Quint Curci Ruf

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaQuint Curci Ruf
Francia, quinto curzio rufo, storia di alessandro magno, 1450-1500 ca., med. pal. 155, 02.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Grècia Modifica el valor a Wikidata
MortÀfrica (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Floruitsegle I dC Modifica el valor a Wikidata
Cònsol de l'Imperi Romà
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAntics romans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, escriptor i polític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
«Quint Curci Rufus» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Quint Curci Rufus (cònsol)».

Quint Curci Ruf o Rufus[1] (llatí: Quintus Curtius Rufus; ?, segle i dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran. Probablement formava part de la gens Cúrtia, una antiga gens romana d'origen patrici.[2]

Es desconeix en quina època exacta va viure, car no es troba en cap historiador antic ni un passatge del qual es pugui dir que fa referència a Quint Curci l'historiador. Un Quinctus Curtius Rufus apareix a la llista de retòrics que Suetoni dóna a la seva obra De Claris Rhetoribus. Tàcit i Plini el Vell esmenten un historiador de nom Q. Curtius que podria ser el mateix personatge. Del llibre de Curci Rufus Historiae Alexandri Magni es conserven 8 llibres[3][4][5] dels 10 originals (els dos primers s'han perdut). En la recerca de la possible època en què va viure, només hi ha dos passatges a la seva obra que poden situar-lo en el temps, encara que molt confosos. Un és quan parta de la ciutat de Tir, de la que diu que s'ha pacificat des de la tutela de Roma, i l'altre elogia a l'emperador romà perquè després de molt vessament de sang i moltes trifulgues per a aconseguir l'imperi, ha restablert la pau. Però això es pot aplicar a diferents emperadors. Alguns crítics moderns el situen en temps de Septimi Sever, i d'altres ho fan en època de Vespasià.

La Història d'Alexandre el Gran està escrita amb molta parcialitat i defensa Alexandre en tot moment. L'autor va treure els seus materials de bones fonts, com ara Clitarc, Ptolemeu i Timagenes. Però no tenia prou coneixements de geografia, astronomia ni tàctica militar, i l'obra no resulta sempre fiable com a referència. La Història d'Alexandre el Gran va ser molt coneguda i fins i tot imitada durant l'alta edat mitjana, els segles X i XI. Va influir en l'obra Alexandreis, de Gautier de Châtillon, i va perviure com a llibre escolar fins al segle XVII.[6]

Traduccions al català[modifica]

  • Curcio Ruffo, Quinto. Hystoria de Alexandre. Traducció: Lluís de Fenollet. Barcelona: Pere Posa e Pere Bru, 1481. 
  • Curci Rufus, Quint. Història d'Alexandre el Gran. Traducció: Manuel de Montoliu. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1935-1936.  En tres volums.

Referències[modifica]

  1. Curci Rufus, Quint. Història d'Alexandre el Gran. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1936. 
  2. «Quint Curci Ruf». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 setembre 2012].
  3. Montoliu, Manuel de. Quint Curci. Història d'Alexandre el Gran [Llibres III-IV] (en llatí - català). vol. I. 1a. Barcelona: Editorial Catalana - Fundació Bernat Metge, 1925, p. 107 (Escriptors Llatins, 014). ISBN 978-84-7225-917-1. 
  4. Montoliu, Manuel de. Quint Curci. Història d'Alexandre el Gran [Llibres V-VII] (en llatí - català). vol. II. Barcelona: Editorial Catalana - Fundació Bernat Metge, 1926, p. 137 (Escriptors Llatins, 020). ISBN 978-84-7225-918-8. 
  5. Montoliu, Manuel de; Vergés, Josep. Quint Curci. Història d'Alexandre el Gran [Llibres VIII-X] (en llatí-català). vol. III i últim. Barcelona: Tipografia Emporium - Fundació Bernat Metge, 1935, p. 177 (Escriptors Llatins, 077). ISBN 978-84-7225-919-5. 
  6. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 906-907. 

Enllaços externs[modifica]