Rafael Andrade Navarrete
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1856  Ardales (Província de Màlaga) | ||
| Mort | 21 juny 1928 (72 anys) Madrid | ||
 Senador del Regne | |||
| 7 setembre 1921 – 15 setembre 1923 | |||
 President del Consell d'Estat | |||
| 27 agost 1919 – 10 desembre 1922 ← Guillermo Joaquín de Osma y Scull – Miguel Villanueva Gómez → | |||
 Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | |||
| 11 juny 1917 – 30 novembre 1917 ← José Francos Rodríguez – Felip Rodés i Baldrich → | |||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | |||
| 25 octubre 1915 – 9 desembre 1915 ← Saturnino Esteban Collantes – Julio Burell y Cuéllar → | |||
 Governador civil de Barcelona | |||
| 1r novembre 1913 – 1r novembre 1915 ← José Francos Rodríguez – Leopoldo Matos y Massieu → | |||
| Diputat a Corts | |||
| 4 maig 1903 – 4 abril 1922 Circumscripció electoral: Alcanyís | |||
| Diputat a Corts | |||
| 30 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Vall-de-roures | |||
| Diputat a Corts | |||
| 22 abril 1899 – 24 abril 1901 Circumscripció electoral: Terol | |||
| Diputat a Corts | |||
| 20 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: Alcanyís | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític | ||
| Partit | Partit Liberal Conservador | ||
Rafael Andrade Navarrete (Ardales, 25 de febrer de 1856 - † Madrid, 21 de juny de 1928) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII
Va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Granada i va exercir com a advocat durant molts anys a Madrid. Membre del Partit Conservador, va iniciar la seva carrera política com a diputat pels districtes d'Alcanyís i Terol (província de Terol) a les eleccions generals espanyoles de 1896, escó que tornaria a obtenir en les successives eleccions generals espanyoles de 1899, 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919 i 1920.[1] En 1921 és nomenat senador "per dret propi".
Va ser Director general dels Registres civil i de la Propietat i del Notariat i Subsecretari de Governació en 1903, subsecretari del Ministeri d'Hisenda,[2] ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 25 d'octubre i el 9 de desembre de 1915 i entre l'11 de juny i el 3 de novembre de 1917 a sengles governs presidits pel comte de Romanones i Eduardo Dato.
Va ser així mateix president del Consell d'Estat entre 1919 i 1922. A més dels seus càrrecs polítics, va ser membre de la Reial Acadèmia de la Jurisprudència i Legislació i president del Casino de Madrid.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Rafael Andrade Navarrete a xtec.es
- ↑ Rafael Andrade Navarrete Arxivat 2015-01-06 a Wayback Machine. al web de la Diputació de Màlaga
Bibliografia
[modifica]- Pedro F. Alvarez Lázaro. Cien años de educación en España: en torno a la creación del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, 2001, p.82.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Francos Rodríguez |
Governador Civil de Barcelona 1913-1915 |
Succeït per: Leopoldo Matos y Massieu |
| Precedit per: Saturnino Esteban Miguel de Collantes |
Ministre d'Instrucció Pública_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} oct-des. 1915 |
Succeït per: Julio Burell y Cuéllar |
| Precedit per: José Francos Rodríguez |
Ministre d'Instrucció Pública gener-nov. 1917 |
Succeït per: Felip Rodés i Baldrich |
