Vés al contingut

Ramon I Trencavell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon I Trencavell

L'assassinat de Ramon Trencavell Modifica el valor a Wikidata
Nom original(oc) Ramon I Trencavèl Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1167 Modifica el valor a Wikidata
Besiers Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte d'Albi (1150–1167)
Vescomte d'Agde (1129–1150)
Vescomte de Besiers (1129–1167) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaTrencavell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaida
Saura Modifica el valor a Wikidata
FillsRoger II Trencavell
 ( Saura)
Cecília de Besiers
 ( Adelaida)
Beatriu de Besiers
 ( Saura)
Adélaïde de Béziers (en) Tradueix
 ( Saura) Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat Ató IV Trencavell Modifica el valor a Wikidata  i Cecília de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansRoger IV de Carcassona, Bernat Ató V Trencavell i Ermengarda Trencavell Modifica el valor a Wikidata

Ramon I Trencavell (? - Besiers, 15 d'octubre de 1167) va ser vescomte de Besiers del 1129 al 1167, d'Agde del 1129 al 1150, i de Carcassona i d'Albi del 1150 al 1167. Era fill. de Bernat Ató IV Trencavell, vescomte d'Agde, Albi, Besiers, Carcassona i Nimes, i Cecíla de Provença.[1]

Biografia[modifica]

A la mort del seu pare, va compartir-ne els vescomtats amb els seus germans i va rebre Besiers i Agde.[2] Va ser un opositor decidit d'Alfons Jordà, comte de Tolosa, i el 1143 va participar en la coalició de senyors occitans destinada a expulsar-lo de Narbona. El 1150, el seu germà gran Roger va morir i va heretar Carcassona, Albi i Rasès; a canvi va cedir Agde al seu germà petit Bernat Ató V.[2] El novembre del mateix any va fer un tractat amb Ramon Berenguer IV de Barcelona pel qual va jurar-li fidelitat i va acceptar detenir Carcassona, Rasès i Lautrec com a vassalls del Barcelona.[3]

Va fer diverses incursions contra el comtat de Tolosa, però va ser capturat el 10 d'octubre de 1153.[4] No va ser alliberat fins que es va pagar un rescat de tres mil marcs de plata. Encara que Guillem de Newburgh afirmés que Ramon va ser privat de les seves terres pel comte de Tolosa, les proves de la carta de 1155 a 1157 indiquen que no va perdre cap possessió important.[5]

El 1162 va morir el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i el seu fill Alfons, rei d'Aragó, va reclamar la ciutat de Carcassona. Aquest fet va obligar a Ramon I Trencavell a apropar-se al comte Ramon V de Tolosa i a signar-hi un tractat d'aliança.

L'agost de 1167 va acudir en ajuda del seu nebot Bernat Ató VI, vescomte de Nimes, amenaçat pel rei d'Aragó. En el moment de la sortida, es va produir un incident entre un dels seus soldats i un ciutadà de Besiers. Ramon, sota la pressió del seu exèrcit que amenaçava de desertar, va castigar els burgesos. El 15 d'octubre de 1167 fou assassinat pels burgesos de la ciutat, mentre es trobava a l'església de la Magdalena.[6]

La mort de Ramon possiblement és el tema del poema Quascus plor' e planh son dampnatge de Guillem Augier Novella.[7] La seva mort està registrada per cronistes tan diversos com Guillem de Newburgh, Robert de Torigny, Gaufred de Vigeois i Pere de Vaux-de-Cernay.[8] La crònica de Newburgh, però, es refereix a ell com a "Guillem" i, per tant, no es pot considerar completament fiable, encara que els detalls que envolten la seva mort estan en gran part corroborats.

Núpcies i descendència[modifica]

Es casa en primeres núpcies amb una tal Adelaida, de la qual només se'n coneix el nom. Amb ella hi va tenir tres filles:

Vidu, es va tornar a casar amb una Saura, amb qui va tenir dos fills:

  • Roger II (mort el 1194), vescomte de Béziers, Carcassona i Albi;
  • Ramon Trencavell.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]