Serguei Rakhmàninov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Rakhmàninov)
Infotaula de personaSerguei Rakhmàninov

(1921) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Сергей Васильевич Рахманинов Modifica el valor a Wikidata
1r abril 1873 Modifica el valor a Wikidata
Starorusskij ujezd (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1943 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Melanoma Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Kensico Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Moscou (1885–1892)
Conservatori de Sant Petersburg (1882–1885)
Acadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, musicòleg, director d'orquestra, pianista, virtuós Modifica el valor a Wikidata
Activitat1892 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorEscola núm. 19 de Moscou Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, simfonia i música clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNikolaï Zverev, Anton Arenski, Serguei Tanéiev i Aleksandr Siloti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGina Bachauer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeNatalia Satina Modifica el valor a Wikidata
FillsIrene Serguéievna Rachmáninova Modifica el valor a Wikidata
ParesVasily Arkadyevich Rachmaninoff (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Lyubov Petrovna Butakova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrachmaninoff.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006245 Allocine: 37378 IBDB: 12625 TMDB.org: 72304
Spotify: 0Kekt6CKSo0m5mivKcoH51 iTunes: 4341619 Last fm: Сергей+Васильевич+Рахманинов Musicbrainz: 44b16e44-da77-4580-b851-0d765904573e Lieder.net: 5418Songkick: 60704 Discogs: 283473 IMSLP: Category:Rachmaninoff,_Sergei Allmusic: mn0000505265 Find a Grave: 847 Deezer: 70515 Project Gutenberg: 3352 Modifica el valor a Wikidata

Serguei Rakhmàninov (rus: Сергей Васильевич Рахманинов) (Starorusskij ujezd, 1 d'abril de 1873 - Beverly Hills, 28 de març de 1943), nom complet amb patronímic Serguei Vassílievitx Rakhmàninov, rus: Серге́й Васи́льевич Рахма́нинов, fou un compositor, pianista i director d'orquestra rus. Mentre va viure a Occident, al llarg de l'última meitat de la seva vida, es va fer anomenar Sergei Rachmaninoff (signava amb aquest format). No obstant això, hi ha transliteracions alternatives del seu nom, que inclouen Sergey o Serge, i Rachmaninov, Rachmaninow, Rakhmàninov o Rajmáninov.

Rakhmàninov és recordat com un dels pianistes més influents del segle xx. Tenia una facilitat tècnica i rítmica llegendàries, les seves grans mans, podien tocar fins a un interval de tretzena al teclat (això vol dir que amb una mà podia tocar aproximadament dotze tecles). El seu enorme palmell de la mà es corresponia amb la seva altura; Rakhmàninov feia aproximadament 1,98 metres d'alçada. Tenia l'habilitat de tocar composicions molt complexes el primer cop que les sentia. Tots els seus enregistraments els va fer per la Victor Talking Machine Company, enregistrant tant la seva pròpia música com el repertori habitual del seu instrument i en algunes ocasions com a director d'orquestra de les seves pròpies obres. En paral·lel va realitzar la gravació de diversos rotlles de pianola per a l'empresa nord-americana Ampico.

Per altra banda, la seva reputació com a compositor va generar controvèrsia fins a la seva mort. El 1954, l'edició del Grove's Dictionary of Music and Musicians, va menysprear notòriament la seva música per: «monòtona en la textura… la majoria consisteix en melodies artificials i efusives» i va pronosticar que el seu èxit no duraria. Posteriorment, Harold C. Schoenberg, a la seva Lives of the Great Composers, va respondre, «això és una de les més ultratjants mostres d'esnobisme i fins i tot, una de les declaracions més estúpides que es poden trobar en un treball que suposadament ha de ser una referència objectiva».

De fet, les obres de Rakhmàninov no tan sols formen part del repertori habitual, sinó que la seva popularitat entre els músics i el públic va créixer durant la primera meitat del segle xx.

Les seves composicions inclouen, entre altres, quatre concerts per a piano, tres simfonies, dues sonates per a piano, tres òperes, una simfonia coral (anomenada Les campanes, basada en un poema d'Edgar Allan Poe), Les vespres op.37, per a contralt, tenor i doble cor, la Rapsòdia sobre un tema de Paganini per a piano i orquestra, 24 preludis, 17 estudis, danses simfòniques i un nombre considerable de cançons, d'entre les quals destaca la seva famosa Vocalise (melodia vocal sense paraules). Moltes d'aquestes peces van ser escrites amb una malenconia d'estil tardoromàntic, molt proper a l'estil de Txaikovski, amb notables influències de Chopin i Liszt. També es poden trobar certes influències de Balàkirev, Mússorgski, Médtner i Henselt.

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Rakhmàninov als deu anys

Rakhmàninov va néixer a Semiónovo, prop de Nóvgorod al nord-oest de Rússia, dins d'una família noble d'ascendència tàrtara, la qual va estar al servei dels tsars russos fins al segle xvi. Les seves primeres lliçons de música les va rebre de la seva mare. A causa de problemes financers, la família va traslladar-se a Sant Petersburg, on Rakhmàninov, abans de traslladar-se a Moscou, va ingressar al conservatori, estudiant piano amb Nikolai Zvérev i Aleksandr Ziloti, que era cosí seu, i també harmonia i contrapunt amb Anton Arenski i Serguei Tanéiev, respectivament.

Des de molt jove va demostrar tenir molt talent per a la composició. Mentre encara era estudiant va compondre l'òpera Aleko d'un sol acte, set peces per a piano, el seu primer concert per a piano i orquestra o els Morceaux de Fantaisie (Op. 3, 1892) que inclou el seu popular Preludi en do# menor.

Rakhmàninov va confiar a Zvérev el seu desig de compondre més i va demanar una cambra privada on poder treballar en silenci, però Zvérev, s'hi va negar motiu pel qual Rakhmàninov va abandonar l'estudi de Zvérev, la relació se'n ressentiria però abans de morir es van reconciliar i Zvérev va regalar al jove compositor un rellotge de butxaca en senyal d'admiració per al seu alumne. Les seves primeres peces importants per a piano van ser compostes i interpretades als tretze anys, mentre encara era alumne de Zvérev. El 1891, amb dinou anys, va acabar el seu Concert per a piano núm. 1, Op.1, que va revisar posteriorment el 1917.

Els primers contratemps[modifica]

La Simfonia núm. 1 no va rebre sempre bones crítiques, cosa que li va fer perdre la confiança en ell mateix. Després d'una teràpia amb el psicòleg i també músic amateur, Nikolai Dahl, va recuperar la seva seguretat i va compondre el Concert per a piano i orquestra núm. 2 (Op. 18, 1900–01), el qual va dedicar al Dr. Dahl. Aquest concert va ser molt ben rebut, i va ser una primícia que el mateix Rakhmàninov l'interpretés. Aquest concert s'ha convertit en una de les peces més populars del compositor.

El 1904, després de diverses experiències amb èxit com a director, li ofereixen feina com a director al Teatre Bolxoi, però per raons polítiques va haver de renunciar a la plaça el març del 1906. Després va estar-se tres hiverns a Dresden, Alemanya, treballant intensament com a compositor i tornant amb la família a Ivànovka cada estiu.

Emigració als Estats Units[modifica]

El 1909 Rakhmàninov va fer la seva primera gira com a pianista pels Estats Units, allà va compondre el Concert per a piano núm. 3, op. 30 (1909). Aquesta gira el va conduir a l'èxit a Amèrica.

Després de la Revolució Russa el 1917, Rakhmàninov i tota la seva família van emigrar de Sant Petersburg cap a Estocolm i mai més van tornar al seu país d'origen. Després es va establir a Dinamarca i va passar un any fent concerts per Escandinàvia.[1]

L'1 de novembre de 1918 va marxar de Cristiania (Oslo) cap a Nova York. Aquest viatge va marcar un començament en la seva vida com a compositor a Amèrica. A causa d'això, la seva música va ser prohibida a la Unió Soviètica durant molts anys. El seu ritme composicional va ser una mica lent, a causa que se sentia enyorat de la seva terra, deia que la seva inspiració va quedar enrere quan va marxar de Rússia, per altra banda, el ritme frenètic d'interpretacions en concert que duia li impedia dedicar-se molt de temps a la composició. La prova d'això és el fet que durant el període de 1892 a 1917 va compondre 39 obres, en canvi des de 1918 fins a la seva mort el 1943, només en va compondre 6.

Un cop establert als Estats Units, Rakhmàninov va començar a fer enregistraments per a Thomas Edison el 1919. L'any següent va firmar un contracte exclusiu amb la Victor Talking Machine Company que va durar fins al febrer de 1942.

Van passar els anys, i quan Rakhmàninov va adonar-se que mai més tornaria a la seva pàtria, va caure en una forta malenconia. Malgrat això, el 1934 mentre era a Suïssa, va compondre una de les seves obres més reconegudes en l'actualitat, la Rapsòdia sobre un tema de Paganini.

Altres obres d'aquest període són la Simfonia núm. 3 (Op. 44, 1935–36) i les Danses Simfòniques, (Op. 45, 1940), que van ser les seves últimes obres completes. Rakhmàninov va caure malalt durant una gira de concerts l'any 1942 a causa de l'avançat estat d'un melanoma.

Rakhmàninov i la seva dona, van arribar a ser ciutadans dels EUA l'1 de febrer de 1942. El seu últim recital, va tenir lloc el 17 de febrer de 1943 a l'Alumni Gymnasium de la Universitat de Tennessee, on curiosament, va interpretar la Sonata núm. 2 en sib menor per a piano, que inclou la famosa marxa fúnebre.

Mort[modifica]

Rakhmàninov va morir el 28 de març de 1943 a Beverly Hills, Califòrnia, just abans de fer els 70 anys. Va ser enterrat l'1 de juny al Cementiri de Kensico a Valhalla de Nova York. Rakhmàninov a les seves últimes hores de vida, insistia que sentia una música a prop, després d'assegurar-li que no hi havia cap música va dir: «llavors la música és al meu cap».

Personalitat[modifica]

A mesura que Rakhmàninov s'adonava que ja mai més no tornaria a la seva estimada terra es deprimia més i el va sobrepassar la malenconia. L'any 1961 Eugene Ormandy en una entrevista, va dir:

«Rakhmàninov era, realment, com dues persones diferents. Ell odiava la seva pròpia música, i gairebé sempre estava infeliç per culpa d'això, i quan el públic el veia tocant o dirigint, només podien observar aquesta faceta de la seva personalitat. Però, dins del seu cercle d'amistats més íntimes, tenia un bon sentit de l'humor i un bon esperit.»

Estil de composició[modifica]

Rakhmàninov

L'estil de Rakhmàninov és fonamentalment rus: la seva música demostra la influència de Txaikovski, l'ídol de la seva joventut, però acaba anant més enllà. Rakhmàninov utilitza el tema gregorià del Dies Irae en diverses de les seves obres com L'illa dels morts o Rapsòdia sobre un tema de Paganini.

Molt especialment important és l'ús de les campanes com a so. En podem trobar exemples en la seva cantata The Bells, la primera suite per a dos pianos o a les Danses simfòniques.També enamorat dels cants ortodoxos russos, els utilitza en les Vespres i també són font d'inspiració per a moltes de les seves melodies. Les melodies de l'obertura de la seva Primera simfonia deriven d'aquests cants. (La melodia d'obertura del seu Tercer concert per a piano no deriva d'aquests cants, falsa idea que molts músics tenen de Rakhmàninov. Quan se li va preguntar per això a Rakhmàninov, va contestar que ell ho havia escrit).

En els scherzos, utilitzava una forma modificada del rondó, com per exemple a l'scherzo de la Sonata per a violoncel i a l'scherzo de la segona simfonia. A vegades, també utilitzava la fuga com a mètode de desenvolupament.

Rakhmàninov tenia una gran habilitat en l'escriptura del contrapunt i de la fuga. Un aspecte característic de la seva escriptura és el contrapunt cromàtic.

A les seves últimes obres, com en el Concert per a piano núm. 4 (Op. 40, 1926) i les Variacions sobre un tema de Corelli (Op. 42, 1931), van ser compostes en un estil més emocional, fent-se menys populars entre el públic, malgrat l'originalitat de la música. En aquestes últimes composicions, Rakhmàninov buscava un major sentit de compressió i desenvolupament emotiu durant el desenvolupament de la melodia. No obstant això, algunes de les melodies més boniques (nostàlgiques i malenconioses) apareixen a la tercera simfonia, a la Rapsòdia de Paganini i a les Danses simfòniques.

Pianisme[modifica]

El pianisme de Rakhmàninov es considera, generalment, entre els millors del segle xx. Al llarg de la seva vida, va exhibir les característiques de l'escola pianística russa: capacitat interpretativa sense esforç, llibertat interpretativa i una llibertat creativa dinàmica i expressiva.

Primers enregistraments[modifica]

Rakhmàninov va fer els seus primers enregistraments per a Edison Records en els tipus de disc que anomenaven Diamond Disc, ja que eren els que demostraven una millor fidelitat acústica alhora d'enregistrar el piano. Per tal d'assegurar que les preses seleccionades fossin les de millor qualitat artística, Rakhmàninov va sol·licitar ser ell personalment, qui aprovés qualsevol publicació comercial. Malgrat això, la companyia va publicar també les múltiples preses alternatives, fet comú en la indústria del gramòfon de l'època. Enfadat, Rakhmàninov va deixar la companyia i va començar a enregistrar amb la Victor Talking Machine Company (1920) i la seva successora RCA Victor. Aquesta companyia va acceptar les restriccions de Rakhmàninov i orgullosa de tenir-lo amb ells, el va anunciar com un dels seus grans artistes. Rakhmàninov també va fer nombrosos rodets per a piano primer sense massa confiança en la qualitat musical que podia oferir un rodet de paper perforat, però quan la companyia Ampico el va convidar a escoltar el primer rodet mestre el 1919 va quedar tan gratament sorprès que va seguir treballant per a la companyia fins a deu anys més tard.

Enregistraments d'estudi[modifica]

Retrat de Rakhmàninov (Konstantin Somov, 1925)

Molts dels enregistraments de Rakhmàninov són reconeguts com a versions de referència, especialment el Carnaval de Robert Schumann i la Marxa fúnebre de Frédéric Chopin, considerada per alguns la pedra angular del seu treball.

Carta manuscrita de Rakhmàninov, en rus (1926)

Rakhmàninov va gravar els seus quatre concerts amb l'orquestra de Filadèlfia, el primer, tercer i quart sota la direcció d'Eugene Ormandy i dues versions del seu segon concert amb Leopold Stokowski, així com un primer enregistrament de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini. Rakhmàninov hauria volgut gravar altres treballs importants per a piano com la Sonata "Waldstein" de Beethoven, la sonata en si menor de Liszt i les seves Dances simfòniques amb la col·laboració de Vladimir Horowitz, però, malauradament, la RCA no ho va considerar comercialment interessant. També hauria volgut gravar la seva Segona Simfonia completa però en comptes d'això, Ormandy va gravar una versió més curta que va ser utilitzada durant molt de temps (finalment, Ormandy va poder gravar la segona simfonia en la seva edició íntegra el 1973). Rakhmàninov també va fer tres grans gravacions com a director amb l'orquestra de Filadèlfia, que inclouen la seva pròpia tercera simfonia, l'Illa dels morts i una versió orquestrada per ell mateix del Vocalise.

Els seus últims enregistraments van ser fets per la RCA, al febrer de 1942. Una prohibició de la Unió de Músics va impedir preventivament que continués gravant fins a un any abans de la seva mort.

Obres destacades[modifica]

  • Preludi en do sostingut menor (1892) (va ser la seva obra més coneguda en vida).
  • Trio elegíac (1893) (dedicada a la memòria del seu admirat músic Piotr Ilitx Txaikovski).
  • Primera Simfonia (1897)
  • Segona Simfonia (1907)
  • Preludi en Si bemoll Major Op.23 núm.2
  • Preludi en re major Op.23 núm.4
  • L'illa dels morts Op.29 - Poema simfònic

Òperes[modifica]

Piano i orquestra[modifica]

Opus Títol Àudio Data Comentari
1 Primer concert per a piano i orquestra 1891
18 Segon concert per a piano i orquestra Primer moviment Primer moviment (pàg.) 1901 Una de les peces més conegudes actualment; també és la cèlebre banda sonora de la pel·lícula Breu encontre, David Lean, 1945
30 Tercer concert per a piano i orquestra 1909
40 Quart concert per a piano i orquestra 1926
43 Rapsòdia sobre un tema de Paganini 1934

Referències[modifica]

  1. Norris, Geoffrey. «Rachmaninoff [ Rakhmaninov, Rachmaninov , Serge [ Sergey ] (Vasilievich)]» (en anglès). Grove Music Online. [Consulta: 19 març 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serguei Rakhmàninov