Radiotelèfon mòbil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un radiotelèfon mòbil.

Un radiotelèfon mòbil (de l'anglès Mobile Radio Telephone) és un sistema que ha precedit a la tecnologia de telefonia mòbil. Atès que van ser els predecessors de la primera generació de telèfons cel·lulars, de vegades es refereixen a aquests sistemes amb caràcter retroactiu com a sistemes pre-cel·lulars (de vegades, també com a generació zero). Les tecnologies utilitzades en els sistemes pre-cel·lulars van incloure el Push to Talk (PTT o manual), Mobile Telephone System (MTS), Millora del Servei de Telefonia Mòbil (ECIM) i Advanced Mobile Telephone System Systems (AMTS). Aquests sistemes de telefonia mòbil primerencs poden distingir-se dels sistemes radiotelefònics tancats anteriors en què estaven disponibles com un servei comercial que era part de la xarxa telefònica pública commutada, amb els seus propis números de telèfon, i no com a part d'una xarxa tancada, com una ràdio de la policia o sistema de despatx de taxis.[1] Van ser els primers telèfons mòbils que van existir, que incloïen les tecnologies PTT, MTS, IMTS i AMTS.[2][3] Els telèfons mòbils que treballaven sota les tecnologies anteriorment esmentades (denominats com 0G (Generació Zero)) eren uns ràdio-telèfons disponibles com un servei comercial connectat a la xarxa de telefonia fixa, amb els seus propis números, eren una mena de xarxa com la ràdio de la policia o el servei radio-taxi.

Aquests telèfons mòbils es munten generalment en els automòbils o camions, encara que també es van fer models de maletí. En general, el transceptor (transmissor-receptor) es muntava al maleter del vehicle i s'unia al "cap" (dial, pantalla i telèfon) muntat prop del seient del conductor. Aquests telèfons mòbils usualment eren muntats en actuacions o camionetes, encara que també es van fabricar models de butxaca. Eren venuts mitjançant WCC s (Wireline Common Carrier) (en Castellà; Companyies Telefòniques), RCC s (Ràdio Common Carrier) (en Castellà, Companyies de telefonia mòbil Radial). Els primers usuaris van ser Constructors, agents immobiliaris i celebritats.

Van ser venuts a través WCC (de l'anglès Wireline Common Carriers, també conegudes com a empreses telefòniques), RCC (Radio Common Carriers) i els distribuïdors de radi de dues vies.

Algunes fites d'aquesta tecnologia van ser:

  • Motorola conjuntament amb Bell van operar el primer servei de telefonia mòbil comercial (sota MTS) en els Estats Units el 1946, com un servei de Bell.
  • El primer sistema automatitzat (sense la intervenció d'operadors) va ser l'IMTS que va estar disponible el 1962, oferint un marcatge sense intervenció de cap operador.
  • La primera xarxa de telefonia mòbil europea va ser la xarxa de Televerket a Noruega.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Telefonía Móvil Transmisión y redes de Datos» (pdf) (en castellà). Universitat de Huelva, 10 - VII - 2002. [Consulta: 24 octubre 2015].
  2. How to Geek
  3. Maciej Stasiak; Mariusz Glabowski; Arkadiusz Wisniewski; Piotr Zwierzykowski. Modelling and Dimensioning of Mobile Wireless Networks: From GSM to LTE. John Wiley and Sons, 8 febrer 2011, p. 3–. ISBN 978-0-470-66586-2 [Consulta: 4 gener 2012]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Generacions de telefonia mòbil


Succeït per:
1G