Quimi Portet
![]() Quimi Portet, segon a l'esquerra | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Joaquim Portet Serdà 20 octubre 1957 ![]() Vic (Osona) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | guitarrista, cantant |
Activitat | 1998—present |
Estil | Pop Rock |
Instrument | Veu, guitarra |
Segell discogràfic | Chrysalis, Quisso Records, PDI, EMI, GASA, Perro Records, Música Global |
Artistes relacionats | Manolo García |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català ![]() |
Premis
| |
Lloc web | quimiportet.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Joaquim Portet Serdà, més conegut com a Quimi Portet (Vic, 20 d'octubre de 1957), és un músic i cantautor català, cofundador d'El Último de la Fila juntament amb Manolo García i autor de deu discos en solitari.
Abans d'El Último de la Fila, grup amb el qual va assolir l'èxit, havia format part com a guitarrista i compositor dels grups Kul de Mandril, Los Burros i Los Rápidos.
L'any 1998 s'anuncià la dissolució d'El Último de la Fila, tres anys després de publicar l'últim àlbum, La rebelión de los hombres rana.[1] Des d'aleshores ha publicat nou discos en solitari, als quals cal sumar Persones estranyes, del 1987. Cal destacar també la seva faceta de productor; a més d'encarregar-se de la producció de la majoria dels discos de El Último de la Fila, ha produït entre altres àlbums d'Albert Pla, Gerard Quintana, Paul Fuster i, sobretot, Adrià Puntí.
El seu estil musical és variat i les seves lletres són d'un surrealisme i d'una irreverència comparables a altres cantautors catalans com Pau Riba, Jaume Sisa, Albert Pla, Joan Miquel Oliver o Adrià Puntí.
Ha fet alguna col·laboració esporàdica amb algun programa de televisió com Caçadors de paraules i Natura sàvia,[2] de (TV3). Cal destacar la relació divertida i regular que manté amb els fans en els concerts i, anteriorment, per mitjà del blog que tenia a la seva pàgina web oficial, els escrits del qual van convertir-se en llibre el 2007: Diari d'un astre intercomarcal (editorial Comanegra).[3]
Discografia[modifica]
Amb El Último de la fila[modifica]
- 1985: Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana (PDI)
- 1986: Enemigos de lo ajeno (PDI)
- 1987: Nuevas mezclas (PDI)
- 1988: Como la cabeza al sombrero (PDI)
- 1990: Nuevo pequeño catálogo de seres y estares (Perro Records/EMI)
- 1993: Astronomía razonable (Perro Records/EMI)
- 1995: La rebelión de los hombres rana (Perro Records/EMI)
En solitari[modifica]
- 1987: Persones estranyes (Gasa)
- 1997: Hoquei sobre pedres (Perro Records/Chrysalis)
- 1999: Cançoner electromagnètic (Quisso Records/Chrysalis)
- 2001: Acadèmia dels somnis (Quisso Records)
- 2004: La Terra és plana (Quisso Records/Música Global)
- 2007: Matem els dimarts i els divendres (Quisso Records/Música Global)
- 2009: Viatge a Montserrat (Quisso Records/Música Global)
- 2012: Oh my love (Quisso Records/Música Global)
- 2016: Ós Bipolar (Música Global)
- 2018: Festa major d'hivern (Quisso Records/Fina Estampa)[4]
Referències[modifica]
- ↑ Hidalgo, Luis. «El Último de la Fila, grupo puntero del pop-rock, anuncia su disolución» (en castellà). El País, 14-01-1998. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Albert Pla, en Peyu i Quimi Portet, junts al nou programa de TV3 «Natura sàvia»». Nació Digital, 18-10-2018. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Comanegra treu un llibre de Quimi Portet i un altre sobre Josep Pla». Diari de Girona, 31-03-2007. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Quimi Portet: “faig discos per ser feliç”». iSabadell, 22-06-2018.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Quimi Portet - Lloc web oficial
- «Quimi Portet». Viasona.
- Aquí Osona
- Entrevista (castellà)
- Entrevista d'Albert Lladó | ACPG
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quimi Portet |