Ramón Blanco y Erenas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamón Blanco y Erenas
General Ramón Blanco y Erenas.jpg
Nom original (es) Ramón Blanco y Erenas, Marqués de Peña Plata
Biografia
Naixement 15 setembre 1833
Sant Sebastià
Mort 4 març 1906 (72 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità General de Catalunya
1876 – 1879

1881 – 1883

1886 – 1890

1890 – 1893
Coat of arms of New Spain.svg  Capità General de Cuba
1879 – 1881

1897 – 1898
  Governador de les Filipines
1893 – 13 de desembre de 1896
Activitat
Ocupació Militar i polític
Rang militar general
Conflicte Guerra Hispano-estatunidenca, tercera guerra carlina, Guerra Chiquita, Philippine Revolution Tradueix i Guerra d'Independència cubana
Modifica les dades a Wikidata

Ramón Blanco y Erenas, marquès de Peña Plata (Sant Sebastià, 1833 – Madrid, 4 d'abril de 1906) va ser un militar espanyol, capità general de Navarra, Cuba, Filipines i Catalunya.

Biografia[modifica]

Va néixer a Sant Sebastià en 1833.[nota 1] El general Blanco va arribar a Cuba per primera vegada en 1858 des d'on passa a Santo Domingo en 1861 i a les Filipines entre 1866 i 1871.

Va tenir una activa participació en les Guerres Carlistes, en la qual es va destacar en els fronts Basc, Navarro i Català gràcies a la qual cosa obté el grau de Brigadier. Sent capità general de Navarra pren part en la gran ofensiva de 1876 a la vall de Baztan, mèrit que li va valer el títol de Marquès de Peña Plata.

En 1879 és nomenat capità general de Cuba, durant aquest període de govern a Cuba va haver d'enfrontar-se a l'aixecament conegut com a Guerra Chiquita, aconseguint pacificar novament els camps cubans. Torna a Espanya en 1881 on va ser nomenat aquesta vegada capità general de Catalunya i Extremadura.

Durant el Govern de Cánovas del Castillo en 1893 va ser enviat a Filipines com a capità general,[3] on roman fins a 1896. Allí els extractes més conservadors de la societat el van acusar de ser massa transigent amb els independentistes.

En 1897 en un últim intent d'Espanya per conservar la seva principal província d'ultramar, Cuba, creient utilitzar els seus dots pacificadors, Sagasta el nomena capità general de Cuba, per segona vegada, substituint al molt criticat Valerià Weyler i Nicolau. Va ser enviat a Cuba amb l'autonomia que els cubans tant havien demanat, no obstant això, ja era massa tarda, la intervenció estatunidenca en la guerra donaria començament a la coneguda Guerra de Cuba, que decidiria el desenllaç del conflicte cubà–espanyol. Va haver d'enfrontar-se al testimoniatge d'una guerra que estava cada vegada més prop de la fi, amb la consegüent derrota i la pèrdua de les últimes possessions espanyoles a Amèrica.

Va morir a Madrid en la matinada del 4 d'abril de 1906, encara que les seves restes van ser posteriorment traslladats a Barcelona.[2][1]

Notes[modifica]

  1. El 15 de maig[1] o de setembre,[2] depenent de la font.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Blanco y Erenas Modifica l'enllaç a Wikidata