Quincy Porter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuincy Porter
Biografia
Naixement 7 de febrer de 1897
New Haven, Connecticut
Mort 12 de novembre de 1966(1966-11-12) (als 69 anys)
Bethany (Connecticut)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Educació Schola Cantorum de Paris Tradueix
Vassar College
Activitat
Ocupació Compositor, professor
Ocupador Vassar College (1932–1938)
Universitat de Yale
Instrument Violí i viola
Participà en
1936Jocs Olímpics d'estiu de 1936
Premis

Musicbrainz: 09149aba-3ec1-4f42-9b39-806e73aee4aa
Modifica les dades a Wikidata

Quicy Porter (New Haven, Connecticut, 7 de febrer de 1897 - Bethany, Connecticut, 12 de novembre de 1966) fou un compositor i professor de música estatunidenc.

Estudià en l'Escola de Música de Yale, tingué per mestre a Horatio William Parker, es dedicà a tocar la viola i acabà de formar-se a Europa, amb Vincent d’Indy, en la Schola Cantorum de París, i amb Ernest Bloch. La influència d'aquests es nota en l'estil romàntic que s'observa a través de la seva música. Després, es llicencià, de batxiller en Arts (Yale, 1919).

Primer fou professor en l'Institut de Música de Cleveland (1921-28) i en el Vassar College (1932-38). També fou professor en el Conservatori de Nova Anglaterra (1938-1942) que dirigí entre 1942-46; ensenyà a l'Escola de Música de Yale (1946-65) i a Pierson College, de la mateixa ciutat (des de 1958). Era membre de les juntes del Music Center i de la Societat de Compositors Americans, així com de l'Institut Nacional d'Arts i Lletres.

Va ésser distingit amb els premis Guggenheim (1929 i 1931), la medalla Coolidge per a música de cambra (1943) i el premi Pulitzer (1953). Era doctor honoris causa per les universitats de Rochester (1944) i Michigan (1954).

Obra[modifica]

Ha compost dues simfonies, un concert per a viola i orquestra (1948), un concert per a 2 pianos i orquestra (premi Pulitzer, 1953) banda de diverses peces orquestrals. Potser el millor de la seva producció sigui la música de cambra: fou autor de 9 quartets de corda, el 7è dels quals va merèixer la medalla Coolidge.

Bibliografia[modifica]