Rafflesiàcies
Rafflesiaceae  | |
|---|---|
 Rafflesia kerrii | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Rafflesiaceae Dumort., 1829 |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Rafflesia |
.svg){kind=icon}
.JPG)
Les rafflesiàcies (Rafflesiaceae) són una família de plantes angiospermes paràsites de l'ordre de les malpigials (Malpighiales),[1] dins del clade de les fàbides, un subclade de les ròsides.[2]
Conté una cinquantena d'espècies, agrupades en tres gèneres, natives del sud-est d'Àsia i de Malèsia.[3]
Descripció
[modifica]Són plantes holoparàsites, sense tija, ni fulles ni arrels i sense capacitat de fer la fotosíntesi que penetren a la planta hoste per extreure'n les substàncies nutritives que circulen pels seus vasos conductors. Es caracteritzen per fer flors molt grans, de les més grans entre les angiospermes, que poden arribar a fer un metre de diàmetre.[4] L'espècie Rafflesia arnoldii presenta la flor individual de major grandària descrita.[5]
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser publicada per primer cop l'any 1829 a l'obra Analyse des Familles de Plantes: avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent pel botànic francès Barthélemy Charles Joseph Dumortier (1797-1878).[6][7]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els tres gèneres següents:[8]
Història taxonòmica
[modifica]A les classificacions antigues, la família de les rafflesiàcies, tenia una circumscripció molt més extensa però les anàlisis filogenètiques van demostrar que hi havia espècies que ara es troben agrupades en famílies d'altres ordres:
- Mitrastemonaceae: Mitrastemon - ordre Ericales.
- Cytinaceae: Bdallophyton, Cytinus - ordre Malvales.
- Apodanthaceae: Apodanthes, Pilostyles - ordre Cucurbitales.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 17.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «Rafflesiaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ Davis, Charles C.; Latvis, Maribeth; Nickrent, Daniel L.; Wurdack, Kenneth J.; Baum, David A. «Floral Gigantism in Rafflesiaceae». Science, vol. 315, n. 5820, 2007, pàg. 1812. DOI: 10.1126/science.1135260.
- ↑ «Plantes paràsites increïbles» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 20 març 2025].
- ↑ «Rafflesiaceae Dumort.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 21 març 2025].
- ↑ Dumortier, 1829, p. 14.
- ↑ «Rafflesiaceae Dumort.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 19 març 2025].
Bibliografia
[modifica]- Dumortier, Barthélemy Charles Joseph. Analyse des Familles de Plantes: avec l'indication des principaux genres qui s'y rattachent (en francès), 1829.
- Barkman, T.J., S.-H. Lim, K. Mat Salleh and J. Nais. 2004. Mitochondrial DNA sequences reveal the photosynthetic relatives of Rafflesia, the world's largest flower. Proceedings of the National Academy of Sciences of USA 101:787–792.
- Charles C. Davis, Maribeth Latvis, Daniel L. Nickrent, Kenneth J. Wurdack, David A. Baum. 2007. Floral gigantism in Rafflesiaceae. Science Express, published online January 11, 2007 (online abstract here).
- Meijer, W. 1997. Rafflesiaceae, in Flora Malesiana I, 13: 1–42.
- Nickrent, D.L., A. Blarer, Y.-L. Qiu, R. Vidal-Russell and F.E. Anderson. 2004. Phylogenetic inference in Rafflesiales: the influence of rate heterogeneity and horizontal gene transfer.
PDF . BMC Evolutionary Biology 4:40 (Abstract
