Rafael Ramis i Romans
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1880  Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 1936 (55/56 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | professor, periodista, polític, activista cultural |
Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880 - 1936), fou un mestre, periodista, polític i activista cultural català.[1]
Com a mestre, fou impulsor d'un model innovador d'escola laica a Figueres.[2] Com a polític, participà en la fundació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), l'any 1911. Com a periodista, fou fundador, primer director i col·laborador del setmanari Empordà Federal (1911).[3] Durant vuit anys, va ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde (1912-1915) i regidor de l'ajuntament de Figueres (1920-1923). L'any 1922, Ramis va ser el primer regidor socialista al consistori figuerenc.[1]
Va presidir entitats culturals com el Casino Menestral Figuerenc (1916), l'Orfeó Germanor Empordanesa (1917-1920), i la comissió delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1920-1923). També va presidir la Mancomunitat de l'Empordà (1922-1923) i va participar en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya (USC), l'any 1923.[1]
Exiliat a París durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930); on es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià; fet que, el va dur a participar en l'organització dels fets de Prats de Molló. Durant l'exili mantingué una doble militància: Estat Català i la USC. També, durant el seu exili parisenc, la seva defensa del laïcisme el duria a incorporar-se a la maçoneria.[1]
Va retornar a Catalunya, l'any 1930; establint-se a Barcelona. Funcionari del servei de Cèdules de la Generalitat i professor a l’Escola del Treball.[1] Va fundar i presidir l'Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1933-1934).[4]
Morí a Figueres, el 3 de gener de 1936. Va ser perseguit per maçó, deu anys després de la seva mort.[1]
L'octubre de 2018 la neta de Rafael Ramis va fer donació del fons Rafael Ramis i Romans, que inclou documentació generada i rebuda pel mestre, periodista, polític i activista cultural figuerenc, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.[5][6]
Bibliografia[modifica]
- ARMANGUÉ, Joan. Rafael Ramis (1880-1936) catalanista, republicà. socialista i maçó. Figueres: Cal·lígraf, 2018
- ARMANGUÉ, Joan. «Rafael Ramis, mestre vocacional». Encesa Literària, desembre 2018, pàg. 108-113.
- ARMANGUÉ, Joan. «Rafael Ramis i Josep Pla, una amistat forjada a l'exili». Revista del Baix Empordà, març 2019.
- ARMANGUÉ, Joan. «Rafael Ramis, impulsor del sindicalisme dels funcionaris de Catalunya».[Enllaç no actiu] Les Notícies de llengua i treball, juny 2019.
- BERNILS, Josep Maria «Figueres recupera Rafael Ramis». Hora Nova, 16-10-2018.
- BOSCH, Pere. «La lliçó de Rafael Ramis». El Punt Avui, 22-10-2018.
- MARTÍNEZ, David. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) (Tesi), 2007. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007.
- MORENO, Ramon. «Ressenyes: Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2018.
- ROIG, Sebastià. «Un socialista poc conegut». Diari de Girona, 01-11-2018.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Armangué i Ribas, Joan. Rafael Ramis (1880-1936) catalanista, republicà. socialista i maçó. Figueres: Cal·lígraf, 2018. ISBN 9788494836893.
- ↑ Armangué, Joan «Rafael Ramis, mestre vocacional». Encesa Literària, desembre 2018, pàg. 108-113.
- ↑ Teixidor, Anna. Amb la República al cap i Catalunya al cor : Empordà Federal 1911-1938. Figueres: Ajuntament de Figueres, 2011. ISBN 9788493503567.
- ↑ Martínez Fiol, David. La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939) (tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007 [Consulta: 2 juliol 2019].
- ↑ «La Biblioteca de Figueres rep en donació el fons documental de Rafael Ramis». Ajuntament de Figueres, 14-10-2018. [Consulta: 2 juliol 2019].
- ↑ Bernils, Josep Maria «Figueres recupera Rafael Ramis». Hora Nova, 16-10-2018 [Consulta: 2 juliol 2019].