Rafaela Pagès de Sarrià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRafaela Pagès de Sarrià
Dades biogràfiques
Mort 1494
Modifica dades a Wikidata

Rafaela Pagès de Sarrià (Fou la mestra coratjosa ([...?]-1494) de difícil classificació, perquè també la podríem incloure dins de l'apartat de les rescloses o beguines, aquesta dona voluntariosa era filla d'una família menestral nascuda a la petita vila de Sarrià, propera a Barcelona, que es va formar al voltant de l'església de Sant Vicenç.

Terciària franciscana, va emprendre un llarg viatge de peregrinació cap a Terra Santa, de camí, s'allotjava en convents i monestirs i s'alimentava de les almoines que rebia.

Un cop arribà a Jerusalem visità els llocs sants, pregà als peus del Sant Sepulcrei va prendre consciència d'allò que havia de fer: fundar un monestir a Barcelona. Tot seguit, es va dirigir a Roma i després de visitar força esglésies s'adreçà al papa Nicolau V, de qui va obtenir una butlla que l'autoritzava a fundar un monestir de terciàries franciscanes.

Durant la seva estança a la capital romana va sentir parlar de les virtuts d'una jove vídua de Pisa que es deia Antonina i que com ella era terciària de l'orde de la Penitència. Va anar al seu encontre i la comunió d'ànimes que es va establir entre elles va fer que Antonina decidís acompanyar Rafael a Barcelona.

Un cop a la ciutat comtal, demanà al rei Alfons el Magnànim que emparés el seu projecte. L'any 1453 el rei va escriure el següent al Consell de Cent.

« <Algunes dones honestíssimes e devotes dites de la penitència tenen gran desig de haver una casa en aqueixa ciutat en la qual habitar [...] en la dita casa voldrien servir déu e encara acollir aquelles dones que van en peregrinació. Una casa en loch honest i bo. »

Gracies també a la intervenció del bisbe i dels canonges de Santa Anna va aconseguir la cessió de la casa Porta, molt a prop de l'actual plaça de la Gardunya, que l'any 1423 havien deixat les dominiques de Montsió. Van posar la casa sota l'advocació de Santa Maria de Jerusalem en record del viatge que havia emprès la seva fundadora. La construcció, però, va trigar a realitzar-se. El Consell de Cent va concedir la pedra entre els anys 1475 i 1477, any en què el papa Sixt IV va emetre una butlla d'indulgència plenària per a tot aquell cristià que donés <<almoina o l'esforç de les seves mans>> per a la nova fundació.

Rafaela Pagès va esdevenir la <<mestra>> (no consta que tingués cap càrrec de superiora), el pietós guiatge de la comunitat de dones que vivien al convent. Devia morir a una edat avançada el 1494, any en què la seva fidel amiga i company, Antonina, va ser elegida per substituir-la.

Bibliografia[modifica]