Ramon Maresch i Ros
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1791  Barcelona |
| Mort | 3 febrer 1854 (62 anys) Barcelona |
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| 26 gener 1847 – 8 abril 1850 | |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, Pioner del ferrocarril, navilier |
| Família | |
| Parents | Ramon Maresch i Colí, cosí |
Signatura  | |
Ramon Maresch i Ros (Barcelona, 1791 - Barcelona 1854) fou un navilier[1] i empresari català. És conegut com un pioner i promotor del ferrocarril a la península ibèrica. Va ser president de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró[2] de 1844 a 1847. Va aprofitar els contactes que tenia per a mobilitzar capital privat per al projecte.[3]
De jove va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i al 1820 va participar en la milícia nacional com a tinent. Era una persona prominent de la Junta de Comerç de Barcelona del qual va ser vocal[4] i després va exercir el càrrec de prior del tribunal.[5] Va ser elegit Diputat a les Corts per Barcelona el 6 de desembre de 1846. Va ser Diputat durant quatre legislatures, entre el 26 de gener de 1847 i el 4 d’agost de 1850. Sempre hi va defensar el comerç marítim i el dret diferencial de bandera.[5]
El ferrocarril Barcelona-Mataró
[modifica]Quant als ferrocarrils, era un visionari i des dels inicis veia el potencial del ferrocarril per al desenvolupament econòmic internacional del país. Va col·laborar amb el barceloní Josep Maria Roca i Cabanes (1805/06-1885), l'iniciador del projecte de la línia de Mataró, i amb el mataroní Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), personatge clau com a director tresorer de la primera junta. Com a president de la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró[5][6] el 1847 va escriure una lletra al govern de Madrid per defensar la futura integració dels ferrocarrils espanyols en la xarxa europea, i la necessitat d'adoptar l'ample normal europeu.[7]
| « | Como el camino de hierro de que se trata debe prolongarse con el tiempo, hasta la frontera de Francia, para empalmar con los de aquel Reino, es necesario que la anchura de sus carriles sea en un todo, igual a los que se usan en el dicho Reino de Francia, conformes a los de Inglaterra, Bélgica y otros países en que se ha establecido este nuevo medio de comunicación. | Com que aquest ferrocarril s’ha de prolongar amb el temps fins a la frontera amb França, per enllaçar amb els del mateix Regne, cal que l’amplada dels carrils sigui exactament la mateixa que la que s’utilitza a França, d’acord amb la d’Anglaterra, Bèlgica i altres països on s’ha establert aquest nou mitjà de comunicació. | » |
| — Ramon Maresch i Ros, 29 de gener de 1847[8] | |||
El govern de Madrid va acceptar la seva sol·licitud i va concedir excepcionalment l’ample normal (1435 mm) per el tram Barcelona-Mataró. Ramon Maresch va dimitir com a president al no voler signar el contracte amb el constructor imposat pels anglesos, el nou president Joan Miret i Terrada sol·licita que es canviés la via a mig fer en ample normal, cap a l'ample ibèric de sis peus castellans (1668mm) imposats pel govern, que accepta de bon grat aquest canvi, condemnant al ferrocarril espanyol a l'isolament internacional.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual i Domènech, Pere. «La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX». A: Cabana, Francesc. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Grup enciclopèdia, 1988-1994.
- ↑ «Maresch i Ros, Ramon, 1791-1854». Antics posseïdors. Universitat de Barcelona, 1803. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ Loaso, Albert. «L'encís del tren», 04-03-2024. [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ Armengol Ferrer, 2024, p. 145.
- 1 2 3 «Biada | Ramon Maresch i Ros, president de la companyia del ferrocarril». Cercle Històric Miquel Biada Barcelona-Mataró. [Consulta: 7 febrer 2026].
- ↑ Galí Izard, 2001, p. 99.
- ↑ Armengol Ferrer, 2024, p. 194-196.
- ↑ Nubiola, Xavier. «¿Ancho de vía internacional? [Ample internacional?]» (en castellà). Cercle Històric Miquel Biada Barcelona-Mataró, 2013.
- ↑ Puig i Busco, Bernat «L'isolament de la xarxa ferroviària nacional ¿Pot o ha de perdurar?». La Veu de Catalunya, 12 juliol 1918 (vespre), p. 7.
- ↑ Maiqués, Josep Vicent Boira. La Via Augusta del segle XXI: El corredor del mediterrani contra l'Espanya radial. Premi Carles Rahola d'assaig 2021. Barcelona: Pòrtic, 2021-09-22. ISBN 978-84-9809-507-4.
Bibliografia
[modifica]- Armengol Ferrer, Ferran. L'arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850 Del canal en sec de la Rambla al carril de Mataró (pdf). Barcelona: Museu d'Història de Barcelona, 2024, p. 322. ISBN 978-84-9156-622-9.
- Galí Izard, Roser «L'estructura de capital de les companyies de ferrocarril catalanes 1844-1875». Recerques: història, economia, cultura, 42, 2001, p. 89–124.
- Rodrigo y Alharilla, Martín. «La marina velera catalana, al servicio del comercio y de la industria». A: La marina mercante de vapor en Barcelona (1834-1914) (en castellà). Barcelona: Museu Marítim de Barcelona, 2017, p. 23. ISBN 978-84-945397-4-9.