Rafael Areñas i Miret

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Areñas Miret
Anunci de "Fotografia Areñas" a "Lo Nunci", 21 de desembre de 1879.jpg
Caricatura de Rafael Areñas
Biografia
Naixement 13 de febrer de 1846
Barcelona
Mort 2 d'abril de 1891
Barcelona
Activitat
Ocupació Fotògraf
Art Fotografia
Família
Fills Rafael Areñas Tona
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Areñas Miret (Barcelona, 1846[1] – Barcelona, 1891)[2] va ser un professional de la fotografia que desenvolupà la seva activitat al llarg de la segona meitat del segle XIX. És fill d'Alejandro Areñas Stenue, originari de Barcelona, i Margarita Miret Medina, natural de Villacarlos (Menorca). Tot i que la major part de la seva activitat professional va tenir lloc a Barcelona, el seu reconeixement traspassà les fronteres nacionals. Es té evidència d'això a partir de la seva participació en les Exposicions Universals de París (anys 1878 i 1889), així com a l'Exposició de Matanzas a Cuba (1881) o a l'Exposició de Bordeus de l'any 1882.

Per a entendre millor l'abast de la trajectòria de l'artista s'ha de tenir en compte la seva relació amb altres intel·lectuals i professionals de l'època, com ara l'actor Iscle Soler, potenciada pel reconeixement de l'estatus professional del fotògraf sumat a l'augment de la seva presència en els mitjans de comunicació. L'entrada en el negoci de Rafael Areñas Tona, fill del fotògraf, suposarà la continuïtat d'un llegat que es va mantenir gràcies a l'activitat de la vídua de Rafael Areñas, Maria Tona. Actualment la seva obra es troba arxivada a institucions públiques com la Biblioteca de Catalunya, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i col·leccions privades. També el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva 230 fotografies originals de l'artista. [3]

Biografia i recorregut professional[modifica]

Rafel Areñas Miret, fill de Margarita Miret Medina i Alejandro Areñas Stenue, va néixer el 13 de febrer de 1846[4] i morí el 1891[5] a Barcelona. Era germà d'Alejandro Areñas Miret, el qual regentava una acadèmia de ball al Carrer Obradors[6] i Querubín Areñas Miret, vicesecretari de la Institució d'Escoles Laiques d'Antoni Tudury Pons.[7] El fotògraf es va casar amb Maria Tona, unió de la qual nasqué Rafael Areñas Tona (1883-1938), que va continuar el negoci familiar del seu pare.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarita Miret Medina
 
 
 
Alejandro Areñas Stenue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Tona Tarruell
 
Rafael Areñas Miret
 
 
Alejandro Areñas Miret
 
Querubín Areñas Miret
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rafael Areñas Tona
 
Possitiu "Hermanos Areñas", col·lecció privada.

Els inicis de la seva configuració com a professional de la fotografia té lloc durant la segona meitat del segle XIX, període destacat pel que fa a la proliferació de gents, de vegades famílies senceres, dedicades enterament al negoci d'aquest nou llenguatge visual entre els quals destaquen els Fotògrafs Napoleon, Manuel Moliné i Muns i Rafel Albareda, així com Joan Cantó i Esclús.

Es creu que Margarita Miret comença a regentar els locals Pla de Palau número 2 i 6 durant la segona meitat dels seixanta després de la mort del pare, encara que ja havien funcionat com a locals destinats a l'àmbit de la fotografia des de 1863 regentat per J. Marriezcurrena i J. Rovira i Cia.[8] Pel que fa a la funcionalitat en Pla de Palau número 2, l'estudi es mou dins l'activitat fotogràfica amb la titularitat de la mare fins al 1887, data en què s'interpreta que s'aparta de l'ocupació per la seva avançada edat, morint temps després en 1889. Notícia de la qual va tindre un fort ressò a la premsa:

« Ha fallecido en Barcelona á la avanzada edad de 75 años, la virtuosa Sra. D.ª Margarita Mirét natural de Vilacárlos, madre de nuestro particular amigo el conocido artista fotógrafo D. Rafael Areñas, á quien y demás hermanos y familia, acompañamos en su justo dolor.[9] »

L'activitat econòmica en mans de Rafael Areñas es configura a Pla de Palau 6 i més endavant en el Carrer Hospital número 27 i 29. Durant la segona meitat dels anys seixanta la titularitat de Pla de Palau 6 així com el nom del local va ballant en funció de la personalitat que el regenta. Durant els primers anys es troba a càrrec de la mare però el traspassa al seu fill Rafael sota el nom de Fotografía el Puerto, Fotografia Universo fins al 1872. Tanmateix, no podem rebutjar la hipòtesi que a l'estudi també es trobés la presència de la resta dels germans, com així ho podria reflectir una de les denominacions amb què es dóna a conèixer el local: “Hermanos Areñas”.[10] A principis dels setanta Rafael Areñas s'associa amb l'artista Joan V. [Ventura] Bardella al Carrer Llibertat número 6 sota la denominació de Ventura i Areñas.[11]

Annunci de Rafael Areñas Miret a una Guia Comercial de l'època

Paral·lelament en aquest període el fotògraf successor Castells s'encarrega de la direcció de l'establiment de Pla de Palau núm. 6, mentre que Rafael en continua sent propietari. Aquest fet dóna a pensar en el progressiu ascens de l'estatus de Rafael com a fotògraf professional a l'hora d'establir la seva activitat en dos locals amb la vinculació amb altres socis, així com el fet de tenir un successor reconegut públicament. A partir de 1872 l'estudi passa oficialment a ser regentat per Castells fins a la dècada dels vuitanta, període on es continua la tasca de la mà del fotògraf José Areñas última persona de la qual es té constància que promou l'estudi com a local fotogràfic.[12]

De manera paral·lela al ball de titularitat de Pla de Palau 6, l'activitat professional de Rafael Areñas es desenvolupà en el carrer Hospital 27-29 a partir de 1872, fins a la seva mort prematura amb 43 anys. Durant la seva activitat en aquest local, fa una primera reforma el 1876 on inclou dues galeries fotogràfiques,[13] així com una altra el 1890 a càrrec de Fèlix Urgellès, qui projectà una sala japonista seguint la moda de l'època. La premsa del moment informà sobre la dita modificació:

« El conocido fotógrafo Rafael Areñas acaba de introducir algunas reformas en su establecimiento que lo colocan en los mejores de su clase, las más notable consiste en un salón de espera de estilo japonés, del mejor gusto en su decorado y mueblaje, como ejecutado bajo la dirección del distinguido artista Don Felix Urgellés.[14] »

La mort de Rafael Areñas el 1891 tingué cobertura mediàtica: “Ha fallecido el reputado fotógrafo don Rafel Areñas, uno de los más inteligentes y populares de esta capital. Descansa en paz”.[15] Després de la defunció, la seva esposa Maria Tona Tarruell passà a regentar el local sota el nom de Vídua de Rafael Areñas, fins que el seu fill, Rafael Areñas Tona, que s'havia estat instruint en el món de la fotografia amb el mestratge del reconegut professional Pau Audouard, va posar-se al capdavant de l'empresa esdevenint un personatge important i aclamat per part de la crítica en aquest àmbit.

Obra[modifica]

Rafael Areñas va desenvolupar la seva activitat com a fotògraf en solitari al carrer Hospital on trobem la major part de la seva obra, entre la que destaquen les targetes de visita en el seu estudi, una sèrie de retrats de ‘tipos del país', la realització dels carnets per l'Exposició Universal de Barcelona i diferents vistes de Girona ja al final de la seva trajectòria.

Targetes de visita[modifica]

Un cop instal·lat al carrer Hospital, el principal motor del seu negoci van ser les targetes de visita. La seva situació pròxima a Les Rambles, on estaven situats la majoria de teatres de l'època com el Gran Teatre del Liceu o el Teatre Principal, va afavorir l'afluència de la clientela, fet que aprofitaven la majoria d'estudis fotogràfics de l'època ubicats al voltant del nucli barceloní.

Exposició Universal de 1888[modifica]

Canet de visita per a l'Exposició Universal de Barcelona (1888)

L'Exposició Universal de 1888 va ser clau per la pràctica fotogràfica a Barcelona. Al voltant d'aquesta hi trobem figures com Pau Audouard, fotògraf oficial del certamen, o Rafael Areñas, que s'encarregava de fotografiar les acreditacions per accedir al recinte de l'exposició, fet que constitueix “una de les primeres aplicacions de la fotografia en l'àmbit identificatiu”.[16] Tal com destaquen els diaris de l'època: “pasan de 7000 los retratos que el conocido fotógrafo Sr. Arenas lleva hechos para carnets de abono (...) de la Exposición Universal”.[17] A més comptava amb un estant propi[18] on va exposar fotografies que li van valdre una medalla de plata.

Recepció d'obra en premsa[modifica]

La relació entre fotografia i premsa s'anirà fent cada vegada més estreta a mesura que avança el segle XIX. De manera que cada cop més trobem com les fotografies d'Areñas i altres fotògrafs, encara que sigui en forma de gravat, apareixen en premsa. I no només això, sinó que hi llegim també les crítiques a la seva obra. L'Esquella de la Torratxa, la Ilustració Catalana o la Ilustración Hispano Americana seran algunes de les publicacions clau de l'època on trobem referenciades obres d'Areñas com la col·lecció de 'tipos del país' protagonitzada per l'actor de teatre Iscle Soler o a 'Lo Nunci' els retrats de la famosa ballarina Límido del teatre del Bon Retiro l'any 1878, així com les maniobres de Calaf. Va exposar la seva obra en locals tan distingits com la confiteria de Pere Llibre.[19] Cap al final de la seva trajectòria va realitzar una sèrie de vistes de Girona formada pel Pórtico de la Catedral, Cercanías de Gerona, La Escala i Las Lavanderas. Aquesta última és lloada per La Ilustración Hispano Americana en els següents termes:

« Entre el caudal de preciosas vistas de Cataluña que posee el bien reputado fotógrafo barcelonés don Rafael Areñas, merece figurar señaladamente la que hoy ofrecemos como suplemento a nuestros favorecedores. Por demás pintoresco y apacible es el sitio escogido por el artista. La enmarañada arboleda, a través de la cual resaltan las blancas paredes de una casa de campo, la mansedumbre de las aguas del río, las campesians que en aquéllas están lavando la ropa, y los toques luminosos del sol que con su luz esplendorosa ilumina y vivifica la escena, constituyen un cuadro deleitoso en el que se reposa con agrado sumo la mirada[20] »

D'altra banda, també al final de la seva trajectòria i seguint la línia de la sèrie de “tipos del país”, realitza "Chulas i Brindis" referenciada a la Ilustración artística amb les següents paraules:

« (...) trátase, por el contrario, de una reproducción fotográfica, es decir, de la expresión de la verdad directamente obtenida, con lo que si la obra desmerece un tanto desde el punto de vista de los altos fines artísticos, en cambio gana no poco la persona que sin necesidad de embellecimientos artificiales ha podido, tal cual es, ofrecer al objetivo del aparato fotográfico materia para un verdadero cuadro, como el que la fotografía tan hábilmente hecha por el señor Areñas por sí sola constituye. La belleza y la gracia de las muchachas andaluzas que tantas veces hemos celebrado reproducidas en obras pictóricas, se nos presenta aquí llena de vida, con todo el colorido de la realidad[21] »

Premis i reconeixements[modifica]

Tal com es reflecteix en els comentaris de premsa, Rafael Areñas fou una figura prestigiada en l'àmbit de la fotografia fet que s'evidencia d'altra banda pel reconeixement oficial que rebé participant en certàmens tant nacionals com internacionals. Des de l'inici de la seva activitat en solitari a l'estudi de carrer Hospital, obté la seva primera medalla a l'Exposició Universal de París de 1878. A partir d'aquest moment els títols i condecoracions se succeiran ininterrompudament fins al final de la seva trajectòria professional, d'entre els quals destaquen les medalles obtingudes a Cuba el 1881, Amsterdam i Bordeus el 1882, Barcelona el 1888 i de nou París el 1889. Pel que fa als títols fou nomenat Fotógrafo de la Real Casa l'any 1883, Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica el 1886, fotògraf de la Reina Regent des de 1888, a més de formar part de la Société française de photographie des de 1880.[22] Ell mateix es fa ressò d'aquest èxit en els seus anuncis així com ho destaquen les publicacions de l'època: “el señor Areñas ha merecido muchas y honrosas distinciones nacionales y extranjeras por los notables trabajos fotográficos que salen de sus talleres.”[23]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. AMA, Registre de Naixements, Llibre I de l'any 1846, registre núm. 466.
  2. AMA, Índex de Defuncions any 1891, registre núm. 1223.
  3. Escena Digital - Rafael Areñas i Miret
  4. Rafael Martin Tomás Manuel Areñas Miret neix a les set i quart de la nit del 13 de febrer de mil vuit-cents quaranta sis al Carrer de Bot, número 23, quart 1ª i rep el baptisme cristià a la Parròquia del Pi de Barcelona el 15 de febrer. AMA: op. cit. 1846.
  5. Mor a l'edat de 43 anys com a conseqüència d'una hipertrofia de cor a les 11 del matí del 2 d'abril del 1891, a la seva casa i estudi fotogràfic al Carrer Hospital, números 27 i 29, pis 4º. AMA: op. cit. 1891.
  6. El teléfono, 11 de desembre de 1878, p. 174. Alejandro Areñas anuncia la seva acadèmia “para bailes de Sociedad” (situada en Calle Obradors, 9, 1º), emfatitzant que és l'únic professor d'aquesta modalitat artística de Barcelona i que, a més, ho fa a un mòdic preu i de manera que el client aprèn ràpidament.
  7. La Vanguardia, 29 de setembre de 1883, p.6393.
  8. Des de 1863 fins a 1866 Pla de Palau 2 es troba regentat per Ignacio Marriezcurrena i en el cas de Pla de Palau 6 per Juan Rovira i Cia sota el noms de fotògrafs en les guies comercials de l'època: J.A.S.,M. Ll. El consultor. Nueva guía de Barcelona. Barcelona: A.Flotats, 1857, p. 184.
  9. El bien Público, 23 de febrero de 1889, p.3.
  10. F. RIUS, Núria. Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l'oblit. (1856-1918) Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i Arnauld Pierre. Universitat de Barcelona, bienni 2006 - 2008, p. 76. Disponible en línia: http://www.tdx.cat/handle/10803/32063.
  11. A l'arxiu fotogràfic de Barcelona es conserva una carte-de-visite d'aquest dos fotògrafs. F. RIUS: Ibíd. 2006-2008, p.55.
  12. A partir de 1887 el local comença a funcionar com agencia d'Aduanes. Bailly-Baillière Riera, Anuario del comercio de la industria, de la magistratura y de la administración de España. Barcelona: 1887, p.215.
  13. Notícia que apareix anunciada en CORNET MAS, C. Guía de Barcelona. Metódica descripción de la capital del principado de Cataluña y de sus alrededores, unidos a la antigua por medio del Ensanche. Barcelona: Librería de Eudaldo Puig, 1876, p.11.
  14. La Vanguardia, 04 de desembre de 1890, p.5.
  15. La Dinastía, 4 de febrero de 1891, p. 2.
  16. NARANJO, J., Introducció a la història de la fotografia a Catalunya. Barcelona: Lunwerg, 2000, p. 28.
  17. Exposición, La. No. 53, 22 junio 1888.
  18. F. RIUS,op. cit.
  19. El noticiero Universal, 14 de abril de 1889, pàgina 2.
  20. La Ilustracíon Hispano Americana, 1 de febrer de 1891.
  21. La ilustración Artística, gener i novembre de 1891)
  22. Informació procedent de premsa i els dorsos de les fotografies.
  23. La Ilustración Hispanoamericana, 15 de febrer de 1891, p. 110.

Bibliografia[modifica]

  • F. RIUS, Núria, (Bienni 2006 – 2008), Pau Audouard, fotògraf retratista de Barcelona. De la reputació a l'oblit. (1856-1918). Tutors: M. Teresa Sala i Garcia i Arnauld Pierre. Disponible en línia: http://www.tdx.cat/handle/10803/32063
  • GARCIA FELGUERA, Maria de los S i Núria F. RIUS, “Posa't tranquil i fes-te retratar: la fotografia entre diversió i obligació”. Dins SALA, Tresa M. Pensar i interpretar l'oci: passatemps, i entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 179-201.
  • LÓPEZ GUALLAR, Marina (ed.), Cerdà y Barcelona: la primera metrópoli, 1853-1897. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2010.)
  • MARCO, Ricard. “Els retratistes del segle XIX a Barcelona. Noves dades per a la història de la fotografia”. Dins VÉLEZ, Pilar(Coord.). Retrat del passat. La col·lecció de fotografies del Museu Frederic Marès. Barcelona: Museu Frederic Marès, 2003.
  • NARANJO, Juan [et al.]. “Introducció a la història de la fotografia a Catalunya”. Dins DOMÈNECH, Gemma i GRACIA, Ricardo (Coord.). La Fotografia a Espanya al segle XIX : exposició organitzada i produïda per la Fundació "la Caixa" : Caixaforum Barcelona, abril-juliol 2003: Museo Municipal de Málaga, Ayuntamiento de Málaga, Área de Cultura, juliol-setembre 2003. Barcelona: Fundació "la Caixa", 2003.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Areñas i Miret Modifica l'enllaç a Wikidata