Quocient de l'espectre autista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El quocient de l'espectre autista (autism-spectrum quotient, AQ) és un qüestionari publicat l'any 2001 per Simon Baron-Cohen i els seus col·legues al Centre d'Investigació de l'Autisme (Autism Research Centre) de Cambridge, Regne Unit. Consisteix en cinquanta preguntes i pretén investigar si els adults d'intel·ligència mitjana tenen símptomes d'autisme o una altra de les condicions de l'espectre autista.[1] Més recentment, també s'han publicat versions d'AQ per a nens[2] i adolescents.[3]

La prova va ser popularitzada per la revista Wired al desembre de 2001, quan es va publicar al costat del seu article The Geek Syndrome.[4] S'utilitza comunament per a l'autodiagnòstic de la síndrome d'Asperger i l'autisme d'alt funcionament, tot i que no pretén ser una prova de diagnosi.[5] El conjunt d'eines PhenX utilitza versions específiques d'AQ per a una edat determinada, com els protocols de detecció de símptomes dels trastorns de l'espectre autista per a adolescents i per adults.[6][7]

Format[modifica]

La prova consisteix en 50 preguntes, cadascuna de les quals està en format d'elecció forçada. Cada pregunta permet que el subjecte respongui amb «totalment d'acord», «lleugerament d'acord», «lleugerament en desacord» o «definitivament en desacord». Aproximadament la meitat de les preguntes estan escrites per obtenir una resposta «d'acord» dels individus neurotípics i la meitat per obtenir una resposta «en desacord». El subjecte puntua 1 punt per a cada pregunta que es contesta «autisticament» ja sigui lleugerament o definitivament.[1][8]

Les preguntes abasten cinc dominis diferents associats amb l'espectre autista:

  • habilitats socials
  • habilitats de comunicació
  • imaginació
  • atenció al detall
  • canvi d'atenció / tolerància del canvi.

L'anàlisi factorial dels resultats de la mostra ha sigut inconsistent, amb diversos estudis que han trobat dos, tres o quatre factors en comptes de cinc.[9]

Ús com a eina de diagnòstic[modifica]

En els assaigs inicials de la prova,[10] la puntuació mitjana del grup de control va ser de 16,4 punts, on els homes van obtenir una puntuació lleugerament més alta que les dones (17 punts els homes i 15 punts les dones). El 80% dels adults diagnosticats amb trastorns de l'espectre autista van obtenir 32 o més punts, una puntuació semblant obtinguda pel 2% del grup de control.

Els autors van determinar la puntuació de 32 o més punts com a indicador de «nivells clínicament significatius de trets autistes». Tanmateix, tot i que la prova s'utilitza popularment per a l'autodiagnòstic de la síndrome d'Asperger, els autors adverteixen que l'AQ no pretenen ser un diagnòstic i aconsellen que qualsevol persona que obtingui una puntuació elevada i que pateixi algun problema ha de buscar assessorament mèdic professional i no prendre qualsevol decisió precipitada.[5]

Un altre treball de recerca va indicar que el qüestionari podria ser utilitzat per al cribratge en la pràctica clínica; amb puntuacions menors de 26 punts es pot descartar amb eficàcia un diagnòstic de la síndrome d'Asperger.[1]

També s'utilitza sovint per avaluar variants més lleus de trets semblants a l'autisme que habitualment es desenvolupen en individus, per investigar la hipòtesi de la continuïtat de la condició de l'espectre autista.[11][12][13]

Matemàtics, científics i enginyers[modifica]

Encara que la majoria dels estudiants amb síndrome d'Asperger o amb autisme d'alt funcionament tenen una capacitat matemàtica mitjana i un nivell lleugerament pitjor en matemàtiques que els neurotípics, alguns estan dotats per a les matemàtiques[14] i la síndrome d'Asperger no ha impedit que alguns adults hagin aconseguit fites importants (com guanyar el Premi Nobel).[15]

El qüestionari es va provar amb estudiants de la Universitat de Cambridge i un grup de setze guanyadors de l'Olimpíada Matemàtica Britànica (British Mathematical Olympiad, BMO) [10] per determinar si existia un vincle entre el talent per a disciplines matemàtiques i científiques i els trets associats amb l'espectre de l'autisme. Es va trobar que els estudiants de matemàtiques, ciències físiques i enginyeries van obtenir una puntuació significativament més alta, per exemple, 21,8 punts de mitjana per als matemàtics i 21,4 punts per als informàtics. La puntuació mitjana dels guanyadors de l'Olimpíada Matemàtica Britànica va ser de 24 punts. D'entre els estudiants que van obtenir 32 o més punts en la prova, onze van acordar de ser entrevistats, i es va descobrir que set d'ells complien els criteris del DSM-IV per a la síndrome d'Asperger.[16]

La prova també va ser realitzada per un grup d'individus que havien sigut diagnosticats d'autisme o síndrome d'Asperger per un professional, i la puntuació mitjana era de 35 i 38 punts per homes i dones, respectivament.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Woodbury-Smith MR, Robinson J, Wheelwright S, Baron-Cohen S «Screening adults for Asperger Syndrome using the AQ: a preliminary study of its diagnostic validity in clinical practice» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). J Autism Dev Disord, 35.3, 2005, pàg. 331–335. DOI: 10.1007/s10803-005-3300-7. PMID: 16119474.
  2. Auyeung, B; Baron-Cohen, S; Wheelwright, S; Allison, C «The Autism Spectrum Quotient: Children's Version (AQ-Child)» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). J Autism Dev Disord, 38.7, 2008, pàg. 1230–1240. DOI: 10.1007/s10803-007-0504-z. PMID: 18064550.
  3. Baron-Cohen, S; Hoekstra, RA; Knickmeyer, R; Wheelwright, S «The Autism-Spectrum Quotient (AQ) (adolescent version)» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). J Autism Dev Disord, 36.3, 2006, pàg. 343–350. DOI: 10.1007/s10803-006-0073-6. PMID: 16552625.
  4. The Geek Syndrome (anglès)
  5. 5,0 5,1 Take the AQ Test (anglès)
  6. «Protocol Overview: Symptoms of Autism Spectrum Disorders - Adult». RTI International, 31-01-2017.
  7. «Protocol Overview: Symptoms of Autism Spectrum Disorders - Adolescent». RTI International, 31-01-2017.
  8. Cada element puntua 1 punt si l'enquestat registra el comportament anormal de manera lleu o extrem.
  9. Hoekstra, Rosa A; Bartels, Meike; Cath, Danielle C; Boomsma, Dorret I «Factor structure, reliability and criterion validity of the Autism-Spectrum Quotient (AQ): A study in Dutch population and patient groups» (en anglès). Journal of Autism and Developmental Disorders, 38.8, 2008, pàg. 1555-1566. DOI: 10.1007/s10803-008-0538-x. PMC: 2516538. PMID: 18302013.
  10. 10,0 10,1 Baron-Cohen S, Wheelwright S, Skinner R, Martin J, Clubley E «The Autism-Spectrum Quotient (AQ): evidence from Asperger syndrome/high-functioning autism, males and females, scientists and mathematicians» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). J Autism Dev Disord, 31.1, 2001, pàg. 5–17. DOI: 10.1023/A:1005653411471. PMID: 11439754.
  11. Wakabayashi, Akio; Baron-Cohen, Simon; Wheelwright, Sally «Are autistic traits an independent personality dimension? A study of the Autism-Spectrum Quotient (AQ) and the NEO-PI-R» (en anglès). Personality and Individual Differences, 41.5, 2006, pàg. 873-883. DOI: 10.1016/j.paid.2006.04.003.
  12. Austin, Elizabeth J «Personality correlates of the broader autism phenotype as assessed by the Autism Spectrum Quotient (AQ)» (en anglès). Personality and Individual Differences, 38.2, 2005, pàg. 451-460. DOI: 10.1016/j.paid.2004.04.022.
  13. Hoekstra, Rosa A.; Bartels, Meike; Verweij, Catharina J.H.; Boomsma, Dorret I «Heritability of Autistic Traits in the General Population» (en anglès). Archives of Pediatrics and Adolescent Medicine, 161.4, 2007, pàg. 372-377. DOI: 10.1001/archpedi.161.4.372. PMID: 17404134.
  14. Chiang, HM; Lin, YH «Mathematical ability of students with Asperger syndrome and high-functioning autism» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en anglès). Autism, 11.6, 2007, pàg. 547–556. DOI: 10.1177/1362361307083259. PMID: 17947290.
  15. Herera, S «Mild autism has 'selective advantages'» (en anglès). CNBC, 2005.
  16. «Aspergers Test (Adult Version)». Aspergerly.com.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]