Rafael Salazar Alonso

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Salazar Alonso
Rafael Salazar Alonso.JPG
Biografia
Naixement 27 de desembre de 1895
Madrid
Mort 23 de setembre de 1936(1936-09-23) (als 40 anys)
Madrid
Escudo de la Segunda República Española.svg  Ministre de la Governació
3 de març de 1934 – 4 d'octubre de 1934
Coat of Arms of Madrid City (1873-1874 and 1931-1939).svg  Alcalde de Madrid
1934 – 1935
Activitat
Ocupació Advocat
Partit Partit Republicà Radical
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Salazar Alonso (Madrid, 1895 - 23 de setembre de 1936)[1] va ser un polític radical espanyol, ministre de Governació (1934) durant la Segona República Espanyola. Va morir assassinat al començament de la Guerra Civil.

Biografia[modifica]

Llicenciat en Dret. Va ser un dels màxims dirigents del Partit Republicà Radical de Lerroux.

Va ser escollit regidor de l'ajuntament de Madrid a les eleccions municipals de 1931, formant part de la candidatura de la Conjunció Republicano-Socialista.

Entre 1931 i 1933 va ser diputat per Badajoz[2] i alcalde de Madrid entre el 19 d'octubre de 1934 i el 25 d'octubre de l'any següent, després de ser cessada la corporació com a conseqüència dels successos revolucionaris d'octubre de 1934). Va participar en la fundació, l'11 de febrer de 1933, de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica.

Va ser també ministre de la Governació entre el 3 de març i el 4 d'octubre de 1934 en sengles gabinets presidits per Alejandro Lerroux i Ricardo Samper. Durant el seu mandat, va ordenar prohibir la vaga convocada pels sindicats agraris de la UGT, Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, en protesta per les mesures de contrareforma agrària implementades pels governs radicals. La vaga, qualificada de revolucionària pel govern, es va saldar amb una gran repressió governamental i el desmantellament del sindicalisme agrari rural. Posteriorment, va ser un dels implicats en l'escàndol de l'estraperlo, fet pel qual va dimitir com a alcalde, hores abans que s'emetés el dictamen de la comissió d'investigació de les Corts que havia investigat l'assumpte.

L'1 de setembre de 1936 va ser detingut per milicians de la FAI i empresonat en la Presó Model. El 23 d'agost de 1936 es va crear per decret el Tribunal Especial que el va jutjar. En el sumari, instruït pel Jutjat Especial del Tribunal Suprem, va participar com a representant del ministeri públic José Vallés, Fiscal General de la República. El 22 de setembre de 1936 va ser condemnat a mort per la seva presumpta participació en la revolta militar i executat l'endemà en la Presó Model de Madrid.[3] Les proves de la seva implicació en la revolta eren inexistents, fet que va ser assenyalat al seu moment pel socialista Indalecio Prieto, qui va reconèixer que només la pressió popular va impedir que el govern li commutés la pena de mort.[4]

Escriptor[modifica]

Fou autor d'alguns llibres, entre els quals destaquen "La muerte de Don Eduardo Dato" (1928), "La justicia bajo la Dictadura" (1930), "Tarea. Cartas políticas" (1934) i "Bajo el signo de la revolución" (1935).

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Cuenca Toribio; Miranda García, 1991, p. 65.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Expediente relativo a la causa seguida contra Rafael Salazar Alonso por rebelión militar - Archivo Histórico Nacional, FC-CAUSA_GENERAL,1513,EXP.38
  4. Ranzato, Gabriele. El eclipse de la democracia. Madrid: Siglo XXI, 2006, p. 397. ISBN 978-84-323-1248-9 [Consulta: 11 abril 2013]. 

Bibliografia[modifica]



Càrrecs públics
Precedit per:
José Martínez de Velasco y Escolar
Alcalde de Madrid
Madrid

1934-1935
Succeït per:
Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
Ministre de Governació
Segona República Espanyola

1934-1935
Succeït per:
Eloy Vaquero Cantillo