Rafael Hernández i Mercadal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Hernández i Mercadal
Biografia
Naixement7 març 1779 Modifica el valor a Wikidata
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1857 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Maó (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge, botànic i naturalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Rafael Hernàndez i Mercadal (Maó, Menorca, 7 de març de 1779 - Maó, Menorca, 23 de gener de 1857) va ser un metge, botànic i naturalista balear.[1][2][3]

Fill de l'apotecari Andreu Hernández i Basilis, després de cursar estudis fins al 1996, s'inicià amb els estudis de farmàcia amb el seu pare i, posteriorment, s'endinsà també en estudis d'història natural, ciència mèdica farmacèutica, química i farmàcia galènica. Després, es traslladà a Toló, assistint a hospitals i a la acadèmia mèdico-quirúrgica i al famós jardí botànic, relacionant-se amb el millors físics del moment. Després es traslladà a Marsella, i d'allà a Montpellier, on acabà els estudis i es doctorà a el 1806.[1][2]

De tornada a Menorca va exercir la Medicina. El 1807 fou nomenat metge de les Reials presons de Maó. I el 1809 va ser designat metge de cambra de Lluïsa Maria Adelaida de Borbó, duquesa de Orleans, mare de Lluís Felip I de França.[3] Però, de França també portà la vacuna de la verola, descoberta por Edward Jenner, per tal de promoure la vacunació antivariólica entre els seus paisans. No era el primer en portar-a a la illa i segurament n'era conscient. Sis anys abans, en 1800, dos metges anglesos, Marshall i Walker, habien iniciat l'experiment a les tropes britàniques i entre la població infantil. Pero, como subratllava Josep Miquel Vidal Hernández a Rafael Hernández: un metge liberal del segle XIX, de forma molt restringida. La difusió i la implantació de la tècnica foren un dels principals objetius de Rafael Hernández.[4] Els seus estudis sobre epidemiologia i la seva experiència amb la vacuna de la verola, els traslladà a l'obra Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, publicada el 1814, que li va valdre el reconeixement dels millors professors de medicina del moment, i li reportà ser nomenat soci corresponent de les Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Marsella i de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Posteriorment, també fou nomenat soci supernumerari de l'Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Fou un dels majors impulsors de la Reial Acadèmia de Ciencies Naturals de Maó fundada el 1835, sent el primer que ocupà la presidència de la Institució. Durant la seva trajectòria vital va escriure moltes publicacions de caràcter científic.[1][2]

Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica, durant els anys 1815 i 1816, amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum. Hernàndez també fou nomenat metge de sanitat militar, i el 1823 fou destinat al Reial Hospital de Maó. El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Illes Balears.[1] Deixeble de Eugene Gouan, es va dedicar a l'estudi de la vegetació de Menorca, formant un herbari que, segons declaració pròpia, contenia ja l'any 1816 més de 500 espècies espontànies de l'illa mediterrània. Dit herbari va ser detingudament estudiat per Cambessedes l'any 1825. Anys posteriors, el botànic Joan Joaquim Rodríguez Femenias es lamentava: Ni restes avui dia existeixen d'aquell nombrós herbari, fundat per Andrés Hernández, i augmentat amb tants desvetllaments pel seu fill Rafel.[5] Entre altres obres, escriví Observaciones que pueden servir para formar la historia topográfica fisiomédica bibliográfica de la balear menor, Memoria sobre el ejercicio y enseñanza del arte de curar en España (1838) i Catálogo de las plantas... de Menorca (1886). El seu fill, Andreu Hernández i Guasco (Maó 1817 — ?), també metge, és autor de diversos treballs professionals (Noticia histórica de los amagos de cólera que ha sufrido la ciudad de Mahón, 1854) i de poemes i obres teatrals (Teodorico, Un alojado) en castellà.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Rafael Hernàndez i Mercadalm». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 Bover, Joaquín María. «Hernàndez y Mercadal (Rafael)». A: Memoria biografica de los Mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura. Juan Guasp y Pascual, 1842, p. 141–144 [Consulta: 18 abril 2020]. 
  3. 3,0 3,1 «Rafael Hernández Mercadal». Diccionari biogràfic espanyol. Reial Acadèmia de la Història.
  4. Jurado, Laura «El evangelizador de la vacuna». El Mundo, 17-09-2013 [Consulta: 18 abril 2020].
  5. Payeras, Antoni «Historia de la Botànica a les Illes Balears: plantes vasculars». Bolletí de la Societat d'Hist̟oria Natural de les Balears [Palma de Mallorca], Núm. 49, 2006, pàg. 155-172. ISSN: 0212-260X [Consulta: 18 abril 2020].