Ramon Padró i Pedret

De Viquipèdia
Infotaula de personaRamon Padró i Pedret
Antoni Caba - Portrait of the Painter Ramon Padró - Google Art Project.jpg
Retrat de Ramon Padró de 1867, realitzat per el pintor Antoni Caba (MNAC, Barcelona).
Biografia
Naixement(es) Ramón Padró y Pedret Modifica el valor a Wikidata
1848 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
Família
PareRamon Padró i Pijoan Modifica el valor a Wikidata
GermansTomàs Padró i Pedret Modifica el valor a Wikidata
Viriat, 1882 (Diputació de Zamora).

Ramon Padró i Pedret (Barcelona, 1838 - Madrid, 1915)[1] va ser un pintor català del segle xix que va servir com a pintor de cambra del monarca Alfons XII d'Espanya,[2] al qual va acompanyar en alguns dels seus viatges.[3]

Biografia[modifica]

Provenia d'una família d'artistes: el seu pare, Ramon Padró i Pijoan, va ser escultor i el seu germà Tomàs dibuixant i pintor.[4] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona i junt amb el seu germà van realitzar un viatge d'ampliació d'estudis a París i a Itàlia.[5] Encara que va començar la seva carrera a Barcelona es va instal·lar definitivament a Madrid l'any 1876.[4] En el seu moment va gaudir d'una certa fama com a artista,[6] encara que ha acabat essent considerat, amb el pas dels anys, com un pintor de segona categoria.[4] Va morir a la ciutat de Madrid el dia 24 d'abril de 1915.[6]

La seva filla, Mercè Padró i Grané, va ser deixebla seva.[7]

Obra[modifica]

Va ser autor de diferents quadres, com un retrat del doctor Calleja, albergat a la facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid.[8] També és seva la pintura de Viriat que es troba al sostre de la sala de sessions de la Diputació de Zamora, que data de l'any 1882.[8] En aquesta composició col·loca Viriat sostenint una bandera amb vuit tires vermelles, a imatge i semblança de la Seña Bermeja, símbol de Zamora i que pretén associar la figura del cabdill lusità amb aquesta ciutat castellana.[9] El projecte per al monument al ferrocarril de Vilanova i la Geltrú va córrer al seu càrrec.[4] Ha estat criticat amb posterioritat per abandonar una línia històric-realista en algunes de les seves composicions.[10] Va pintar també retrats de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena,[11] va realitzar il·lustracions per a la revista La Ilustración Española y Americana,[11] així com va presenciar i va retratar la inauguració del Canal de Suez el 1869,[12] i les reunions entre el rei Alfons XII i el general Espartero a Logronyo.[12] El 1883 va decorar l'amfiteatre del Col·legi de medicina de Sant Carles, a Madrid, que va portar a terme mitjançant la introducció de marbres d'imitació i mosaics d'inspiració grega, el sostre comptava amb un gran llenç que simbolitzava la història de la medicina.[13]

Altres obres[modifica]

  • Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez
  • Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara
  • Una avançada carlista
  • Primera expedició de voluntaris catalans a Cuba
  • Retrat de Joan Fivaller
Gravat de Ramon Padró i Pedret que representa el rei Alfons XII i el general Espartero a Logronyo, 1875.
Embarcament dels voluntaris catalans a Cuba, en el port de Barcelona, 1872 (Museu Marítim de Barcelona).
Viatge regi d'Alfons XII a Logronyo, entrevista amb el General Espartero, 1871.

Referències[modifica]

  1. Aydillo San Martín, 2006, p. 235.
  2. M. J. P. «Un edificio que costó 113.000 pesetas de 1883» (en castellà). El Norte de Castilla, 25-03-2010 [Consulta: 8 gener 2014].
  3. Coll i Mirabent, 1986, p. 183-184.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Coll i Mirabent, 1986, p. 183.
  5. DDAA. La Gran Enciclopèdia en català. Volum 15. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5443-1. 
  6. 6,0 6,1 Coll i Mirabent, 1986, p. 188.
  7. Coll i Mirabent, Isabel. Diccionario de mujeres pintoras en la España del siglo XIX. Barcelona: Centaure Groc, 2001, p. 156. ISBN 84-931852-1-3. 
  8. 8,0 8,1 Irigoyen de la Rasilla, 2001, p. 34.
  9. García Cardiel, 2010, p. 144.
  10. García Cardiel, 2010, p. 147.
  11. 11,0 11,1 Coll i Mirabent, 1986, p. 184.
  12. 12,0 12,1 Coll i Mirabent, 1986, p. 185.
  13. Coll i Mirabent, 1986, p. 186.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Padró i Pedret