Quina roja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Quina roja
Flor i fulla de Cinchona pubescens
Flor i fulla de Cinchona pubescens

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rubiales
Família: Rubiaceae
Subfamília: Cinchonoideae
Tribu: Cinchoneae
Gènere: Cinchona
Espècie: ''C. pubescens''
Nom binomial
Cinchona pubescens
Vahl, 1790
Sinònims
  • Cinchona succirubra Pavon ex Klotzsch
  • Cinchona chomeliana (Weddell)
  • Cinchona cordifolia (Mutis)
  • Cinchona decurrentifolia (Pavón in Howard)
  • Cinchona hirsuta (Ruiz & Pavón)
  • Cinchona lechleriana (Schlechtendal)
  • Cinchona lutea (Pavón in Howard)
  • Cinchona microphylla (Mutis ex Lamb)
  • Cinchona ovata (Ruiz & Pavón)
  • Cinchona pelalba (Pavón ex DC)
  • Cinchona pelletieriana (Weddell)
  • Cinchona platyphylla (Weddell)
  • Cinchona purpurascens (Weddell)
  • Cinchona purpurea (Ruiz & Pavón)
  • Cinchona rosulenta (Howard ex Weddell)
  • Cinchona rotundifolia (Pavón ex Lambert)
  • Cinchona rufinervis (Weddell)

La quina roja (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), és un arbre de la família de les Rubiàcies, del gènere Chinchona (Cincones).[1] És a la llista dels 100 espècies invasores més nocives del món.[2]

El nom de Cincona es dóna a diverses espècies de la família de les Rubiacies, del gènere de les Chinchones sp. El que s'anomena popularment com quina (espècia), és l'escorça de l'arbre d'aquestes espècies, la quina roja és l'escorça que s'extreu de l'espècie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.[cal citació]

Distribució[modifica | modifica el codi]

La Quina roja és originària de Sud-amèrica, dels Andes equatorials (des de Colòmbia, Perú, Equador fins a Bolívia). Actualment també es cultiva a zones de clima tropical d'Àsia, Sud-amèrica i Àfrica, com les Índies occidentals, Cap Verd, Micronèsia, les illes Galápagos i Hawaii.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

La quina és un arbre de copa globosa irregular, densa, que pot créixer fins a uns 15 m d'altura aproximadament. Té rel axonomorfa i la seva tija és llenyosa amb branques pubescents.

L'escorça es diferencia per estar formada per làmines primes, de superfície externa grisa marronosa i superfície interna vermellosa. L'escorça té una fractura fibrosa. Les fulles són enteres, simples, peciolades, estipulades i de disposició oposades o decussades. Tenen textura coriàcia i formes oblongues o el·líptiques.

És una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 sèpals soldats i corol·la tubular de 5 pètals d'un color que va del blanc al vermellós. Les flors es troben en inflorescència cimosa de tipus panícula. Els òrgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf, opositipètals i el gineceu d'ovari ínfer i bicarpel·lar. El fruit és una càpsula oblonga de color marró fosc, glabra i amb ranures longitudinals.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Composició química[modifica | modifica el codi]

Droga: Escorça

Principis actius:

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

S'usa l'escorça dessecada de Chinchona pubescens Vahl (C. succirrubra) o de les seves variants o híbrids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina.[3]

Les indicacions aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat alemany són: Inapetència i dispèpsies hiposecretores. Tradicionalment també es fa servir contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescència i contra la malària o paludisme.En ús extern, serveix per tractar afeccions cutànies tals com l'úlcera cutània o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions.[cal citació]

La quinidina[4] es fa servir en la profilaxi d'arítmies cardíaques, taquicàrdia paroxística i fibril·lació auricular, ja que és antifibril·lant i estabilitzant de les membranes de la cèl·lula miocàrdica.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

És un tònic aperitiu: agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor d'una millor digestió dels aliments. Altres qualitats són: digestiu, colagog: provoca l'evacuació de la bilis, astringent, antipalúdic, actiu davant Plasmodium vivax, P. falciparum, P.malariae i P. ovale, antiprotozoari, cicatritzant i tònic cardíac potenciador dels efectes dels alcaloides digitàlics.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

No s'ha indicat cap tipus de toxicitat. L'ús perllongat o dosis elevades pot provocar nàusees i vòmits, dolor abdominal, alteracions de l'audició i de la visió, mal de cap i erupcions cutànies.

Contraindicacions[modifica | modifica el codi]

  • Embaràs, perquè té efecte oxitòcic (estimulant del part)
  • Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
  • Administració juntament amb digitàlics o anticoagulants, perquè potencien la seva acció.
  • En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals

Efectes secundaris[modifica | modifica el codi]

Ocorren per hipersensibilitat a la quina, i es produeixen al·lèrgies cutànies o febre. També s'ha associat a algun cas d'hemorràgia per trombocitopènia.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «quina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cinchona pubescens (tree)» (en anglès). Global invasive species database. IUCN. [Consulta: 8 octubre del 2015].
  3. «quinine (Oral route)» (en anglès). drugs.com (Base de dades de fàrmacs). Drugsite Trust (Nova Zelàndia).
  4. «quinidine» (en anglès). drugs.com (Base de dades de fàrmacs). Drugsite Trust (Nova Zelàndia).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1a Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
  • Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 
  • BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
  • AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • «Cinchona pubescens Vahl». Germplasm Resources Information Network Taxonomy of Plants. United States Department of Agriculture (USDA), Agricultural Research Service, 11 octubre del 2015.
  • «quina» (en castellà). fitoterapia.net.