Radiografia computada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Escàner Fujifilm FLA7000 - Descripció del procés de lectura d'una Placa fotoestimulable de fòsfor[1] (ERLM) mitjançant un fes làser desviat per un mirall giratori poligonal. Els fotons de la luminescència són canalitzats a través d'una guia de llum cap al tub fotomultiplicador (PM).
Scanner utilitzat per explorar una placa fotoestimulable

La radiografia computada, també coneguda per CR (especialment als països de parla anglesa), és un tipus de procediment dins de l'entorn de la radiologia digital.

El principi de funcionament de la CR consisteix a gravar una placa fotoestimulable (o placa de suport de fòsfor generalment continguda en una casset) amb la imatge dels raig X i després explorar la casset en un dispositiu dedicat per passar la imatge a format digital. La placa de fòsfor és llavors sotmesa a una radiació per esborrar la imatge memoritzada i es pot reutilitzar immediatament. El procediment dura aproximadament d'1 a 2 minuts.

Format casset[modifica]

En el context de la radiologia digital, aquest format té l'avantatge de ser immediatament extrapolable als sistemes convencionals de raigs X en el sentit que la casset CR es comercialitza en les mateixes dimensions mecàniques que la casset de pel·lícula tradicional i el seu ús permet conservar la font de raigs X i la totalitat de l'equipament de radiologia existent. En comparació del sistema DR (radiografia digital), el seu preu és molt més econòmic, però la qualitat de la imatge generalment és millor per als sistemes de DR, que també tenen l'avantatge de proporcionar una imatge amb un temps d'espera d'aproximadament 10 segons i no requereixen cap manipulació.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Spectroscopic Properties of Rare Earth in Optical Materials. Springer, 1 d'agost de 2005, p. 514 -. 

Enllaços externs[modifica]