Rafael Martínez Valls

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRafael Martínez Valls
Dades biogràfiques
Naixement 12 d'octubre de 1895
Ontinyent
Mort 26 de desembre de 1946 (51 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sarsuela
Modifica dades a Wikidata

Rafael Martínez Valls (Ontinyent, 1895 - Barcelona, 1946) fou un compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela que féu carrera principalment a Barcelona. És autor de les dues sarsueles catalanes més representades: Cançó d'amor i de guerra (1926) i La Legió d'honor (1930).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Son pare era sots-xantre de l'església de Santa Maria d'Ontinyent. El seu primer interès va ser la medicina, estudis que abandonà per dedicar-se a la música. A València va dirigir la Banda Provincial de Música i també va actuar com a pianista en el cafè "Moderno". Després va traslladar-se a Madrid, on va treballar com a concertador i organista del Teatro Real per recomanació d'Emilio Serrano.

Més endavant es traslladà a Barcelona, on va ocupar el lloc de mestre de capella i organista de l'església de Sant Josep Oriol durant 7 anys. També va dirigir la sala "Aeolian" del passeig de Gràcia.

Va compondre sarsuela i música religiosa, i també algunes obres per a orquestra i per a banda de música. Els principals èxits els va obtenir a Barcelona, amb contribucions importants al teatre líric català, entre les quals cal destacar Cançó d'amor i de guerra,[1] de l'any 1926.

Una part del Fons Rafael Martínez Valls es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres[modifica | modifica el codi]

Llista no exhaustiva

Per a Banda de Música[modifica | modifica el codi]

  • 1921 Clemència
  • Suite Española
  • Serenata Española

Sarsuela[modifica | modifica el codi]

Música Religiosa[modifica | modifica el codi]

  • Ave María, per a veu i orgue
  • Salve, a tres veus
  • Credidi
  • Dues col·leccions de Dolors a la Mare de Déu
  • Gojos a Sant Carles Borromeu, per a cor i orgue
  • Gojos al Santíssim Crist de l'Agonia
  • Missa In te Domine speravit
  • Missa Mater Purisima, per a tres veus, orgue i orquestra
  • Missa Te fons salutis
  • Responsorios de Maitines de la Inmaculada
  • Tota Pulchra, per a tres veus i orgue
  • Trisagis

Cor[modifica | modifica el codi]

  • 1929 Himne a Barcelona
  • Himne a Ontinyent

Bandes sonores cinematogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • La tonta del bote
  • Un marido Barato

Per a piano[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • La sarsuela catalana: les nostres veus retrobades, vol. 17, Cançó d'amor i de guerra amb Tana Lluró, Emilio Vendrell, Pablo Gorgé, Josep Llimona, Albert Cosin, reedició en CD del 2000 del disc històric d'Aria Recordings.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. D'aquesta sarsuela existeix una versió discogràfica protagonitzada per Montserrat Caballé
  2. «1 Fons Rafael Martínez Valls Secció de Música Biblioteca de Catalunya 2010». Biblioteca de Catalunya, 2010, pàg. 24-25 [Consulta: 17 juliol 2015].
  3. La sarsuela catalana; les nostres veus retrobades; vol.17

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Emilio Casares Rodicio (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. Madrid, 2000. ISBN 84-8048-303-2 (castellà)
  • Jesús Giralt i Radigales (dir.). Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0232-X (català)
  • Roger Alier. La Zarzuela. Ed. Robinbook, S.L. 2002. Barcelona. ISBN 84-95601-54-0 (castellà)
  • Diversos Autors, Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. 2003. Edicions 62. ISBN 84-297-4700-1 (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]