Rafael Alcántara do Nascimento

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rafael Alcântara)
No s'ha de confondre amb Márcio Rafael Ferreira de Souza.
Infotaula de personaRafinha

Rafinha jugant amb el Barça el 2014.
Biografia
NaixementRafael Alcántara do Nascimento
12 de febrer de 1993 (1993-02-12) (31 anys)
São Paulo, Estat de São Paulo, Brasil
Dades personals
Alçada1,74 m[1]
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat8 gener 2011 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaEspanya
Brasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Club actualAl-Arabi SC
Núm. esportiu10
Clubs juvenils
Anys Equip
2006–2011 FC Barcelona
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2011–2013 FC Barcelona B 84 (20)
2011–2020 FC Barcelona 56 (8)
2013–2014Celta (cedit) 32 (4)
2018Inter de Milà (cedit) 17 (2)
2019–2020Celta (cedit) 29 (4)
2020–2022 Paris Saint-Germain FC 28 (0)
2022Reial Societat (cedit) 17 (1)
2022– Al-Arabi 13 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2009 Espanya sub-16 2 (0)
2009–2010 Espanya sub-17 8 (2)
2010 Espanya sub-19 4 (1)
2013 Brasil sub-20 3 (0)
2014–2016 Brasil sub-23 6 (0)
2015– Brasil Brasil 2 (1)
Participà en
2016futbol als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareIomar do Nascimento Modifica el valor a Wikidata
GermansThiago Alcántara Do Nascimento Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): Rafinha Instagram: rafinhaaa93 Olympics.com: rafael-alcantara FIFA: 391319 UEFA: 250013895 ESPNFC: 154814 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Alcántara do Nascimento, més conegut com a Rafinha, (São Paulo, Brasil, 12 de febrer de 1993) és un futbolista brasiler amb nacionalitat espanyola que juga al club Al-Arabi de Qatar, i és internacional amb el Brasil. És fill de l'exfutbolista Mazinho i l'exjugadora de voleibol Valeria Alcantara, i és germà petit de Thiago Alcántara.

Malgrat que va néixer al Brasil, on jugava el seu pare, va marxar de ben petit a Espanya, seguint la carrera del seu pare, i va viure a València i a Vigo.

Trajectòria esportiva[modifica]

Als 13 anys entra a formar part de la Masia del FC Barcelona. Encara que ha jugat sempre al mig del camp, al juvenil del Barça el seu entrenador, Òscar Garcia, el va avançar de posició. El rendiment amb el juvenil va fer que Luis Enrique el fes debutar amb el filial la temporada 2010-2011.

La temporada següent, amb Eusebio Sacristán a la banqueta, es va incorporar a la plantilla del Barça B.

El juliol de 2013 va signar un contracte de renovació amb el FC Barcelona, fins al 2016.[2]

El 19 de maig de 2014 el FC Barcelona va anunciar el seu retorn al club, després d'un any de cessió al Celta de Vigo, on va jugar 32 partits i va marcar 4 gols.[3][4]

L'11 d'agost de 2015 va jugar, com a titular, al partit de la Supercopa d'Europa 2015, a Tbilissi, en què el Barça va guanyar el Sevilla CF per 5 a 4. Rafinha va marcar el tercer gol del seu equip.[5][6]

El 23 de novembre de 2015, encara convalescent d'una greu lesió de genoll causada per una forta entrada de Radja Nainggolan durant un partit de la fase de grups de la Lliga de Campions contra l'AS Roma[7] el setembre anterior,[8] Rafinha va renovar contracte amb el  FC Barcelona fins al 2020, amb una clàusula de rescissió de 75 milions d'euros.[9]

El 22 de gener de 2018 s'anuncia la cessió amb opció a compra de 35 milions d'euros a l'Inter de Milà.[10][11][12] El Barça no va ingressar diners per la cessió.[13] Va debutar amb l'Inter sis dies després, tot entrant en els darrers minuts d'un empat 1–1 contra l'SPAL.[14] Va marcar-hi el primer gol el 6 de maig, en una victòria per 4–0 a fora contra l'Udinese Calcio.[15]

L'estiu de l'any 2018 el jugador va retornar de la cessió a l'Inter de Milà, després que l'Inter no executés l'opció de compra. Va rebre diverses ofertes, entre d'altres del Reial Betis i del Benfica però finalment el jugador es va quedar al Barça, tot i les negociacions.

El 24 de novembre de 2018, Rafinha es va trencar els lligaments encreuats del genoll esquerre durant un partit contra l'Atlètic de Madrid i va quedar-se sense jugar diversos mesos.[16] El 2 de setembre de 2019, immediatament després de renovar el seu contracte fins al 2021,[17] va anar cedit al Celta de Vigo per la temporada 2019-20;[18][19] allà hi coincidiria amb el també cedit pel Barça Denis Suárez.[20]

Paris Saint-Germain[modifica]

Rafinha va signar contracte per tres ansy amb el Paris Saint-Germain FC el 5 d'octubre de 2020.[21] Va debutar a la Ligue 1 11 dies després en una victòria per 4–0 contra el Nîmes Olympique, i va fer una assistència pel primer gol a Kylian Mbappé.[22]

Palmarès[modifica]

Rafinha, a l'esquerra, amb el trofeu de la Supercopa de 2015, l'11 d'agost de 2015, al costat d'Adriano Correia, Dani Alves, i Douglas.
Amb el FC Barcelona

Referències[modifica]

  1. «Rafinha». FC Barcelona. [Consulta: 24 desembre 2016].
  2. «Rafinha: "Si para tener minutos tengo que salir, no habrá problema"» (en castellà). Marca, 04-07-2013. [Consulta: 4 juliol 2013].
  3. «Rafinha i Deulofeu tornen al FC Barcelona». Web del FC Barcelona. [Consulta: 19 maig 2014].
  4. «Deulofeu i Rafinha tornen al Camp Nou per posar-se altra vegada la samarreta blaugrana». 324.cat, 3 uny 2014. [Consulta: 4 juny 2014].
  5. «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  6. 6,0 6,1 «El darrer acte de servei de Pedro dona la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  7. «El Barça anuncia la renovació de Rafinha fins al 2020». 324.cat. [Consulta: 23 novembre 2015].
  8. «Rafinha, baja para toda la temporada tras su lesión en Roma» (en castellà). Marca, 17-09-2015. [Consulta: 23 novembre 2015].
  9. «Rafinha firma la renovació amb el Barça fins al 2020». 324.cat. [Consulta: 23 novembre 2015].
  10. «Acord amb l'Inter de Milà per a la cessió de Rafinha». FC Barcelona, 22-01-2018. [Consulta: 22 gener 2018].
  11. «Rafinha se va al Inter de Milán» (en castellà). Marca, 19-01-2018 [Consulta: 22 gener 2018].
  12. «OFFICIAL: Inter signs Rafinha from Barcelona». Italian Football Daily, 22-01-2018. Arxivat de l'original el 23 de gener 2018. [Consulta: 22 gener 2018].
  13. Grau, Jordi «L'operació sortida del mercat d'hivern deixa pocs ingressos al Barça». 324.cat, 30-01-2018 [Consulta: 31 gener 2018].
  14. «SPAL 1–1 Inter Milan: Late Alberto Paloschi header snatches a point for Serie A strugglers against Luciano Spalletti's nerazzurri». Daily Mail, 28-01-2018 [Consulta: 6 maig 2018].
  15. «Udinese 0–4 Inter: Spalletti's side storm to victory as zebrette crumble amid relegation pressures». Sports Illustrated, 05-05-2018. [Consulta: 6 maig 2018].
  16. «Rafinha says goodbye to the season: Breaks his anterior cruciate knee ligament». Marca, 25-11-2018 [Consulta: 27 novembre 2018].
  17. «Rafinha renueva con el Barcelona hasta 2021 y se marcha cedido al Celta» (en castellà). Europa Press, 02-09-2019. [Consulta: 3 setembre 2019].
  18. «Rafinha renova un any al Barça per marxar cedit al Celta, sense opció de compra». 324.cat, 02-09-2019 [Consulta: 3 setembre 2019].
  19. «‘Un dos nosos' para cerrar una ilusionante plantilla: Rafinha llega al RC Celta» (en castellà). Celta Vigo, 02-09-2019. [Consulta: 2 setembre 2019].
  20. «Rafinha ja s'entrena amb el Celta». 324.cat, 03-09-2019 [Consulta: 3 setembre 2019].
  21. «Rafinha joins Paris Saint-Germain». Paris Saint-Germain F.C., 05-10-2020. [Consulta: 5 octubre 2020].
  22. «Rafinha praised after fine PSG debut». Ligue 1, 17-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
  23. «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  24. «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  25. Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  26. «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  27. «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  28. Ovalle, Santi. «El Barça, campió de la Copa de Messi (3-1)». elmon.cat, 27-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-04. [Consulta: 29 maig 2017].
  29. Carballo, David. «El Barça supera la duresa del River Plate i conquereix el tercer Mundial de Clubs (3-0)». 324.cat, 20-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].
  30. Besa, Ramon. «Messi levanta la Supercopa de España 2016» (en castellà). El País, 18-08-2016. [Consulta: 18 agost 2016].
  31. Brugués, Laura «El Barça guanya el Sevilla (1-2) i es proclama campió de la Supercopa d'Espanya per tretzena vegada». 324.cat, 13-08-2018 [Consulta: 21 agost 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Alcántara do Nascimento