Rafael Ventura Melià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Ventura Melià
Biografia
Naixement1948 modifica
Riola (la Ribera Baixa) modifica
Mort31 gener 2020 modifica (71/72 anys)
València modifica
Activitat
OcupacióPeriodista modifica
OcupadorValencia Semanal
Levante-EMV modifica

Rafael Ventura Melià (Riola, Ribera Baixa, 1948 - València, 31 de gener de 2020) fou un escriptor i periodista valencià.[1] S'inicià en el periodisme com a col·laborador de les revistes Albatros (1964) i Gorg (1971), i més tard formà part de la redacció de la revista Valencia Semanal (1977-1980) amb Amadeu Fabregat i Manyes.[2] El 1980 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa.[2] La seva obra mostra influències d'Umberto Eco.[cal citació] Interessat pel món faller, va participar en la taula redona sobre Falles i cultura organitzada per la Falla Universitat Vella al Club Diario Levante el 1992.[cal citació] Posteriorment va ser redactor de la secció de cultura del diari Levante.[2]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

  • Corrents de fons (1976)
  • Senyals de vida (1980)
  • Igual vol dir Itàlia (1982)

Narració[modifica]

  • Atzucac (1972)
  • La darrera tornada (1974)
  • Àmbit perdurable (1981)

Referències[modifica]

  1. Iborra, Josep «Rafael Ventura Melià: Àmbit perdurable». L'Espill, núm. 12, hivern 1981, p. 140-142.
  2. 2,0 2,1 2,2 Martí, Joan Carles. «Adiós a Rafael Ventura Melià». Levante-EMV, 31-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Ignasi Riera i Gassiot
Honorable míster R
Premi Andròmina de narrativa
1981
Succeït per:
Joan M. Monjo
Ducat d'ombres