Ròmul Silvi
  | |
| Tipus | ésser humà possiblement fictici rei mitològic |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Nacionalitat | Alba Longa |
| Família | |
| Família | Aeneads (en)  |
| Pare | Agripa d'Alba |
| Fills | Aventinus Silvius |
| Germans | Àcrota |
| Altres | |
| Càrrec | rei |
| Equivalent | Rèmul |
Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític Enees[1] i avantpassat d'August. En algunes versions el seu nom vertader era Al·ladi (en llatí: Alladios).
Parentiu[modifica]
El seu predecessor va ser Agripa, potser el seu pare. Va governar durant 19 anys, que segons la cronologia aportada per Dionís d'Halicarnàs, correspon als anys 875-856 aC. L'historiador Conrad Trieber ha especulat que tant el seu nom com el del seu pare es van inserir, en les còpies de les antigues llistes dels reis d'Alba, durant l'època de l'emperador August per afalagar-los a ell i al seu amic el general Marc Vipsani Agripa enllaçant a tots dos amb la monarquia.[2] Suetoni informa que, acabades les guerres, el senat romà volia atorgar a Octavi un nom honorífic i una de les opcions va ser dir-li Octavi Ròmul, basant-se en aquest avantpassat seu i, a més, per ser un segon fundador de Roma (el primer seria Ròmul, el germà bessó de Rem), ja que amb ell es va acabar l'època republicana i es va iniciar l'època imperial; finalment el senat va optar pel sobrenom August.[3]
| Anquises | Venus | Latinus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Creüsa | Enees | Lavínia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ascani o Iulo | Silvius | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Silvius | Enees Silvi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Brutus | Llatí | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alba | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Atis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capetus | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tiberí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Agripa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ròmul | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aventí | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Proca | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Numítor | Amuli | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rea Sílvia | Ares/Mart | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hersília | Ròmul | Rem | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reis de Roma | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Regnat[modifica]
Segons informa Dionís d'Halicarnàs aquest rei es deia en realitat Alladius i es va destacar per ser un mal governant. Era un odiat tirà, que desafiava als déus. Intentava construir un aparell que imités el tro i el llampec. Però els déus no van permetre la seva insolència i van fer caure un llamp sobre casa seva, després una pluja intensa va desbordar el llac Albà fins que les aigües es van endur el que quedava de la casa d'Al·ladi amb tots els residents.[4] Els desbordament de rius o llacs a causa de la pluja és un fet que apareix en altres històries de l'antiguitat, alguns exemples rellevants són les ciutats perdudes de Sipilos, Hèlice i Bura.
Històries similars[modifica]
També Titus Livi[1] i Ovidi[5] informen, sense més explicacions, que Ròmul Silvi va morir a causa d'un llampec. A més, hi ha una evident similitud amb el mite de Salmoneu, que, per imitar els trons i llamps, va instal·lar bronze al darrere del seu carro i anava llançant torxes en l'aire, per aquest motiu Zeus el va matar amb el seu veritable llamp.[6]
També Diodor de Sicília narra una història semblant sobre un rei sacríleg, però que es deia Aramuli. Era primavera i Aramuli havia ordenat als seus soldats que entrenessin amb les espases i els escuts, a continuació, va presumir que el so de les armes era més fort i més impressionant que el tro de Júpiter, el qual tot seguit el va matar amb un dels seus llamps.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Titus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8
- ↑ Trieber, 1894, p. 131.
- ↑ Suetoni Divus Augustus 7
- ↑ Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia I,71
- ↑ Ovidi Metamorfosis XIV,609
- ↑ Pseudo-Apollodor, Biblioteca I, 9.7
- ↑ Diodor de Sicília Biblioteca VII,5-11
Bibliografia[modifica]
- Trieber, Conrad. Zur Kritik des Eusebios. I. Die Königstafel von Alba Longa. Hermes 29, 1894.
- Smith, William. "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 3, 1874, p. 826.