Rafael Nuix
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1741  Torà (Solsonès) |
| Mort | 1802 (60/61 anys) Ferrara (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Rafael Nuix (Torà, bisbat de Solsona, 17 de febrer de 1741 - Ferrara, 1802) fou un jesuïta germà del també jesuïta Joan Nuix. Dedicat fins a l'extenuació a l'estudi de les ciències, principalment de la teologia, sense descansar mai un moment. Va escriure sota el pseudònim d'Alethino philolai.[1]
Obres[modifica]
- «Orationes quinque ad romanos pro humanae reipubticae felicitate adversus incredulam saeculi XVIII philosophiam»:
- «Asisii typis Octavii Sgariglia 1788 a 1797»
- «De vita et moribus Blasii Larrasii. Venetiis apud Franciscum Andreola» (1798). Conté dos llibres : en 1r es demostra a Larraz com «cultor eximius rectae rationis»; el segon «verae reiigionis cultor eximius — Titi Carici Perpennae ad quirites pro romani pontificis in controversiis fidei dirimendis auctoritate adversus falsos catholicae ecclesios cultores orationes quinqué. Asisiis typis Octavii Sgariglia» (1784)
Referències[modifica]
- ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 442-443 [Consulta: 8 octubre 2013].