Rafelbunyol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafelbunyol [1]
Escut de Rafelbunyol
(escut)
Localització

Localització de Rafelbunyol respecte del País Valencià Localització de Rafelbunyol respecte de l'Horta Nord


Municipi de l'Horta Nord
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Nord
Mancomunitat l'Horta Nord
Massamagrell
Gentilici Rafelbunyoler, rafelbunyolera
Predom. ling. Valencià
Superfície 4,2 km²
Altitud 32 msnm
Població (2014[2])
  • Densitat
8.826 hab.
2.101,43 hab/km²
Coordenades 39° 35′ 32″ N, 0° 20′ 03″ O / 39.59222°N,0.33417°O / 39.59222; -0.33417Coord.: 39° 35′ 32″ N, 0° 20′ 03″ O / 39.59222°N,0.33417°O / 39.59222; -0.33417
Distàncies 14,8 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
5 PSPV, 3 PP, 3 Compromís i 2 IdRA
Francisco López López (PSPV) (2015)
Codi postal 46138
Codi territorial 46207
Festes majors Primera quinzena de setembre
Patró/Patrons Sants de la Pedra i Mare de Déu del Miracle
Web

Rafelbunyol és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat en la part septentrional de l'Horta de València, el seu terme té forma d'un rectangle molt allargat, de direcció nord-oest sud-est i acabant en la seua part nord-occidental en un triangle.

La séquia de Montcada divideix el terme en dues parts i creua transversalment pel nucli urbà. A la seua dreta, "l'horta" pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana, elevant suaument la seua altitud des dels vint metres a la vora de la séquia de Montcada, fins als seixanta, en els vessants dels Germanells.

Té un clima típicament mediterrani, caracteritzat per una marcada estacionalitat, amb estius secs i calorosos, hiverns temperats i plujosos i estacions intermèdies amb humitat constant.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Rafelbunyol
  • Urbanització Lladró

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

Limita amb Massamagrell, Museros, la Pobla de Farnals i el Puig (a la mateixa comarca); i amb Nàquera (a la comarca del Camp de Túria).

Història[modifica | modifica el codi]

El primer nucli de població del que es té constància és l'existència d'un poblat de l'edat del bronze situat en Els Germanells. Les restes d'aquest poblat es van descobrir en 1953 i s'emmarca dins de la cultura del Bronze valencià. Ja en època romana va existir un assentament en l'anomenat Blanc de Columbro. Es tracta d'una vila rústica on s'han trobat abundants fragments de dolia i un capitell toscament llaurat en pedra de Sagunt.[3]

L'assentament de població sobre el qual es troba l'actual nucli té el seu origen en l'època andalusí. Gaspar Escolano, erudit historiador, en el segle XVI va conèixer, ja en ruïnes, la casa que segons la tradició va ser la gènesi de Rafelbunyol. L'existència d'aquesta casa de camp (rahal en àrab), situada prop d'un corrent d'aigua, va contribuir al creixement de la població, que es va convertir en una alqueria (conjunt de diverses llars) que l'any 1025 tenia més de 15 cases i aproximadament uns 50 habitants. En 1236 el rei Jaume I, que es trobava en El Puig, va aconseguir que Rafelbunyol passara a control cristià, prometent-los que no serien molestats i que les seues propietats serien respectades, així com els seus costums i la seua religió. En 1237 la va donar al cavaller Gelacián de Tarba, com a recompensa per l'ajuda prestada, però en marxar aquest cavaller a Jaca, Rafelbunyol va passar a poder de la Corona fins que en 1279, Pere III va donar l'alqueria al seu escrivà major, Raimundo Escorna. En 1280, Pere III va expedir un permís a favor dels moros habitants de la alquería, extensiu als fills d'aquests, actualitzant el document signat pel seu antecessor.[3]

Va pertànyer al Reial Patrimoni fins al 25 de maig de 1465, en què fou venut a Mossèn Jaume Dartés. El 1609 era propietat d'Antonio Belvís. El 1665 es reuniren Manel Exarch de Bellvís, marqués de Benavites, i els oficials municipals per a pactar uns capítols amb què governar la població: fan referència als perjuis que causen els animals en el camp, a la vigilància del terme, prohibició de jocs, danys de les collites, cura de les séquies, administració de l'Ajuntament i d'alguns comerços (forn, carnisseria, taverna). El 1676 Carles II concedí la suprema jurisdicció (civil i criminal) al marqués de Benavites a canvi de 27.820 quinzets de velló. El 1775 els diputats del comú i el síndic presoner estaven en plet amb el marqués de Bèlgida per la llibertat de vendre alguns queviures independentment de les botigues que eren propietat o regalia del senyor.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En 1510, Rafelbunyol tenia 33 veïns (uns 150 habitants), que havien augmentat a 43 en 1572. L'expulsió dels moriscos i els problemes econòmics del segle XVII van afectar a la seua població i els 80 veïns de 1609 es van reduir a 47 en 1646. En 1787 el poble concentrava unes 916 persones i en 1910 eren ja 1.949. Fins a 1970, la població va créixer d'una forma constant: en 1940, se sobrepassaven els 2.600 habitants, els 3.200 en 1960, els 4.300 en 1970 i en 2003, més de 6.000 habitants. La seua població censada en 2014 era de 8.826 habitants (INE).[4]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2009 2012 2014
4.918 4.967 5.015 5.260 5.273 5.553 5.811 6.349 6.874 7.103 7.647 8.067 8.670 8.826

Economia[modifica | modifica el codi]

Carrer Roll del Colomer, al polígon industrial situat entre Rafelbunyol i la Pobla de Farnals

Emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament, la major part del terme municipal, era terra de secà, llevat d'una zona situada al sud-est de la població, regada per les aigües de la Séquia Reial de Montcada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànies mitjançant els tretze pous de reg existents i l'aplicació de les tècniques de reg heretades dels àrabs, ha fet que canviï la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la vinya, el garrofer o l'olivera s'ha anat passant a un cultiu de cítrics, principalment taronger, i en menor proporció hortalisses i frutals, guanyant així terreny al secà fins quedar reduït a una porció de terreny pràcticament insignificant, situada al nord del terme municipal. Malgrat la seua importància històrica, aquest sector ocupava en 2003 només al 6% de la població activa.

A partir de 1986 s'establix en el terme municipal un nucli relativament important d'indústries. Aquest desenvolupament es deu a les Normes Subsidiàries que, aprovades en 1989, establien 46 ha per a l'activitat industrial. La indústria a Rafelbunyol té una activitat molt diversificada, enquadrada majoritàriament dins de la tipologia de la indústria lleugera que produïx alimentació, prefabricats de formigó, tèxtils, productes de bellesa i tallers d'estructura metàl·lica, entre altres. Segons dades de 2003, la indústria ocupa al 24% de la població, el 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%) en el sector serveis.[3]

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 13 regidors: 5 del Partit Socialista del País Valencià, 3 del Partit Popular, 3 de Compromís i 2 d'Independents de Rafelbunyol (IdRa).

Escut Rafelbunyol.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Rafelbunyol

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Francisco Alberto López López 1.595 32,55% 5 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Miguel Saborit Arribas 1.193 24,35% 3 (Red Arrow Down.svg-3)
Compromís per Rafelbunyol Bob compromis.png Enric Carbonell Ros 940 19,18% 3 (Green Arrow Up.svg+1)
Independents de Rafelbunyol (IdRa) IdRa.png Víctor Encarnación Furió 920 18,78% 2 (Straight Line Steady.svg0)
Renovacio Politica Avant (Avant) Coalicio Avant.png Alfonso Fabián Grande Dámaso 136 2,78% 0
Vots en blanc Transparent.gif 116 2,37%
Total vots vàlids i regidors 4.900 100 % 13
Vots nuls 152 3,01%**
Participació (vots vàlids més nuls) 5.052 75,47%**
Abstenció 1.642* 24,53%**
Total cens electoral 6.694* 100 %**
Alcalde: Francisco Alberto López López (PSPV-PSOE) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 de PSPV[5])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[6] Junta Electoral de la Zona de Sagunt.[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2015 l'alcalde de Rafelbunyol és Francisco Alberto López López de PSPV-PSOE.[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Lluch Vicente UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Jaime García García AIR 28/05/1983 --
1987 - 1991 Jaime García García AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jaime García García PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jaime García García UV-CCV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jaime García García PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Jaime García García PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jaime García García PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Jaime García García PP 11/06/2011 --
Des de 2015 Francisco Alberto López López PSPV-PSOE 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Antoni

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Antoni Abat. El primer temple es va construir en 1289 i es va erigir en parròquia independent en 1491, tot i que l'església actual data de 1750. Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, el creuer notablement remarcat mitjançant una cúpula o mitjana taronja octogonal il·luminada zenitalment, la qual cosa li confereix una major lluminositat. La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada amb la clàssica rajola blava valenciana. El campanar, realitzat en 1705, està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna, i va ser restaurat en 1983.[3]
  • Casa del Canonge. Construïda a meitat del segle XVII.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • El Sindicat. És un edifici fundat pel reverend Juan Bautista Fenollosa Alcayna el 1916, que en l'actualitat alberga la Casa de la Cultura. La façana es manté pràcticament igual que quan es va construir. La part interior va ser enderrocada, mantenint la façana, ja que l'edifici patia de aluminosis greu i requeria la seua demolició per ser reconstruït.[3]
  • Jaciments arqueològics. El dels Germanells és el de major importància. La seua adscripció cultural és la del poblat de l'Edat del Bronze. Els materials trobats són: dent de falç i diversos milers de comptes plans discoïdals de pedra negra. Fragments de ceràmica. Dos ganivets, una destral plana, quatre puntes de fletxa, un punxó de de secció quadrada, un pinzell, punxons d'ossos i escasses restes constructius.
  • Auditori municipal: Inaugurat en 2011, té capacitat per a més de 400 persones.[11]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni abat. Aquesta festa se celebra el cap de setmana més pròxim al 17 de gener amb els actes tradicionals: "plantà" de la foguera, "cremà" de la foguera, "coetà" i el sopar popular. L'endemà es procedeix a la benedicció dels animals.
  • Sants de la Pedra. El 30 de juliol se celebra la festivitat en honor als patrons del poble: els Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent
  • Festes patronals. Se celebren en honor dels Sants de la Pedra i Verge del Miracle iniciant-se el primer diumenge de setembre.

Esports[modifica | modifica el codi]

Rafelbunyol és l'únic poble de l'Horta Nord que juga a raspall, i amb èxit, com es demostra a l'Autonòmic al carrer.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Decret 144/2012, de 5 d’octubre, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Rafelbunyol/Rafelbuñol per la forma exclusiva en valencià de Rafelbunyol. [2012/9226]». Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), 08-10-2012.
  2. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Rafelbunyol». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. INE - Relació d'unitats poblacionals
  5. Redacció «La abstención de Idra permite al socialista Fran López ser elegido nuevo alcalde de Rafelbunyol». hortanoticias.com, 13-06-2015 [Consulta: 19 agost 2015].
  6. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Junta Electoral de la Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 160 [Consulta: 3 agost 2015].
  8. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Rafelbunyol», 24-05-2015. [Consulta: 19 agost 2015].
  9. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  10. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Rafelbunyol. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  11. «Auditori Municipal». Ajuntament de Rafelbunyol. [Consulta: 26 setembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafelbunyol Modifica l'enllaç a Wikidata