Rama (divinitat)
Aparença
Tipus | personatge llegendari personatge de Ramayana |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Ramayana i Ramcharitmanas (en) |
Dades | |
Gènere | masculí |
Religió | hinduisme |
Naixement | Ayodhya , valor desconegut |
Mort | Sarayu (en) , valor desconegut |
Causa de la mort | ofegament |
Família | |
Família | dinastia ikshvaku |
Cònjuge | Sita |
Mare | Kausalya (en) |
Pare | Dasharatha |
Fills | Kusha i Lava |
Germans | Lákshmana, Bharata, Shatrughna (en) i Shanta (en) |
Altres | |
Part de | Dashavatara (en) , Balabhadra (en) i Salakapurusa (en) |
Encarnació de | Vixnu |
Equivalent | Rama in Jainism (en) i Rama in Sikhism (en) |
Arma | arc i fletxa |
En la cultura hindú, Rāma (també conegut com a Ramachandra)[1] és el setè avatar (encarnació terrestre d'un Déu) del Déu hindú Vixnu.[2] També, segons textos hinduistes, és considerat el rei d'Ayodhya. Va néixer a l'Índia, concretament a Suryavansha (després passà a anomenar-se Raghuvansha) per alliberar-la del dimoni Ràvana. En algunes sectes ramacèntriques, Rama és considerat més un ésser suprem que no pas un avatar. Actualment és el déu més popular de l'Índia.
Nomenclatura
[modifica]Rama s'escriu:[3]
- en IAST: rāma
- en devanagari:राम
- en cambodjà:ព្រះរាម
- en tailandès:พระราม
- en laosià:ພຣະຣາມ
- en birmà:Yama
- en tagal:Rajah Bantugan.
A més a més, rep altres noms, com per exemple:
- Ramachandra: rama: ‘plaer’ i chandra: ‘lluna’, en l'antic idioma sànscrit.
- Rághava: ‘descendent de Raghu’ (antic rei mític).
- Raghupati: ‘líder de la dinastia Raghu’.
- Rāja Rāma (rayarrám): ‘rei Rama’.
- Sitapati: ‘amo de Sītā’ (la seva esposa)
- Dasarathi: ‘fill del rei Dásarath’
- Dasaratha-suta: ‘fill de Dásarath’.
Referències
[modifica]- ↑ Gupta, S.M. (1993). Vishnu and His Incarnations. South Asia Books.
- ↑ Ganguly, S. (2003). "The Crisis of Indian Secularism". Journal of Democracy 14 (4): 11–25. doi:10.1353/jod.2003.0076. Consultat 2008-04-12.
- ↑ Singaravelu Sachithanantham (2004). The Ramayana Tradition in Southeast Asia. University Malaya Press. ISBN 983-100-234-2