Vés al contingut

Racionalisme crític

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El racionalisme crític és una concepció epistemològica que diu la ciència és racional i, per tant, les nostres creences es sotmeten a la crítica i poden ser reemplaçades.[1] Tot i tenir antecedents, entre d'altres, en les teories de Baruch Spinoza (1632-1677),[2] es considera Karl Popper (1902-1994) com el pare de la teoria.[3]

Un concepte central en aquesta teoria és la falsabilitat. Totes les ciències –tant les de la natura com les de la societat– han d'atenir-se al mateix mètode: proposició d'hipòtesis i contrastació pels fets. Les hipòtesis que no superen la prova dels fets han de ser rebutjades com a no científiques. Per principi, qualsevol teoria es considera com provisional i pot ser corroborat o falsificat mitjançant informació i descobertes noves.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Conceptes- la disputa del positivisme». Filoxarxa: Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. [Consulta: 4 gener 2022].
  2. Pagès Jordà, Vicenç ««El problema de Rosenberg» sobre «El problema de Spinoza»». L'Avenç, 04-06-2013 [Consulta: 4 gener 2022].
  3. Baig, Antoni. Epistemologia de les ciències: Karl Popper. 1a. ed. Barcelona: Disseny Editorial de Catalunya, 1992. ISBN 84-8034-001-0. 
  4. Marquès i Martí, Andreu. Coneixement i decisió : els fonaments del racionalisme crític. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 84-7826-696-8.