RV del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: RV Tauri)
Infotaula objecte astronòmicRV del Taure
Tipusestel, estrella post-AGB, estrella variable, Variable RV Tauri, Variable Mira i font d'infrarojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.443,8348 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,359 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,8 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,5 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,6926 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,633 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,726 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial30 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 47m 6.7238s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)26° 10' 45.5301''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RV del Taure (RV Tauri) és un estel variable a la constel·lació del Taure.[5] És l'estel prototípic d'un tipus de variables que porten el seu nom, les variables RV Tauri.

Història[modifica]

La variabilitat de RV Tauri va ser descoberta en 1905 per Lydia Ceraski. Posteriors estudis fotomètrics van posar de manifest que la seva corba de llum mostrava evidències d'irregularitat. No obstant això, es va detectar certa semblança amb la de les cefeides; actualment se sap que tant les variables RV Tauri com les cefeides són estels polsants.[6]

No obstant això, no seria fins al 1926 quan les variables RV Tauri van ser considerades una classe de variables diferent.[6]

Característiques[modifica]

RV del Taure és una supergeganta groga de tipus espectral G2 amb una massa aproximada de 6,5 masses solars. Durant el seu període de 78,7 dies, la seva lluentor varia des de magnitud +9,8 a +13,3. La variació de lluminositat va acompanyada d'un canvi en el tipus espectral, des de G2 (groc) en màxima lluentor fins a M2 (vermell) quan la lluentor és mínima. A més del període fonamental, RV Tauri mostra variacions en una escala de temps més àmplia, propiciant que la seva lluminositat mitjana vaja canviant al llarg d'un període aproximat de 1.100 dies.

Hom pensa que, gairebé amb certesa, les variables RV Tauri són estels post-branca asimptòtica geganta (RAG) que estan en les etapes de finals de la seva vida, just abans de l'expulsió de les seves capes per formar una nebulosa planetària i la contracció del seu nucli que dona lloc a una nana blanca.[6] Així mateix, hom pensa que probablement les variables RV Tauri són estels binaris.[7]

Inicialment hom va pensar que RV del Taure estava a uns 1.607 parsecs (5240 anys llum) del sistema solar —assumint una magnitud absoluta de -3,65—; atès que l'estel s'hi troba envoltat per un disc circumestel·lar, s'ha revisat la seva distància fins als 2.170 parsecs (7.100 anys llum) aproximadament.[8][7]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: The Henry Draper Extension Charts: A catalogue of accurate positions, proper motions, magnitudes and spectral types of 86933 stars. Data de publicació: 1995.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, desembre 1995, pàg. 269–280.
  5. «RV Tauri» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 20 maig 2021].
  6. 6,0 6,1 6,2 RV Tauri (AAVSO)
  7. 7,0 7,1 de Ruyter, S.; van Winckel, H.; Dominik, C.; Waters, L. B. F. M. & Dejonghe, H. «Strong dust processing in circumstellar discs around 6 RV Tauri stars. Are dusty RV Tauri stars all binaries?». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 161-166.
  8. Straižys; Meishtas, E. «Interstellar Reddening of the Star RV-Tau and its Distance». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. Bibcode: 1981SvA....25..206S.