Ramon Cunill i Puig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon Cunill i Puig
Biografia
Naixement25 de novembre de 1907
Castellar de n'Hug (Berguedà)
Mort7 de novembre de 1975 (67 anys)
Barcelona
Es coneix persacerdot, periodista i escriptor
Activitat
OcupacióPeriodista, sacerdot i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Ramon Cunill i Puig (Castellar de n'Hug, 25 de novembre de 1907 - Barcelona, 7 de novembre de 1975) sacerdot, periodista i escriptor català.

Seguí els estudis eclesiàstics en el Seminari de Barcelona i es doctorà en Teologia per la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1932, any en què també s'ordenava de prevere. Durant laguerra civil actuaria com a capellà en 102 Divisió de l'Exèrcit franquista del Sud. Entre els anys 1940 i 1965 fou una figura visible de l'Acció Catòlica, amb criteris propis que, a vegades, topaven amb certes sectors de la mateixa entitat.

Mostra ben aviat un gran interès pel periodisme, que tindria compliment amb ocasió del Congrés Eucarístic Internacional celebrat el 1952 a Barcelona. 

Per aquell temps fundà un diari anomenat Pax, que esdevenia un germen de la revista Gaceta Ilustrada. Així, de tan sols dirigir el Full Dominical, passaria al món de les grans publicacions. En la Gaceta Ilustrada el seu rol fou, més o menys, el d'una eficient <eminència gris>. A Historia y Vida fou fundador i director. El 1955, i en bona part per la seva iniciativa, es creà el Secretariat Diocesà de Premsa, Ràdio i Publicitat, al front del qual si posà Cunill.

No havia manifestat grans reticències davant del règim franquista: en els seus sermons recordava que la critica al governant pot constituir pecat mortal. Amb tot, mostrà, gran interès davant les noves orientacions religioses i socials Concili del Vaticà II. El 1963 iniciava els seus treballs en l'Oficina d'Informació de l'Episcopat Espanyol a Roma; pel mateix any representava a la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social en el Consell Nacional de Premsa.

El 1966 era delegat general de la referida Comissió; en aquests anys, així mateix, se'l nomenà director general de l'Oficina d'Informació de la Conferència Episcopal Espanyola. El 1968 se'l posà al front de l'Escola de Periodisme de l'Església. No arribà a l'Episcopat, malgrat les gestions complides per a tal fi:

« <Mai seré bisbe> »

deia melancòlicament. Malgrat tot, fou, canonge el 1974, mercès a la decisiva intervenció del cardenal Jubany. Figurà, així mateix, entre els més destacats redactors i col·laboradors del diari La Vanguardia de Barcelona. També va ésser capellà de la Junta Provincial de Protecció de Menors. Va poder, en fi, compaginar les seves múltiples ocupacions a Madrid i Barcelona. Les seves activitats foren guardonades amb l'Orde d'Alfons X el Savi

Bibliografia[modifica]