Rabinal Achí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Rabinal Achí
Dades
Tipus obra de teatre
Creació 1850
Ubicació geogràfica
Localització Guatemala Guatemala
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Cultural immaterial  → Amèrica Llatina-Carib
Data 2005 (29a Sessió)
Modifica les dades a Wikidata

El Rabinal Achí és una obra literària representativa de la cultura maia prehispànica descoberta a Guatemala. Va ser declarada Obra Mestra de la tradició Oral i Intangible de la Humanitat, en 2005 per la Unesco, i inscrita en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[1]

Descripció[modifica]

El nom original en maia del Rabinal Achí és Xajooj Tun, que significa Dansa del Tun (tambor). És un drama dinàstic dels Maia Kek’ que data del segle XV, i un exemple rar de les tradicions prehispàniques. En ell es barregen mites de l'origen del poble Q'eqchi' i les relacions polític-socials del poble de Rabinal, Baja Verapaz, Guatemala, que són expressats per mitjà de màscares, dansa, teatre i música. Aquest drama va sobreviure en la clandestinitat des de 1625 fins a 1856, fins que el sacerdot francès Charles Étienne Brasseur de Bourbourg el va traduir, segons la narració en achí de Bartolo Sis.

La tradició oral i escrita és representada per un grup de personatges que apareixen en un escenari que representa llogarets maies, particularment Kajyub’, la capital regional dels Rabinaleb’ en el segle XIV. La narrativa es divideix en quatre actes i tracta el conflicte entre dues entitats polítiques importants a la regió, els Rabinaleb’ i els K’iche’, segons explica Alain Breton, en el seu llibre Un drama dinàstic maia del segle XV.

Els personatges principals són dos prínceps: el Rabinal Achí i el K’iche Achí. Altres personatges són: El Rei de Rabinaleb’, Job’Toj, i els seus servents: Achij Mun i Ixoq Mun, qui representen l'home i la dona. La mare amb plomes verdes és Uchuch Q’uq’, i tretze àguiles i tretze jaguars, que representa als guerrers de la fortalesa de Kajyub’. El K’iche’ Achí és capturat i portat a judici per haver intentat segrestar nens de Rabinaleb’, un delicte molt greu en la llei maia.

El K'iche' Achi, amb les seves tropes, va destruir quatre poblacions Rabinaleb' i va obligar als seus habitants a pagar tributs. Després de batallar dies sencers, el rei k'iche' és capturat i portat al palau de Job'Toj, per ser jutjat.

Al captiu se li permet anar a acomiadar-se del seu poble. Abans de la seva execució, se li concedeix ballar al ritme del Tun amb la princesa de Rabinal i gaudir de begudes reials. Avui, 500 anys després, els Rabinaleb' creuen que els esperits dels guerrers morts en aquesta batalla, que habiten a les muntanyes circumdants, estan presents també en la dansa.

Des de la colonització, al segle XVI, el Rabinal Achí ha estat representat durant la festa de Rabinal el 25 de gener el dia de Sant Pau. El festival és coordinat pels membres de les cofraries, germanors locals responsables de dirigir la comunitat. En prendre part de l'obra, els vius entren en contacte amb els morts (els rajawals), els avantpassats que es representen amb màscares. Pels achís del Rabinal modern, recordar als seus ancestres no és només perpetuar l'herència ancestral. És també una visió al futur, el dia en què ells es reuniran amb els seus avantpassats.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Ruud van Akkeren, Place of the Lord's Daughter. Rab'inal, its history, its dance-drama (2000). Leiden: CNWS.
  • Dieter Lehnhoff, Creación musical en Guatemala. Guatemala: Editorial Galería Guatemala, 2005, pp. 180–84.[1] ISBN 99922-704-7-0
  • Dennis Tedlock, Rabinal Achi. A Mayan Drama of War and Sacrifice. Oxford 2003.

Enllaços externs[modifica]