Rafael Cancel Miranda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Cancel Miranda
Biografia
Naixement18 juliol 1930 Modifica el valor a Wikidata
Mayagüez (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
San Juan (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalista Porto-riqueny Modifica el valor a Wikidata

Rafael Cancel Miranda (Mayagüez, 18 de juliol de 1930 - San Juan, 2 de març de 2020)[1] fou un líder independentista porto-riqueny, conegut per haver estat 25 anys empresonat per la seva participació en un tiroteig al Capitoli nord-americà l'1 de març de 1954, juntament amb Lolita Lebrón, Andrés Figueroa Cordero i Irving Flores Rodríguez. Va ser indultat pel llavors president Jimmy Carter en 1979.[2][3]

El congressista republicà Alvin Bentley va patir ferides greus en l'atac, mentre que tres representants demòcrates i un republicà també van resultar ferits. Rafael Cancel va estar en 11 presons durant el seu empresonament, entre elles 10 anys a la d'Alcatraz, a més de ser reclòs tres vegades a la Princesa, en el districte del vell San Juan, actual seu de la Companyia de Turisme de Puerto Rico, i a Cuba.[4]

Referències[modifica]

  1. Genzlinger, Neil «Rafael Cancel Miranda, Gunman in ’54 Attack on Congress, Dies at 89» (en anglès). NYTimes.com, 03-03-2020.
  2. «Més d'un miler de persones marxen per la Independència de Puerto Rico». La Vanguardia, 14-06-2015 [Consulta: 19 abril 2016].
  3. Gerhard Peters i John T. Woolley «Jimmy Carter: "Puerto Rican Nationalists Announcement of the President's Commutation of Sentences.,"». The American Presidency Project, 06-09-1979 [Consulta: 19 abril 2016].
  4. «Festival de Apoyo a Claridad le será dedicado a Rafael Cancel Miranda». El Nuevo Dia, 18-01-2016 [Consulta: 19 abril 2016].