Ramon III de Trípoli

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon III de Trípoli
RaymondIIIofTripoli.jpg
 comte de Trípoli
Armoiries Tripoli.svg
1152 – 1187
 Regent del Regne de Jerusalem
Arms of the Kingdom of Jerusalem (Ströhl).svg
1174 – 1177
 Príncep consort de Galilea i Tiberíades
Blason Bures-sur-Yvette.svg
1174 – 1187
Dades biogràfiques
Naixement 1140
Mort 1187 (46/47 anys)
Trípoli
Dades familiars
Pares Ramon II de TrípoliHodierna of Jerusalem
Germans
Modifica dades a Wikidata

Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des 1152, príncep de Galilea i Tiberíades jure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des de 1171, dues vegades regent del Regne Llatí de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).[1]

Ramon va succeir al comtat després de l'assassinat del seu pare, Ramon II, en 1152. En les seves campanyes contra els musulmans va ser fet presoner pel seu líder Nur al-Din en 1164 però va ser alliberat en 1172. Quan el nou rei de Jerusalem, Balduí IV, va prendre el tron en 1174, Ramon va reclamar reeixidament la regència com el primer parent masculí més proper de Balduí, infant i malalt de lepra. La regència va acabar quan Balduí va assolir la majoria d'edat (1177), però Ramon va seguir prenent part activa en els assumptes del regne.

Els rivals de Raimundo aviat van induir a Balduino a exiliar-ho durant dos anys (1180-1182). La creixent amenaça del líder musulmà Saladí, no obstant això, finalment va conduir novament a la designació de Raimundo (principis de 1184) com a regent de l'infant nebot del moribund Baldí, qui havia estat coronat rei (1183). Va haver-hi una condició, no obstant això, que si el nou rei, Balduí V, moria abans d'hora, la successió havia de ser determinada pel Papa, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i els reis de Anglaterra i França. Quan Balduí IV va morir al març de 1185, Ramon va concloure immediatament una treva de quatre anys amb Saladí.

Quan Balduí V va morir en l'estiu de 1186, la seva mare Sibil·la i el seu espòs Guiu de Lusignan van prendre el tron en violació de la condició de la regència. Negant-se a reconèixer Guiu, Ramon es va retirar a Tiberíades (al Mar de Galilea), un bastió que pertanyia a la seva esposa Eschiva de Bures, princesa de Galilea. Quan Saladí va reprendre la guerra contra el regne, al principi Ramon va mantenir una treva per separat. Però finalment, la massacre d'alguns dels seguidors de Guiu a la zona de Galilea per part dels musulmans als quals Ramon havia concedit un salconduit va impulsar-lo a una reconciliació amb Guiu. Ramon va ser ferit en la batalla de Hattin (4 de juliol de 1187), després de la qual cosa es va retirar a Trípoli i va morir poc després.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Fill del comte Ramon II de Trípoli amb Hodierna, filla del rei Balduí II de Jerusalem. va succeir el seu pare quan va morir a mans dels Hashshashin després d'una regència de la seva mare.

En 1160, l'emperador bizantí Manuel I Comnè buscava una esposa en els regnes creuats. Les dues candidates van ser Melisenda (germana de Ramon) i Maria d'Antioquia. Al principi es va decidir per la primera, però per diferents motius, al final es va casar amb Maria. Ramon, ofès, va respondre amb un atac pirata sobre l'illa bizantina de Xipre.

En 1164 Ramon i Bohemond III d'Antioquia van intentar alliberar Harim d'un setge de Nur al-Din, però van ser derrotats i Ramon va ser capturat i empresonat a Alep. Va estar pres fins a 1173, durant la seva captivitat el rei Amalric I de Jerusalem va actuar com regent del comtat.

Regent de Jerusalem[modifica | modifica el codi]

Ramon va ser regent del regne a la mort d'Amalric I (1174), doncs l'hereu, Balduí IV era un nen malalt de lepra, i Ramon era el seu parent masculí més proper (primer germà d'Amalric). Es va casar amb Eschiva de Bures, princesa de Galilea i vídua de Gualter de Tiberíades, la qual cosa li va proporcionar un gran poder al nord del regne. Com a regent va nomenar canceller Guillem de Tir en 1174 i arquebisbe de Tir en 1175. Es va retirar amb la majoria d'edat de Balduí IV (1176), encara que va seguir mantenint la seva influència.

Ramon i el partit dels nobles[modifica | modifica el codi]

Ramon també va jugar un important paper en les lluites internes del regne. Dos eren els partits: els barons, que vivien de les rendes de les seves terres, i els nous croats, que buscaven el botí de guerra. Formaven, respectivament, el partit dels barons (o dels nobles) i el partit cortesà. El primer era partidari de les relacions pacífiques i el comerç que mantinguessin els seus ingressos. En el partit cortesà es trobava Agnès de Courtenay, així com molts nouvinguts al regne, com Reinald de Châtillon i Guiu de Lusignan.

Com a rebesnét de Ramon IV de Tolosa, Ramon III formava part de les famílies establertes des de la Primera Croada al regne. Preferia estar en bones relacions amb els musulmans, i sovint tenia conflictes amb els nous croats o amb les ordes militars que buscaven la lluita amb l'Islam.

En 1180 Agnès i Balduí van recolzar el matrimoni de Guiu amb Sibil·la, germana del rei, malgrat l'oposició de Ramon. Guiu va passar a ser el regent en 1182. Quan aquest va caure en desgràcia davant Balduí, Ramon va tornar a ser regent. En 1183, Ramon i la Haute Cour van aconseguir canviar la successió a favor de Balduí V, fill de Sibil·la i el seu primer marit, Guillem, saltant-se les pretensions de Sibil·la i Guiu. Però després de les morts de Balduí IV (1185) i Balduí V (1186), el regne va passar a Sibil·la, encara que para això va haver de divorciar-se de Guiu; però després d'accedir al tron va tornar a casar-se amb ell. Ramon va acabar per retirar-se a Trípoli, en perdre tota possibilitat d'influència.

Batalla de Hattin i mort[modifica | modifica el codi]

A Tripoli va fer les paus amb Saladí. Però després que aquest ataqués una ambaixada enviada per Guiu a Ramon, Ramon va signar la pau amb Guiu, i van combinar les seves tropes contra Saladí. Amb l'oposició de Ramon, Guiu va decidir plantar batalla directament a Saladí i van ser derrotats en la batalla de Hattin (1187). Ramon va ser un dels pocs que va aconseguir escapar. Va morir aquest mateix any a Tir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bernard Hamilton, The Leper King and His Heirs: Baldwin IV and the Crusader Kingdom of Jerusalem, (Cambridge University Press, 2000), 94.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon III de Trípoli Modifica l'enllaç a Wikidata