Radioteràpia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Radioteràpia
Intervenció
Radiation therapy.jpg
Radioteràpia de la pelvis
CIM-10-PCS [1]
CIM-9-CM 92.2-92.3
MeSH D011878
Codi OPS-301: 8–52
MedlinePlus 001918
Modifica dades a Wikidata
Màquina de radioteràpia de l'any 1951

La radioteràpia és un tipus de tractament oncològic que utilitza les radiacions per a eliminar les cèl·lules tumorals, (generalment cancerígenes), en la part de l'organisme on s'apliquin (tractament local). La radioteràpia actua sobre el tumor, destruint les cèl·lules malignes i impedint que creixin i es reprodueixin.[1] És un tractament local que s'ha d'aplicar en una zona concreta del cos i consisteix en eliminar les cèl·lules tumorals, intenció pal·liativa o tractament adjuvant.[2]

Aquesta acció també pot exercir-se sobre els teixits normals; no obstant això, els teixits tumorals són més sensibles a la radiació i no poden reparar el dany produït de forma tan eficient com ho fa el teixit normal, de manera que són destruïts bloquejant el cicle cel·lular. D'aquests fenòmens que ocorren en els éssers vius després de l'absorció d'energia procedent de les radiacions s'encarrega la radiobiologia.[3]

La radioteràpia és un tractament que es fa servir des de fa un segle, ha evolucionat amb els avenços científics de la física, de l'oncologia i dels ordinadors, i ha millorat tant els equips com la precisió, la qualitat i la indicació dels tractaments. S'estima que més del 50% dels pacients amb càncer necessitaran tractament amb radioteràpia per al control tumoral o com teràpia pal·liativa en algun moment de la seva evolució. Aproximadament, 6 de cada 10 persones amb càncer reben radioteràpia com a tractament principal o adjuvant.

Tipus de radioteràpia[modifica | modifica el codi]

Actualment, hi ha diferents classificacions de radioteràpia. Les classificacions venen marcades per la intenció del tractament, la localització i el tipus de fraccionament.

Segons la intenció[modifica | modifica el codi]

La radioteràpia es pot aplicar amb la intenció d'aconseguir diferents objectius. Aquests poden ser: radical, pal·liativa, adjuvant i preoperatòria.

Radioteràpia radical[modifica | modifica el codi]

Aquesta fa referència al tractament curatiu. Aquesta s'aplica quan l'objectiu principal és eradicar la malaltia. Això, permet incrementar la supervivència de la persona.

Radioteràpia pal·liativa[modifica | modifica el codi]

Aquesta s'aplica per pal·liar o controlar la simptomatologia associada a la malaltia. Aquesta no incrementa la supervivència però permet millorar la qualitat de vida de la persona.

Radioteràpia adjuvant[modifica | modifica el codi]

Aquesta té la intenció d'eliminar la malaltia juntament amb altres tractaments. S'aplica després d'un altre tractament. Per exemple, en primer lloc es fa el tractament quirúrgic i, posteriorment, s'aplica la radioteràpia com a tractament adjuvant.

Radioteràpia preoperatòria[modifica | modifica el codi]

Aquesta al contrari que l'adjuvant s'aplica prèviament a la cirurgia per intentar disminuir la mida del tumor a escala locoregional per permetre una millor cirurgia.

Segons la localització[modifica | modifica el codi]

Aquesta classificació es fonamenta amb l'origen de la font de les radiacions. Hi distingim la braquiteràpia i la radioteràpia externa. La primera fa referència a que la font de radiació està en contacte amb la superfície de la pell o fins i tot a l'interior del cos pròxim al tumor. En el segon cas, el tractament s'aplica a distància de la persona mitjançant noves i grans tecnologies.[4]

Braquiteràpia[modifica | modifica el codi]

Aquest tractament consisteix en l'aplicació de fonts radioactives encapsulades pròximes al tumor. Aquestes càpsules tenen isòtops radioactius que es col·loquen mitjançant cirurgia amb anestèsia local o general als òrgans i al propi tumor.[5][6] Per exemplificar, la braquiteràpia de pròstata.[7]

Aquest tractament té avantatges i també inconvenients. Com avantatge principal és la irradiació únicament de la zona i no de teixits proximals. Per altra banda, hi ha els inconvenients com la manca de irradiació al sistema limfàtic i que només es pot aplicar a tumors de dimensió petita.

Hi ha diferents tipus de braquiteràpia: endocavitària, de contacte superficial i intersticial. La primera d'elles fa referència a les càpsules que es col·loquen tenen forma de l'òrgan afectat. Per exemple, sondes endoesofàgiques. La segona d'elles estan en contacte amb la pell i amb la seva forma. Finalment, la tercera d'elles, fa referència a la introducció d'agulles o altres aplicadors al tumor i així, facilitar el pas de la font radioactiva. Aquesta darrera s'utilitza com a teràpia complementària amb la radioteràpia externa.[8]

Radioteràpia externa[modifica | modifica el codi]

La radioteràpia externa s'aplica mitjançant aparells tecnològic d'alta generació.[9] La màquina utilitzada per dur a terme el tractament s'anomena accelerador lineal. Aquesta màquina es pot programar per realitzar moviments precisos que enfoquin l'àrea a tractar.[10]

Les màquines han de tenir un bon manteniment i s'han de controla de forma diària.

Segons el fraccionament[modifica | modifica el codi]

La distribució de les dosis també permet una classificació. En aquesta hi trobem la convencional,, fraccionisme accelerat, hiperfraccionament i hipofraccionament.[11]

El fraccionament convencional és el més utilitzat i dura entre 5 i 8 setmanes amb dosis de 50 a 70Gy. El fraccionament accelerat és igual que l'anterior però s'aplica dos cops al dia. L'hiperfraccionament fa referència al tractament que s'aplica 5 dies per setmana i amb dosis de 1,1-1,2 Gy dos cops al dia, és a dir 10 fraccions a la setmana. Finalment, l'hipofraccionament s'apliquen 3,4 0 5 Gy per dia fraccionats entre 2 i 10 dies.[11]

Cal recordar que el tractament sempre és individualitzat.

Efectes secundaris[modifica | modifica el codi]

Aquest tractament, com la resta, poden tenir efectes secundaris que s'han de conèixer. Són menys severs que en el cas de la quimioteràpia però també s'han de tenir en compte i controlats. No tothom ha de tenir efectes secundaris i si els tenen no han de ser els mateixos. Això, es veu supeditat per la susceptibilitat de cada persona, la seva tolerància al tractament i el tipus d'aquest.[12]

Les radiacions emeses afecten principalment a la zona tumoral però, poden també, afectar amb menys grau zones properes. Segons el lloc en el qual es localitzi el punt tractat amb radiacions els símptomes poden ser uns o altres. Durant el tractament s'han de fer controls per poder tractar-los i assegurar la màxima qualitat de vida possible.[13]

Dins dels efectes secundaris generals i més comuns s'hi troben alteracions cutànies a les zones tractades, com eritemes o pell seca, cansament i astènia, pèrdua de pèl a la zona tractada,[14] nàusees i vòmits, cefalea, diarrea, entre altres.[14]

A les 2 o 3 setmanes de començar el tractament la pell comença a envermellir-se i poc a poc va passant a ser més pigmentada i fosca. Generalment, un cop finalitzat el tractament desapareix. Tot i així, en alguns casos es poden produir alteracions més greus com dermatitis o epitelitis.[14]

Equip de professionals[modifica | modifica el codi]

El tractament amb radioteràpia requereix uns recursos materials i humans importants. L'equip de professionals ha de de ser multidisciplinari i han de treballar en equip valorant el pacient en totes les seves dimensions, és a dir, de forma holística.

Aquest equip el formen: oncòleg, infermeria, auxiliar infermeria, tècnic especialista en radioteràpia, enginyer, metge físic, psicòleg i administració. Cada professional té un rol essencial en el procés.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Radiation therapy» (en anglès). MedlinePlus, 14-05-2029. [Consulta: 16 octubre 2006].
  2. «¿Como actúa la radioterapia?» (en castellà). IMO Oncology, 2013. [Consulta: 16 juny 2017].
  3. «Como funciona la radioterápia» (en castellà). Instituto Nacional del Cáncer. [Consulta: 16 juny 2010].
  4. «¿Como se administra la radioterapia?» (en castellà). American Cancer Society. [Consulta: 16 juny 2010].
  5. «La braquiterapia (un tipo de radioterapia intern a )». National Institute of Health.
  6. Villafranca, E. «Braquiterapia guiada por imagen: Image-guided brachytherapy». Anales Sis San Navarra, 2009.
  7. «Prostate brachytherapy» (en anglès). MedlinePlus, 15-01-2025. [Consulta: 16 juny 2014].
  8. «Radioterapia interna» (en castellà). Clinica Universitat de Navarra. [Consulta: 16 juny 2014].
  9. «Tipos de radioterapia» (en castellà). Asociación española contra el cáncer. [Consulta: 16 juny 2017].
  10. «En qué consiste la radioterapia y que es un acelerador lineal» (en castellà). Dra. Pilar M. Samper, 2014. [Consulta: 16 juny 2017].
  11. 11,0 11,1 «Radioterapia externa» (en castellà). American Cancer Society. [Consulta: 16 juny 2017].
  12. «Radioterapia: efectos secundarios» (en castellà). Onmeda. [Consulta: 16 juny 2017].
  13. «Radioteràpia» (en català). Gencat, 2010. [Consulta: 16 juny 2017].
  14. 14,0 14,1 14,2 «Efectos secundarios de la radioterapia» (en castellà). Asociación española contra el cáncer. [Consulta: 16 juny 2017].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]