Ramon IV de Tolosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon IV de Tolosa
Raymond IV of Toulouse.jpg
Nom original Raymond IV de Toulouse
Dades biogràfiques
Naixement 1045
Tolosa de Llenguadoc
Mort 22 de juny de 1105 (59/60 anys)
Mont Pelegrí
Sepultura Jerusalem
Dades familiars
Cònjuge Elvira Alfònsez
Mathilde de Hauteville
Fills
Pares Ponç II de TolosaAlmodis de la Marca
Germans
Modifica dades a Wikidata

Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).

Antecedents familiars[modifica]

És fill del comte de Tolosa Ponç III i d'Almodis de la Marca, de qui rebé el comtat de Sant Gèli, que tenia com a esponsalici. Succeí a Tolosa i Albigès el seu germà Guillem, que li ven el comtat.

Segons la genealogia tradicional dels comtes de Tolosa, feta pels benedictins Devic i Vaissette en la Histoire générale de Languedoc, seria Ramon IV, però estudis crítics han establert que dos comtes de nom Ramon haurien estat omesos, per tant aleshores seria Ramon VI.[cal citació]

Croades[modifica]

Es té constància que, l'any 1087, estava al setge de Tolosa al costat del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona.[1] Però va ser dels primers a prendre la creu i acudí a la crida que va fer el papa Urbà II en el concili de Clermont.

El 1096, participà en la Primera Croada, després de deixar els seus estats al seu fill Bertran I. En fou una de les figures més destacades i d'intenció més noble; manà un dels quatre exèrcits, el que guanyà Constantinoble per via terrestre. Hi participà com a cap militar al costat del legat, cap espiritual i teòricament polític.

Ramon de Sant Gèli es distingeix des del començament negant des de Constantinoble a prestar homenatge a l'emperador bizantí Aleix I. Participà en el setge d'Antioquia, fins a la presa de Jerusalem.[2] En la batalla d'Ascaló hi perdé un ull. Disgustat amb els caps de la croada, residí més d'un any a Constantinoble (1100). Refusà la corona del Regne de Jerusalem, que li fou oferida, argumentant que no volia governar la ciutat en què Jesús havia patit. Deia que s'estremia de pensar d'anomenar-se Rei de Jerusalem. És també probable que desitgés continuar el setge de Trípoli (Líban) més que no romandre a Jerusalem.

Després de lluitar durant la croada de 1101 en la Batalla de Mersivan, i ser derrotat contra els turcs,[3] el 1102 s'embarcà vers Síria, on fou fet presoner per Tancred de Tars de Cilícia. Un cop obtinguda la llibertat, prengué Tortosa de Síria i assetjà Trípoli. Morí el 1105 durant el setge al castell de Mont Pelegrí, que ell mateix havia fet construir, prop de Trípoli.

Raymond d'Aguiliers, un capellà de l'exèrcit de Ramon, va escriure segons el seu punt de vista la història de la primera croada.

Núpcies i descendents[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon IV de Tolosa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Buesa Conde, Domingo. El rey Sancho Ramírez (en castellà). Guara, 1978. 
  2. France, John. Victory in the East: a military history of the First Crusade (en anglès). Cambridge University Press, 1997, p.129-131. ISBN 0521589878. 
  3. Falk, Avner. Franks and Saracens: Reality and Fantasy in the Crusades (en anglès). Karnac Books, 2010, p.107. ISBN 1855757338.