Ramon Martí i d'Eixalà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Martí d'Eixalà)
Infotaula de personaRamon Martí i d'Eixalà
Nom original(ca) Ramon Martí d'Eixalà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 gener 1807 Modifica el valor a Wikidata
Cardona (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1857 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
1848 – 1857
← Josep Bertran i RosRamon Roig i Rey →
Diputat al Congrés dels Diputats
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cervera
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, escriptor, jurista, professor d'universitat, filòsof, arxiver, professor titular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ramon Martí i d'Eixalà (Cardona, Bages, 6 de gener de 1807 - Madrid, 18 de maig de 1857) fou un advocat i filòsof català.[1]

Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera el 1830 i s'hi doctorà a la novament oberta Universitat de Barcelona el 1837. Obtingué la càtedra de dret públic civil i criminal, aportant una renovadora visió racionalista de la legislació. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (1836), de la Societat de Foment de la Il·lustració i director de l'Institut Barcelonès del 1839 al 1841. En 1841 fou designat censor dels concursos per a càtedres per la Junta de Comerç i per la Diputació de Barcelona. També membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1835), i participà en la fundació de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1840), de la que en fou vicepresident, bibliotecari i arxiver.[2]

Alhora, milità en el Partit Liberal i fou diputat a Corts Espanyoles el 1843, en 1844-1846, el 1853 i el 1857, on defensà el proteccionisme per la indústria catalana. Fou membre de la comissió reformadora del Codi de Comerç i redactor de les ordinacions municipals de Barcelona de 1857.

En filosofia rebé la influència de la doctrina escocesa del sentit comú (Francis Bacon, John Locke, David Hume) a través de Théodore Jouffroy i Pierre-Paul Royer-Collard. Fou l'introductor a Catalunya d'aquesta doctrina i creador de l'escola de filosofia catalana.[3] Del seu pensament cal remarcar la teoria de la "consciència en tota la seva integritat", difosa pels seus deixebles Francesc Xavier Llorens i Barba i Manuel Duran i Bas.

Obres[modifica]

  • Discurso inaugural (…) en la obertura de las cátedras de Jurisprudencia. Barcelona: Rubió i Ors, 1836
  • Tratado elemental de Derecho civil romano y español Barcelona: Joaquim Verdaguer, 1838
  • Instituciones del derecho mercantil de España. Madrid, Vda. de Calleja, 1848.
  • Curso de Filosofía elemental, Barcelona: Josep M. de Grau, 1841.
  • Oración inaugural que en la solemne apertura de estudios del año 1849 a 1850 dijo en la Universidad de Barcelona. Barcelona: Tomàs Gorchs, 1849. [“Consideraciones sobre el origen, carácter y destino de los cuerpos universitarios”]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • REYNALS i RABASSA, Estanislau. Elogio fúnebre del Dr. D. Ramón Martí de Eixalá. Barcelona: Impremta Nueva, 1858.
  • DURAN i BAS, Manuel. Martí de Eyxalá y sus lecciones sobre los sentimientos morales. Barcelona: Impremta de la Casa de la Caritat, 1905.
  • ROURE ROCA, Jaume. Ramon Martí d'Eixalà i la filosofia catalana del segle xix. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1980.
  • VALLS SALADA, Judit. Ramón Martí d'Eixalà. Un exponent de l'escola jurídica catalana del segle XIX, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011.
  • VILAJOSANA RUBIO, Josep M. Vida i pensament de Ramón Martí de Eixalá. Cardona: Ajuntament de Cardona, 2011.