Ramon I Trencavell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamon I Trencavell
The murder of Raymond Trencavel.jpg
L'assassinat de Ramon Trencavell Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Raimond Ier Trencavel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mort15 octubre 1167 Modifica el valor a Wikidata
Besiers Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolVescomte d'Albi (1150–1167)
Vescomtat de Carcassona (1150–1167)
Vescomte d'Agde (1129–1150)
Vescomte de Besiers (1129–1167) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaTrencavell Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSaura Modifica el valor a Wikidata
FillsRoger II Trencavell
Beatriu de Besiers
Cecília Trencavell Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat Ató IV Trencavell Modifica el valor a Wikidata i Cecília de Provença Modifica el valor a Wikidata
GermansRoger IV de Carcassona, Bernat Ató V Trencavell i Ermengarda Trencavell Modifica el valor a Wikidata

ArmoiriesTrencavel.svg Modifica el valor a Wikidata

Ramon I Trencavell (? – Besiers, Llenguadoc, 1167), anomenat també Ramon I Trencavell de Carcassona-Rasès [1] fou vescomte de Besiers, d'Agde (1130-67), Carcassona, d'Albi i del Rasès (1150-67) en successió del seu germà Roger IV, senyor de Lauraguès, del Menerbès, i del Termenès, en successió del seu pare.

Biografia[modifica]

A la mort del seu pare, compartirà els vescomtats amb els seus germans. Ell mantindrà el domini directe de Besiers i Agde. Va ser un adversari decidit d'Alfons Jordà, comte de Tolosa i va participar el 1143 en la coaliciól de senyors occitans que van provar d'expulsar-lo de Narbona. El 1150, en morir el seu germà gran Roger, va heretar Carcassona, Albi i el Rasès. També el 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V.

Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès i les seves dependències com a feu de Ramon Berenguer IV, fou atacat pel comte Alfons I, que reclamava la senyoria superior d'aquests territoris (1133). El tolosà el féu presoner i no l'alliberà fins després d'haver-li fet reconèixer la senyoria i prometre un fort rescat.

Moneda dels Trencavell

El 1157 s'alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II contra el comte Ramon V i acompanyà al dit rei en la seva expedició contra el Tolosà per ordre del rei francès Lluís VII de França, però aquell atacà en Bernat Ató V a la darreria de l'estiu del 1167, i Ramon Trencavell hagué de defensar el seu parent.

Llavors el de Tolosa incità contra el seu senyor els burgesos bederresos, que l'assassinaren a l'església de la Magdalena tot i haver-lo defensat el bisbe, a qui trencaren les dents.

Enllaços i descencència[modifica]

En primeres núpcies es va casar amb Adelaida, dama de la que només se'n coneix el nom. Amb ella hi va tenir tres filles:

  • Cecília, casada el 1151 amb Roger Bernat I († 1188), comte de Foix.
  • Beatriu, casada després del 1176 amb el futur Ramon VI, comte de Tolosa, i repudiada el 1193.
  • Adelaida, casada amb Sicard de Lautrec.

Vidu, es va tornar a casar amb una tal Saura, de qui també només en sabem el nom. Amb ella hi va tenir dos nens:

  • Roger II († 1194), vescomte de Carcassona, Béziers, Rasès i Albi.
  • Ramon Trencavell
Ramon I Trencavell
Precefit per Títol Succeït per
Bernat Ató IV
Vescomte d'Agde

1129-1150

Bernat Ató V
Vescomte de Besiers

1129-1167

Roger II Trencavell
Roger IV
Vescomte de Carcassona i d'Albi

1150-1167

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon I Trencavell