RR de la Lira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaRR de la Lira
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLira Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 25m 27.9123s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)42° 47' 3.6906''[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)7,36[2], 7,6[3], 17,0405[1], 6,949[4], 6,693[4] i 6,648[4] Modifica el valor a Wikidata
VariabilitatRR Lyrae variables w asymmetric light curves (en) Tradueix[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−109,108 mas/a[1] (ascensió recta)
−195,476 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial−96,46 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Distància a la Terra0,3 kpc[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,64 mas[7]
3,64 mas[7] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralF5[8] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,65 masses solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.304 K[9] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,45[9] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat1.100 cm/s²[9] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBADV* RR Lyr Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

RR de la Lira és un estel variable de la constel·lació de la Lira, situada a prop dels límits amb la constel·lació del Cigne.[10] Essent l'estel més brillant del seu tipus, va donar nom a una classe d'estels variables, les variables RR Lyrae. La seva lluminositat aparent varia entre 7 i 8 en un període de 13 hores i 36 minuts, amb un augment ràpid fins al màxim, seguit d'un declivi lent.[11][12] La naturalesa variable dels RR Lyrae va ser descoberta per l'astrònoma escocesa Williamina Fleming al Harvard College Observatory el 1901.

La distància a RR de la Lira va romandre incerta fins a l'any 2002, quan es va utilitzar el Fine Guidance Sensor del Telescopi espacial Hubble per a determinar la distància amb un marge d'error d'un 5%, el valor obtingut va ser de 262 parsecs, o sigui, 854 anys llum.[13] En combinar aquestes dades amb les proporcionades pel satel·lit Hipparcos i d'altres fonts, es va estimar una distància de 258 parsecs, 842 anys llum.[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. Harold F. Levison «The USNO-B Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2003, pàg. 984–993. DOI: 10.1086/345888.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
  5. «Mid-infrared period-luminosity relations of RR Lyrae stars derived from the AllWISE Data Release» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2014, pàg. 96–100. DOI: 10.1093/MNRASL/SLU031.
  6. «A search for SX Phe stars among Kepler {delta} Scuti stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2012, pàg. 2413–2418. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2012.21957.X.
  7. 7,0 7,1 Carlos Dafonte «Gaia Data Release 1» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, novembre 2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201629512.
  8. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: Henry Draper Catalogue and Extension, published in Ann. Harvard Obs. 91-100 (1918-1925). Pàgina: 0. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1993.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Carbon and oxygen abundances across the Hertzsprung gap» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 2014, pàg. 58. DOI: 10.1088/0004-637X/791/1/58.
  10. Burnham, Robert, Jr.. Dover Publications. Burnham's Celestial Handbook. 2, 1978. ISBN 0-486-23568-8. 
  11. Kaler, James B. The Hundred Greatest Stars (en anglès). Springer Science & Business Media, 2002-06-19. ISBN 978-0-387-95436-3. 
  12. «RR Lyrae». [Consulta: 7 abril 2021].
  13. Benedict, G. Fritz; B. E., McArthur; L. W., Fredrick; T. E., Harrison; J., Lee; C. L., Slesnick; J., Rhee; R. J., Patterson; E., Nelan «Astrometry with the Hubble Space Telescope: A Parallax of the Fundamental Distance Calibrator RR Lyrae». The Astronomical Journal, 123, 1, Gener 2002, pàg. 473–484. arXiv: astro-ph/0110271. Bibcode: 2002AJ....123..473B. DOI: 10.1086/338087.
  14. Hunter, Tim. «RR Lyrae Stars – marvelous candles» (en anglès). The Grasslands Observatory, 2007-2020. [Consulta: 28 maig 2021].

Vegeu també[modifica]