Raúl Morodo Leoncio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRaúl Morodo Leoncio
Raúl Morodo.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Ferrol (la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a Portugal
1995 – 1999
← José Joaquín Puig de la Bellacasa y UrdampilletaJosé Rodríguez-Spiteri Palazuelo →
European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
25 juliol 1989 – 18 juliol 1994
Circumscripció electoral: Espanya

European Parliament logo.svg Diputat al Parlament Europeu
6 juliol 1987 – 24 juliol 1989
Circumscripció electoral: Espanya
Escudo de España (1977-1981).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
5 juliol 1977 – 23 març 1979
Circumscripció electoral: Madrid

Ambaixador d'Espanya a Veneçuela
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic, advocat i jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Socialista Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enTransició democràtica espanyola Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAndrés de Blas Guerrero, Ramón Cotarelo García i Alberto Reig Tapia Modifica el valor a Wikidata

Raúl Morodo Leoncio (Ferrol, La Corunya, 9 de gener de 1935) és un jurista i polític gallec.

Biografia[modifica]

Va estudiar Batxillerat al Col·legi Tirso de Molina de Ferrol (1945-1952). És llicenciat i doctor en Dret per la Universitat de Salamanca (1952-1958) i va ser Catedràtic de Dret Polític i Constitucional a les Universitats d'Oviedo, Alcalá de Henares, UNED i Complutense (1976-2005).

Durant el franquisme va patir persecució política, sent bandejat a diversos pobles de la província d'Albacete. Com a polític, Morodo és considerat una figura històrica de la Transició espanyola, sent cofundador amb Enrique Tierno Galván del PSP (Partido Socialista Popular) i el seu secretari general fins a 1978. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va ser diputat per Madrid amb el PSP i fou vocal de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats.

Quan el PSP es va integrar al PSOE es va mantenir al marge, i quan Adolfo Suárez va fundar el Centre Democràtic i Social (CDS) es va unir al nou partit, amb el que fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Europeu de 1987 i 1989. Durant el seu mandat fou membre de la Delegació per a les relacions amb els països d'Amèrica Central i del Grup Contadora del Parlament Europeu

Al IV Congrés del CDS, celebrat al setembre de 1991, es va presentar al càrrec de president, acompanyant-lo en la candidatura Rosa Posada com a secretària general. Malgrat el suport d'Adolfo Suárez, tots dos van ser derrotats per Rafael Calvo Ortega, que va resultar elegit president (per 445 vots enfront de 339) i per Antoni Fernández Teixidó, nou secretari general. Malgrat no ser diplomàtic de carrera, ha estat "ambaixador polític" en tres ocasions: ambaixador-representant permanent davant la UNESCO (1983-1985), ambaixador a Portugal (1995-1999) i el 2004 va ser nomenat pel Consell de Ministres ambaixador d'Espanya a la República Bolivariana de Veneçuela, i en 2005 a més de la República Cooperativa de Guyana, càrrecs en els quals cessa en 2007, sent substituït per l'ambaixador Dámaso de Lario.

Morodo ha estat Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i vicepresident de la Internacional Liberal i Progressista (1989-1992). Va escriure la primera part de les seves memòries sota el títol de Atando cabos. Memorias de un conspirador moderado.

Obres[modifica]

  • Siete semblanzas políticas: republicanos, falangistas, monárquicos, Barcelona: Planeta, 2010, 1ª, 265 pp.
  • Fernando Pessoa y otros precursores de las revoluciones nacionales europeas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2005
  • La transición política; prólogo de Alfonso Guerra. Madrid: Ed. Tecnos, 1994; reed. Madrid: Tecnos, 2004
  • Atando cabos: Memorias de un conspirador moderado. Madrid: Taurus, 2001
  • Amb Pablo Lucas Murillo de la Cueva El ordenamiento constitucional de los partidos políticos. México: Universidad Nacional Autónoma, 2001
  • Teatro de liberación: Alberti, García Lorca, Sartre, Ed. Girol (1989)
  • Tierno Galván y otros precursores políticos. Madrid: El País, 1987
  • Los orígenes ideológicos del franquismo: Acción Española. Madrid: Alianza Editorial, 1985, 2ª ed.
  • Por una sociedad democrática y progresista. Madrid: Turner, 1982
  • VV. AA. Los partidos políticos en España, Barcelona, Lábor, 1979.
  • Amb Enrique Tierno Galván, Estudios de pensamiento político (1976).
  • Política y partidos en Chile: las elecciones de 1965. Taurus, 1970.
  • El federalismo y el federalismo europeo, Tecnos (1965)

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Joaquín Puig de la Bellacasa
Ambaixador d'Espanya
a Portugal Portugal
Segona República Espanyola

1995-1999
Succeït per:
José Rodríguez-Spiteri Palazuelo
Premis i fites
Precedit per:
Francisco Ynduráin Hernández
Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo
1980 - 1983
Succeït per:
Santiago Roldán López
Precedit per:
Pablo Lucas Verdú
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 3

2013-
Succeït per:
'