Ralstonia eutropha

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaRalstonia eutropha
Dades generals
Tinció de Gram Gramnegatiu
Taxonomia
Super-regne Prokaryota
Regne Bacteria
Fílum Proteobacteria
Classe Betaproteobacteria
Ordre Burkholderiales
Família Ralstoniaceae
Gènere Ralstonia
Espècie Ralstonia eutropha
(Davis 1969) Yabuuchi et al. 1996
Modifica dades a Wikidata

Ralstonia eutropha és un bacteri del sòl Gram-negatiu dins la classe Betaproteobacteria .[1]

Taxonomia[modifica]

R. eutropha ha tingut una sèrie de canvis de nom. IA la primera meitat del segle XX molts microorganismes litotròfics s'agrupaven en el grup Hydrogenomonas.[2] R. eutropha originàriament es deia Hydrogenomonas eutrophus .[3]

Metabolisme[modifica]

R. eutropha és un bacteri que oxida l'hidrogen i és capaç d'emmagatzemar energia [4] R. eutropha pot desnitrificar el nitrat o el nitrit a gas nitrogen.[5] Quan creix sota condicions autòtrofes, R. eutropha fixa carboni.[6] Pot produir plàstics PHA amb sucre com substrat.[7] El genoma de dues soques d'aquest bacteri han estat seqüenciades .[4][8]

Hidrogenases[modifica]

R. eutropha pot utilitzar hidrogen com a font d'energia. Contés tres hidrogenases diferents que tenen llocs actius de niquel ferro que fan la reacció:[9]

H2 2H+ + 2e-


Aplicacions[modifica]

Les hidrogenases tolerants a l'oxigen de R. eutropha han estat estudiades per a diferents propòsits. R. eutropha ha estat estudiat com un organisme atractiu per haver vida en l'espai, pot fixar diòxid de carboni com a font de carboni, usar la urea de l'orina com a font denitrogen i usar hidrogen com a font d'energia per poder formar proteïnes.[10][11]

Les hidrogenases tolerants a l'oxigen de R. eutropha s'estan investigant per formar biocombustibles.[12] Les R. eutropha modificades genèticament poden produir isobutanol mesclable amb la gasolina.[13]

Referències[modifica]

  1. Yabuuchi; Kosako, Y; Yano, I; Hotta, H; Nishiuchi, Y «Transfer of two Burkholderia and an Alcaligenes species to Ralstonia gen. nov.: proposal of Ralstonia pickettii (Ralston, Palleroni and Doudoroff 1973) comb. nov., Ralstonia solanacearum (Smith 1896) comb. nov. and Ralstonia eutropha (Davis 1969) comb. nov». Microbiol Immunol, 39, 11, 1995, pàg. 897–904. DOI: 10.1111/j.1348-0421.1995.tb03275.x. PMID: 8657018.
  2. Davis, D., Doudoroff, M. and Stanier, R. «Proposal to reject the genus Hydrogenomonas: Taxonomic implications». Int J Syst Bacteriol, 19, 4, 1969, pàg. 375–390. DOI: 10.1099/00207713-19-4-375.
  3. Bowien, B. and Schlegel, H. «Physiology and biochemistry of aerobic hydrogen-oxidizing bacteria». Ann. Rev. Microbiol, 35, 1981, pàg. 405–452. DOI: 10.1146/annurev.mi.35.100181.002201. PMID: 6271040.
  4. 4,0 4,1 Pohlmann, A., Fricke, W., Reinecke, F., Kusian, B., Liesegang, H., Cramm, R., Eitinger, T., Ewering, C., Potter, M., Schwartz, E., Strittmatter, A., Vob, I., Gottschalk, G., Steinbuchel, A., Friedrich, B. and Bowien, B. «Genome sequence of the bioplastic-producing Knallgas bacterium Ralstonia eutropha H16». Nature Biotechnology, 24, 10, 2006, pàg. 1257–1262. DOI: 10.1038/nbt1244. PMID: 16964242.
  5. Cramm, R. «Genomic View of Energy Metabolism in Ralstonia eutropha H16». J Mol Microbiol Biotechnol, 16, 1–2, 2009, pàg. 38–52. DOI: 10.1159/000142893. PMID: 18957861.
  6. Bowien, B. and Kusian, B. «Genetics and control of CO2 assimilation in the chemoautotroph Ralstonia eutropha». Arch Microbiol, 178, 2, 2002, pàg. 85–93. DOI: 10.1007/s00203-002-0441-3. PMID: 12115053.
  7. Spiekermann, P., Rehm, B., Kalscheuer, R., Baumeister, D. and Steinbuchel A. «A sensitive, viable-colony staining method using Nile red for direct screening of bacteria that accumulate polyhydroxyalkanoic acids and other lipid storage compounds». Arch Microbiol, 171, 2, 1999, pàg. 73–80. DOI: 10.1007/s002030050681. PMID: 9914303.
  8. Lykidis, A., Perez-Pantoja, D., Ledger, T., Marvomatis, K., Anderson, I., Ivanova, N., Hooper, S., Lapidus, A., Lucas, A., Gonzalez, B. and Kyrpides, N. «The Complete Multipartite Genome Sequence of Cupriavidus necator JMP134, a Versatile Pollutant Degrader». PLOS, 5, 3, 2010, pàg. 1–13. DOI: 10.1371/journal.pone.0009729. PMC: 2842291. PMID: 20339589.
  9. Burgdorf, T., Buhrke, T., van der Linden, E., Jones, A., Albracht, S. and Friedrich, B. «[NiFe]-Hydrogenases of Ralstonia eutropha H16: Modular Enzymes for Oxygen-Tolerant Biological Hydrogen Oxidation». J Mol Microbiol Biotechnol, 10, 2–4, 2005, pàg. 181–196. DOI: 10.1159/000091564. PMID: 16645314.
  10. Repaske, R. and Mayer, R. «Dense Autotrophic Cultures of Alcaligenes eutrophus». Applied and Environmental Microbiology, 32, 4, 1976, pàg. 592–597. PMC: 170312. PMID: 10840.
  11. Ammann, E. and Reed, L. «METABOLISM OF NITROGEN COMPOUNDS BY HYDROGENOMONAS EUTROPHA». Biocim. Biophys. Acta, 141, 1, 1967, pàg. 135–143. DOI: 10.1016/0304-4165(67)90252-8. PMID: 4963807.
  12. Ihara, M., Mishihara, H., Yoon, K., Lenz, O., Friedrich, B., Nakamoto, H., Kojima, K., Honoma, D., Kamachi, T. and Okura, I. «Light-driven Hydrogen Production by a Hybrid Complex of a [NiFe]-Hydrogenase and the Cyanobacterial Photosystem I». Photochemistry and Photobiology, 82, 3, 2006, pàg. 676–682. DOI: 10.1562/2006-01-16-RA-778. PMID: 16542111.
  13. «Teaching a microbe to make fuel - MIT News Office». Web.mit.edu. [Consulta: 22 agost 2012].