Rainer Kussmaul
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1946  Mannheim (Alemanya) |
| Mort | 27 març 2017 (70 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, director d'orquestra, professor universitari, concertino, músic |
| Ocupador | Hochschule für Musik Freiburg |
| Membre de | |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Germans | Jürgen Kussmaul |
| Premis | |
    | |
Rainer Kussmaul (Mannheim, 3 de juny de 1946 - Friburg de Brisgòvia, 27 de març de 2017) fou un violinista alemany.[1]
Biografia
[modifica]Rainer Kussmaul rebé les primeres classes de violí de son pare Willi Kussmaul, que era viola solista a l'Orquestra del Teatre Nacional de Mannheim. Després d'estudiar a l'Escola Superior de Música de Stuttgart amb Ricardo Odnoposoff, guanyà nombrosos concursos internacionals, tant com a solista, com també amb el Stuttgarter Klaviertrio. La seua activitat concertística el portà a viatjar arreu del món.
Kussmaul fou un mestre de renom internacional, impartint classes a l'Escola Superior de Música de Friburg, on intruduí molts dels seus alumnes en les possibilitats sonores del violí barroc per al repertori corresponent. Fou director de la Carl-Flesch-Akademie Baden-Baden, a més d'impartir classes als EUA, Canadà, Austràlia, Suècia, Suïssa i Japó. De 1993 fins a 1997 fou primer concertino de l'Orquestra Filharmònica de Berlín sota la direcció de Claudio Abbado, contribuïnt a donar-li un so homogeni i eloqüent mitjançant elements de la pràctica interpretativa informada històricament.[2] El 1995 fundà, junt amb altres membres de la Filharmònica de Berlin, els Berliner Barocksolisten, que van actuar fins al 2010 baix la seua direcció.[2] Alumnes de Kussmaul van fundar el 1985 la Freiburger Barockorchester, que ha assolit un renom internacional. Rainer Kussmaul rebé premis discogràfics importants, com ara l'Echo-Klassik-Preis i el Grammy l'any 2005. Tocava un violí atribuït a Antonio Stradivari de l'any 1724.
Premis i reconeixements
[modifica]- Concurs internacional ARD, Múnic
- Concurs Enescu, Bucarest
- Concurs Bach, Leipzig
- 2005: Grammy Award
- 2010: Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya[3]
- 2012: Premi Reinhold-Schneider de la Ciutat de Freiburg im Breisgau
- Nombrosos premis Echo-Klassik
- 2017: Ciutadà d'Honor de Sessa Aurunca, Itàlia[4]
Referències
[modifica]- ↑ Harald Eggebrecht. «Rainer Kussmaul ist tot».
- 1 2 Eleonore Büning: Geist der Geige. Zum Tod von Rainer Kussmaul. In: Frankfurter Allgemeine Zeitung vom 30. März 2017, S. 9.
- ↑ Bekanntgabe der Verleihungen des Verdienstordens der Bundesrepublik Deutschland vom 1. September 2010., Pressemitteilung des Bundespräsidenten vom 1. September 2010
- ↑ Paese News: La cittá Sessa Aurunca ricorda cittadino onorario Reiner Kussmaul (abgerufen am 26. Januar 2019)
Bibliografia
[modifica]- Berliner Philharmoniker: Variationen mit Orchester – 125 Jahre Berliner Philharmoniker, Vol. 2, Ed. Henschel, Maig 2007, ISBN 978-3-89487-568-8
Enllaços externs
[modifica]- «Bibliografia relacionada amb Rainer Kussmaul» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Història dels Berliner Barocksolisten