Quint Pompeu Rufus (cònsol)
  | |
| Nom original | (la) Quintus Pompeius Rufus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abans de 129 aC antiga Roma |
| Mort | 88 aC Picè (Itàlia) |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 88 aC – 88 aC Juntament amb: Luci Corneli Sul·la | |
| Tribú de la plebs | |
Decemvir sacris faciundis (en)  | |
| Pretor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Quint Pompeu Rufus |
| Pares | Pompeu i valor desconegut |
Quint Pompeu Rufus (llatí: Quintus Pompeius Q. f. Rufus), possible fill de cert Pompeu i net de Quint Pompeu, va ser un magistrat romà, partidari de l'aristocràcia.
Va ser tribú de la plebs l'any 100 aC i amb el seu col·lega Marc Porci Cató Salonià el jove va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Macedònic de l'exili. El 91 aC era pretor i el 88 aC cònsol amb Luci Corneli Sul·la, just l'any en què va esclatar la guerra entre Gai Màrius i Sul·la. En les lluites contra el seu antic amic Publi Sulpici Rufus, partidari de Màrius, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a Nola on Sul·la tenia un exèrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sul·la va entrar a Roma i va proscriure a Màrius i als seus. Després Sul·la va marxar a l'Orient per fer la guerra a Mitridates VI Eupator del Pont. Pompeu va restar a Itàlia. L'exèrcit de Gneu Pompeu Estrabó, en guerra encara contra els marsis i samnites, va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrabó del comandament va ser assassinat pels seus mateixos soldats amotinats instigats per Estrabó.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Londres: John Murray, 1876, p. 476.