Ràdio Veritat

Ràdio Veritat

Dades
Tipus	emissora de ràdio
Història
Creació	18 febrer 1937

Ràdio Veritat va ser una emissora de ràdio propagandística que emetia des de Roma en llengua catalana a favor del bàndol colpista durant la Guerra Civil espanyola.

Història

El 1936, després de l'inici de la Guerra Civil, Francesc Cambó, un dels homes més rics d'Espanya de l'època i principal membre del partit polític conservador Lliga Regionalista, es va posar del costat dels feixistes i va emprar la seva influència com a propagandista a l'estranger, escrivint articles a The Daily Telegraph i La Nación i difonent un manifest amb el suport de nombroses personalitats catalanes:

«

Els que subscrivim aquesta declaració som homes de diferents ideologies i procedències. Som catalans, i amb aquesta sola característica comuna, unim les nostres firmes per a protestar contra l'actuació i el llenguatge dels homes que avui tenen el govern de la Generalitat i que pretenen identificar els sentiments i la voluntat de Catalunya amb la tirania dels anarquistes i marxistes que han assassinat i assassinen amb refinament de la més bàrbara crueltat; que han destruït tresors d'art que ens havien llegat les generacions passades com a patrimoni espiritual de la nostra terra; que arruïnen la nostra economia amb grolleres experiències a tot arreu desacreditades, i deshonren el nostre poble amb bogeries i crims sense precedents a la història.

»

També va emprar la seva fortuna en suport del bàndol franquista, creant l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, publicant llibres, com La persecució religiosa a Espanya de Joan Estelrich, o fundant el diari francoespanyol Occident.

Entre les iniciatives propagandistes de Cambó destaca la creació de Ràdio Veritat a Roma, tot i que la mateixa ràdio afirmava transmetre des de Salamanca. Les primeres transmissions es van radiar des de Milà i Florència el 18 de febrer de 1937, i a partir del març de 1937 es gravaven a les instal·lacions de Radio Roma, amb la col·laboració de la infraestructura propagandística de Benito Mussolini.

Les emissions es feien majoritàriament en català i els seus treballadors eren generalment catalans. Cambó, a més d'emprar els seus col·laboradors habituals, com Josep Pla, Joan Baptista Solervicens, Joaquim Pellicena i Raimon d'Abadal, a la ràdio també va comptar amb la col·laboració d'Eduard Segarra, Manuel Ribé, l'advocat Delfí Escolà i Joan Costa i Deu, redactor en cap de La Veu de Catalunya. Les notícies eren llegides per Delfí Escolà a partir de la mitjanit, i es basaven tant en el que apareixia als mitjans de comunicació italians, com en telegrames arribats des de les legacions i oficines italianes a l'estranger, així com de l'oficina de propaganda italiana de Salamanca.

Al febrer de 1937 l'oficina de propaganda italiana a Salamanca afirmava que l'«èxit de l'estació és notabilíssima. Les autoritats nacionals han fet saber a aquesta oficina la seva complaença per la utilíssima acció de Ràdio Veritat». Cap a l'abril del 1937 l'objectiu de la ràdio era arribar a la meitat dels que s'oposaven als colpistes a Catalunya, contrarestant les tesis republicanes que consideraven els revoltats com a «anticatalans». La ràdio va continuar emetent fins al final de la guerra el 1939. A partir d'aquell moment va evolucionar i va passar a convertir-se en una emissora italoespanyola.