Rafael Millá Santos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Millá Santos
Biografia
Naixement22 setembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort28 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Ivànovo (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'Alacant 02.svg Batlle d'Alacant
agost 1936 – maig 1937
← Llorenç Carbonell i SantacreuSantiago Martí Hernández →
Alcalde
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Rafael Millá Santos (Alacant, 22 de setembre de 1891 - Ivànovo, Província d'Ivànovo, URSS, 28 d'agost de 1952)[1] fou un polític comunista valencià. Fou internat de petit en un establiment benèfic, on va aprendre tipografia. Treballà en una impremta, organitzà el Sindicat d'Arts Gràfiques d'Alacant i el 1911 ingressà a l'Agrupació Socialista del PSOE d'Alacant, de la que en serà president el 1918. Fou arrestat per participar en la vaga general de 1917 i el 1918 defensà el suport a la Revolució russa en l'XIè Congrés del PSOE, alhora que s'enfrontava a la preponderància de la CNT a Alacant.

El 1920 va abandonar el PSOE i fou un dels fundadors del Partit Comunista Espanyol, del que en fou membre del Comitè Central des del 1921, així com secretari general quan s'unificaren el PCOE i el PCE per a crear el Partit Comunista d'Espanya, tot i qui actuà com a tal fou Antonio García Quejido, així com a redactor del diari La Antorcha. El 1921 representà el partit a la Internacional Comunista a Moscou, i quan tornà a Alacant fou detingut.

Fou candidat del PCE a les eleccions municipals de 1922 a Alacant i secretari del Partit a Alacant el 1923. El 1927 fou detingut com a president de la Societat Tipogràfica d'Alacant, i novament durant la vaga de desembre de 1930 en solidaritat amb els obrers morts a Madrid. Alhora, fou vocal de l'Ateneu Alacantí. Fou candidat del PCE per Alacant a les eleccions municipals de 1930 i a les eleccions generals espanyoles de 1931, però no fou escollit. Durant la Segona República fou cap del PCE a Alacant i en nom del partit va signar el document de suport a l'Estatut del País Valencià el 1936.

Durant la guerra civil espanyola fou nomenat vicepresident de la UGT a Alacant i membre del Consell Municipal pel PCE, del qual en fou president entre agost de 1936 i maig de 1937. També fou membre de la Junta de Defensa del Tresor Artístic. Poc abans de l'entrada de les tropes franquistes a Alacant va exiliar-se en el vaixell anglès Stanbrook cap a Algèria, on després d'estar un temps en un camp de refugiats marxà cap a l'URSS. Va passar els darrers anys en una residència per a ancians bolxevics a Ivànovo, cec..[2]

Referències[modifica]

  1. Rafael Millá Santos, Fundació Pablo Iglesias
  2. Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.369. ISBN 9788495484802. 
Càrrecs públics
Precedit per:
Llorenç Carbonell i Santacruz
Alcalde d'Alacant
Escut d'Alacant

1936 - 1937
Succeït per:
Santiago Martí Hernández