Rafidia
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Graella palestina | 172/181 | |||
Rafidia o Rafidiya[1] (àrab: رفيديا, Rafīdiyā) és un barri a la part occidental de la ciutat palestina de Nablus. Va ser un municipi independent fins que es va fusionar amb Nablus en 1966.[2] Actualment hi ha tres famílies de palestins cristians i una musulmana, encara que el nombre de cristians és de només 700.[3] En 1961 Rafidia tenia 923 habitants, que augmentaren a 1.200 en 1983.[4]
Història[modifica]
Les restes d'una església croada van ser trobats per Victor Guérin en 1863; «avui dividida en una desena d'habitacions [..] habitada per diverses famílies. Aquesta església, orientada d'oest a est va ser dedicada antigament a Sant Jordi.»[5][6][7] Avui dia no és possible identificar aquest edifici, ja que diversos edificis de Rafidia incorporen seccions de parets antigues,[6][7] però Bagatti va identificar una paret en l'extrem nord de la localitat com d'origen croat.[7]
En 1882 el SWP va observar «fonaments d'una paret de bona maçoneria quadrada, no elaborada,» al sud de la localitat.[8]
Època otomana[modifica]
El poble va ser incorporat a l'Imperi Otomà en 1517 amb tot Palestina, i en 1596 va aparèixer als registres fiscals sota el nom de Rafidya, a la nàhiya de Jabal Qubal al liwà de Nablus. Tenia una població de 9 llars musulmanes llars i 6 solters musulmans, i 85 llars cristianes. Els habitants del poble pagaven impostos sobre els cultius de blat, ordi, olivera, ingressos ocasionals, cabres i ruscs, i una premsa d'oli d'oliva o per suc de raïm.[9]
Rafidia va ser antigament propietat de la prominent família Touqan de Nablus. Ells la va cedir a una família d'àrabs cristians amb orígens gassànides d'al-Karak, en l'actual Jordània al segle xvii. Segons la tradició, la família, que constava d'un pare i els seus tres fills i la seva filla, havien fugit d'al-Karak per evitar casar la filla, Rafid, amb l'emir Udwan, un príncep musulmà de la ciutat. Al principi van migrar a Taybeh a través del Mar Mort, però després es va traslladar al nord cap a Nablus. En aquell moment, hi havia una família musulmana a la zona, al-Hassouneh, i després que s'hi va establir la família cristiana les dues famílies es va dividir la terra i l'aigua entre ells per igual. El poble va ser nomenat "Rafidia" en honor de Rafid.[3]
En 1838, Robinson va trobar la vila totalment cristiana, i va dir que hi vivien "115 homes fiscals, o gairebé 500 habitants."[10] En 1863, Guérin va dir que la vila tenia 300 habitants, gairebé tots "grecs cismàtics", uns 40 catòlics i la resta musulmans.[5] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Rafidia com "un poble de bona mida al vessant del turó, amb una deu al nord-est i jardins inferiors. Els habitants són ortodoxos grecs .... Una escola protestant és visible al centre del poble".[11]
Època del Mandat Britànic[modifica]
Al cens de Palestina de 1922 elaborat per les autoritats del Mandat Britànic, Rafidia tenia una població de 438 habitants; 111 musulmans i 307 cristians,[12] els cristians eren 206 ortodoxos, 44 catòlics romans, 1 melkita i 56 anglicans.[13] La població va disminuir segons el cens de 1931 a 355; 68 musulmans i 287 cristians, en 88 llars.[14]
En 1945 Rafidiya tenia una població de 430; 80 musulmans i 350 cristians,[15] amb 2.004 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i població,[16] D'aquests, 447 dúnams eren horta i terra de rec, 1.168 per a cereals,[17] mentre que 32 dúnams eren sòl edificat.[18]
Esglésies[modifica]
L'Església de St. Justí de Nablus és una església catòlica construïda en 1887. En 1907, la confraria del Rosari va arribar a Nablus i Rafidia per servir el Patriarca Llatí de Jerusalem i assistir el sacerdot al servei de l'església visitant les famílies i ensenyar els nens. També van establir l'Escola Germanes del Rosari a Nablus i Rafidia. Com a resultat del terratrèmol que va afectar Nablus en 1927, l'església va ser danyada, però el Patriarcat la va renovar i l'església va tornar a obrir en 1931.[3]
L'Església de Sant Justí va ser sotmesa a més renovacions i expansions al llarg de diversos períodes. El nou campanar va ser construït en 1956 i es va ampliar l'església, i després el 1980, l'església va ser novament reformada, ampliada i pintada amb frescs i adornada amb vidrieres de colors amb dibuixos relacionats amb l'Església.[3]
L'església anglicana protestant de St Mateu va ser anteriorment una casa que va ser llogada en 1932 per la parròquia. L'habitació d'hostes es va usar com a església i les altres habitacions es van utilitzar com a escola per a l'església partir d'aquesta data. Mai es va construir com a església, però una casa llogada es va convertir en església i escola protestant.[3]
Referències[modifica]
- ↑ "Els infidels",segons Palmer, 1881, p. 189 Vegeu també Rafida
- ↑ Nablus Arxivat 2007-12-08 a Wayback Machine. Nablus-City.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Saadeh, Youssef Jubran. Christianity in Nablus Arxivat 2010-12-02 a Wayback Machine. An-Najah National University - Zajel. 27 June 2004.
- ↑ Welcome to Rafidiya
- ↑ 5,0 5,1 Guérin, 1875, pp. 182 -183
- ↑ 6,0 6,1 Pringle, 1997, pp. 87 -88
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Pringle, 1998, pp. 178 -179
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 210
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 134.
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, p. 137
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 163
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 24
- ↑ Barron, 1923, Table XV, p. 47
- ↑ Mills, 1932, p. 64
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 19
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 107
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 157
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Ellenblum, Ronnie. Frankish Rural Settlement in the Latin Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 2003. ISBN 9780521521871. (pp. 125 n. 17, 224, 248, 250)
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875. (p. 184)
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997.
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: Volume II L-Z (excluding Tyre). Cambridge University Press, 1998. ISBN 0 521 39037 0.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
Enllaços externs[modifica]
- Welcome to Rafidiya
- Survey of Western Palestine, Map 11: IAA, Wikimedia commons
