Vés al contingut

Ràdio Veritat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióRàdio Veritat
Dades
Tipusemissora de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 febrer 1937

Ràdio Veritat va ser una emissora de ràdio propagandística que emetia des de Roma en llengua catalana a favor del bàndol colpista durant la Guerra Civil espanyola.[1]

Història

[modifica]

El 1936, després de l'inici de la Guerra Civil, Francesc Cambó, un dels homes més rics d'Espanya de l'època i principal membre del partit polític conservador Lliga Regionalista, es va posar del costat dels feixistes i va emprar la seva influència com a propagandista a l'estranger, escrivint articles a The Daily Telegraph i La Nación i difonent un manifest amb el suport de nombroses personalitats catalanes:[2]

« Els que subscrivim aquesta declaració som homes de diferents ideologies i procedències. Som catalans, i amb aquesta sola característica comuna, unim les nostres firmes per a protestar contra l'actuació i el llenguatge dels homes que avui tenen el govern de la Generalitat i que pretenen identificar els sentiments i la voluntat de Catalunya amb la tirania dels anarquistes i marxistes que han assassinat i assassinen amb refinament de la més bàrbara crueltat; que han destruït tresors d'art que ens havien llegat les generacions passades com a patrimoni espiritual de la nostra terra; que arruïnen la nostra economia amb grolleres experiències a tot arreu desacreditades, i deshonren el nostre poble amb bogeries i crims sense precedents a la història. »

També va emprar la seva fortuna en suport del bàndol franquista, creant l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, publicant llibres, com La persecució religiosa a Espanya de Joan Estelrich, o fundant el diari francoespanyol Occident.[2]

Entre les iniciatives propagandistes de Cambó destaca la creació de Ràdio Veritat a Roma,[2][3] tot i que la mateixa ràdio afirmava transmetre des de Salamanca.[4][5] Les primeres transmissions es van radiar des de Milà i Florència el 18 de febrer de 1937,[3] i a partir del març de 1937 es gravaven a les instal·lacions de Radio Roma, amb la col·laboració de la infraestructura propagandística de Benito Mussolini.[6]

Les emissions es feien majoritàriament en català i els seus treballadors eren generalment catalans.[6] Cambó, a més d'emprar els seus col·laboradors habituals, com Josep Pla, Joan Baptista Solervicens, Joaquim Pellicena i Raimon d'Abadal, a la ràdio també va comptar amb la col·laboració d'Eduard Segarra, Manuel Ribé, l'advocat Delfí Escolà i Joan Costa i Deu, redactor en cap de La Veu de Catalunya.[2] Les notícies eren llegides per Delfí Escolà a partir de la mitjanit, i es basaven tant en el que apareixia als mitjans de comunicació italians, com en telegrames arribats des de les legacions i oficines italianes a l'estranger, així com de l'oficina de propaganda italiana de Salamanca.[3]

Al febrer de 1937 l'oficina de propaganda italiana a Salamanca afirmava que l'«èxit de l'estació és notabilíssima. Les autoritats nacionals han fet saber a aquesta oficina la seva complaença per la utilíssima acció de Ràdio Veritat». Cap a l'abril del 1937 l'objectiu de la ràdio era arribar a la meitat dels que s'oposaven als colpistes a Catalunya, contrarestant les tesis republicanes que consideraven els revoltats com a «anticatalans».[3] La ràdio va continuar emetent fins al final de la guerra el 1939.[2] A partir d'aquell moment va evolucionar i va passar a convertir-se en una emissora italoespanyola.[3]

Referències

[modifica]
  1. Garcia-Ripoll Duran, Martí; Niqui Espinosa. La ràdio en català a l'estranger. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2007, p. 69 (Documents). ISBN 9788449024993. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «¡Visca Franco! ¡Arriba Espanya!». A: El privilegio catalán. 300 años de negocio de la burguesía catalana (en castellà). Madrid: Ediciones Encuentro, 2017. ISBN 978-84-9055-844-7. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gonzàlez i Vilalta, Arnau. Cataluña bajo vigilancia: El consulado italiano y el fascio de Barcelona (1930-1943) (en castellà). Universitat de València, 2011, p. 227-230. ISBN 9788437083094. 
  4. Cazarabet «La Batalla de las Ondas en la Guerra Civil Española». nuevatribuna.es, 31-05-2015 [Consulta: 12 març 2021].
  5. «Daniel Arasa: "La estrella radiofónica de la Guerra Civil mandó matar a mucha gente"». La Vanguardia, 22-04-2015 [Consulta: 12 març 2021].
  6. 6,0 6,1 «Ràdio Clube i Ràdio Veritat». L'Altra Ràdio. [Consulta: 12 març 2021].