Quint Valeri Sorà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaQuint Valeri Sorà
Nom original(la) Quintus Valerius Soranus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Sora (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort82 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Tribú de la plebs
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Quint Valeri Sorà (llatí: Quintus Valerius Soranus) va ser un poeta romà conegut per ser l'autor de dos hexàmetres esmentats per Agustí d'Hipona a través de referències de Marc Terenci Varró. Ciceró també el cita a De oratore i diu d'ell que era "literatissimum togatorum omnium" (el més culte de tots els togats).

Els hexàmetres diuen:

« Juppiter omnipotens, rerum regumque repertor,

Progenitor, genitrixque Deum, deus unus et idem

»

(Júpiter omnipotent, instaurador de les coses i els regnes, progenitor, generador de déus i déu únic i idèntic)

Segons Plini (Naturalis Historia, prefaci) aquests versos provendrien d'un llibre escrit per Valeri Sorà titulat Έποπτίδων (Els que saben les Paraules o Els iniciats).

Alguns autors llatins, com ara Servi i Plini, diuen que Valeri Sorà va revelar el nom secret de Roma, cosa prohibida des de la seva fundació, per a evitar rituals d'invocació per part dels enemics de la ciutat. Valeri Sorà va ser declarat traïdor i crucificat en temps de Sul·la.

Podria haver estat contemporani de Marc Antoni l'orador i hauria viscut per tant a l'entorn de l'any 100 aC. Encara que alguna vegada apareix esmentat com a Serrà (Serranus) això és clarament un error.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithologi. Vol III. Londres: John Murray, 1876, p. 880.