Ramon Minguell Gasull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ramon Minguell i Gasull)
Infotaula de personaRamon Minguell Gasull
Biografia
Naixement1870 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1925 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Ramon Minguell Gasull (Reus, Baix Camp, 1870 - 1925) va ser un sacerdot i escriptor català.

Estudià quatre anys de llatinitat i humanitats a la sucursal que hi havia a Reus del Seminari de Tarragona, ciutat on després, va estudiar filosofia i teologia. Ordenat sacerdot el 1893, amb dispensa papal, ja que no tenia l'edat requerida, va llicenciar-se i doctorar-se en Teologia a la Universitat Pontifícia de València. Va ser professor de religió a l'Institut de Reus i va ser catedràtic de magisteri a Lleida i a Reus.

Va ser un dels fundadors del Semanario Católico de Reus, periòdic ultra catòlic i conservador on col·laborà assíduament. Va escriure una Memoria histórico-descriptiva del Santuario de Misericordia de la ciudad de Reus, publicada a Lleida per la Tipografía Mariana el 1888, una Necrológica del Excmo. e Ilmo. sr. D. Juan B. Grau y Vallespinós, obispo de Astorga, publicada a Reus el 1917 i un curiós llibret: La Teoría del bien posible o la llamada del mal menor, publicada a Reus el 1916, on defensava que en la vida política, a falta d'una candidatura catòlica, és moralment lícit recolzar una candidatura no catòlica.[1] Segons Gras i Elies seria el redactor de Crónica del 5º Congreso Católico Español celebrado en Burgos el año 1899. Burgos: Imprenta y Estereotipia de Polo, 1899.[2] Va morir l'any 1925. Un germà seu, Joan Minguell Gasull, va ser advocat de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, i per les seves idees i actuacions conservadores, va ser afusellat l'agost del 1936.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 453-454. 
  2. Gras i Elies, Francesc. Historia de la ciudad de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta de F. Arís e Hijo, 1906, p. 462.