Joaquim Mandado i Rossell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Quim Mandado)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuim Mandado
LGP (19926478099).jpg
(2015)
Biografia
Naixement 7 abril 1961 (58 anys)
Catalunya La Jonquera, Girona
Activitat
Ocupació Cantant
Activitat 1982 -
Estil Rock català
Heavy Metal
Pop
Instrument Veu
Discogràfica Ariadna Records

Lloc web www.sangtrait.com
Facebook: Quim-Mandado-647830101920344
Modifica les dades a Wikidata

Joaquim Mandado i Rossell va néixer a la Jonquera el 7 d'abril de 1961, fundador, primer com a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metal, Sangtraït, amb reminiscències fantàstiques i medievals, de la Jonquera (Catalunya), molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l'any 1982. Va assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant els anys noranta, gràcies a cançons com El vol de l'home ocell, Somnis entre boires o Els senyors de les pedres. El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona.[1]

Biografia[modifica]

Durant l'estiu de 1979 en Quim Mandado, al despatx de casa seva al bell mig de la Jonquera, va començar a tocar el piano i en Josep M. Corominas el seguia amb una guitarra catalana. Els dos havien crescut junts, tenien 17 anys i aficions musicals similars, l'un el blues i l'altre el rock.

El blues va enganxant en el futur d'en Quim, que no va desaprofitar cap moment lliure per tocar totes aquelles cançons que escoltava. A casa, les reunions es van anar engrandint amb nombre d'assistents. Corominas no va trigar a incorporar a la seva guitarra un amplificador de fabricació casolana fet amb altaveus de cotxe i una pastilla aprofitada.[2]

Se'ls van ajuntar, na Lupe, en Papa-Juls, en Xavi Rodríguez i un primer bateria d'origen francès anomenat Patrick per completar aquelles sessions de rock & roll. Feien molt blues i alguna cançó dels Beatles.

Atès que l'instrumental que tenien no donava massa de si i calien diners per comprar un equip més decent, se'ls va ocórrer fer-se bombers. Quim i Josep M. es van apuntar al Parc de Bombers de la Jonquera l'estiu de 1981. El primer baix se'l va poder comprar gràcies als diners estalviats fent de bomber.[3]

Després d'uns quants assajos intensius es bategen com Els Bombers Atòmics i es van estrenar en públic a Capmany, molt a prop de la Jonquera. Els Bombers Atòmics ja era l'autèntic embrió de Sangtraït; Lupe cantava i tocava la guitarra, Quim tocava el baix, i Corominas (àlies Cor) l'altra guitarra. El quintet el completaven Xavier Rodríguez als teclats i el seu germà Víctor a la bateria.[4][5][5]

Continua les activitats pedagogic-musicals i corals a la Jonquera. Des del 2014 dirigeix l'Orfeó de l’Empordà d’Avinyonet de Puigventòs. En l'apartat discogràfic, el 2010 presenta, amb "Los Guardians del Pont", el disc Rockferatu, que ha estat nominat entre els cinc millors discos de heavy-metal de l'Estat espanyol pels Premis de la Música Independent (SGAE, Madrid). L'any 2013 "Los Guardians del Pont" presenten el disc Sancta Sanctorum, del 2013 al 2016 fan la gira per Catalunya, i cal destacar el festival internacional Rock Fest Barcelona 2015 i el festival Canet Rock 2016. L'any 2015 esdevé un dels cantants que acompanya "La Banda Impossible" en l'actuació al Canet Rock 2015.

"La Banda Impossible" és una agrupació que reuneix, en ocasions puntuals, músics com Gerard Quintana i Josep Thió (Sopa de Cabra) Joan Cardoner, Premi Fortuny (Lax'n'Busto), Lluïs Gavaldà i Joan Reig (Els Pets), Cris Juanico, Jofre Bardagí, Oriol Farré i Natxo Tarrés (Gossos). Els anys 2015 i 2016 té lloc la gira de l'espectacle Simfonia de les pedres i el vent (en homenatge a Sangtraït), amb el grup "Los Guardians del Pont" i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, presentat al Festival Acústica de Figueres, al Teatre El Jardí i, més endavant, als auditoris de Girona, Terrassa, Llinars del Vallès, Roses, el Vendrell i Torelló, entre d'altres.

El 2017, "Los Guardians del Pont" van presentar el CD, que portava per títol Camí d'Hiperbòrea.[6]

Alguns inspiradors [cal citació][modifica]

  • Innuendo-Queen
  • Afterburner-ZZ Top
  • 1987-Whitesnake.
  • Joe Satriani
  • Van Halen
  • Led Zeppelin
  • Gary Moore

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • Els senyors de les pedres (1988)[7]
  • Terra de vents (1990)
  • L'últim segell (1991)
  • Al Palau Sant Jordi (1992)
  • Contes i llegendes (1993)
  • Eclipsi (1995)
  • Noctambulus (1996)
  • L'altre cantó del mirall (1999)
  • L'últim concert (2002)
  • Vídeos, concerts i rock & roll (DVD, 2002)
  • Entre amics (2003)
  • Crits de silenci (2005)

Altres gravacions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]