Ramon Puig i Gairalt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Puig i Gairalt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansAntoni Puig i Gairalt Modifica el valor a Wikidata
Casa Marià Pidelaserra

Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937). Fou un arquitecte català, dibuixant, pianista i fotògraf.[1]

Soci del GATCPAC i vicepresident del Cercle Artístic de Barcelona, així com directiu del Col·legi d’Arquitectes i soci de l’associació d’Amics dels Museus de Catalunya. Fou amic dels principals polítics i artistes del seu temps, com ara Lluís Domènech i Montaner.[1]

Germà del també arquitecte Antoni Puig i Gairalt, amb qui va col·laborar en alguna intervenció, esdevingué arquitecte municipal de l'Hospitalet de Llobregat des de 1912 fins a la seva mort.[2]

També ha estat considerat un dels arquitectes catalans més singulars i polièdrics del primer terç del segle XX i l’arquitecte més representatiu del grup de renovadors catalans del seu temps, no estrictament avantguardistes. Va ocupar diversos càrrecs de rellevància dins de la comunitat artística catalana de la seva època.[1]

La seva obra arquitectònica, que podem trobar dispersa per tot Catalunya, es múltiple; de torres unifamiliars a gratacels, així com fàbriques i construccions públiques com escoles i mercats, tot utilitzant estils arquitectònics com el Modernisme, el Noucentisme i el Moviment Modern.[3]

Entre les seves construccions cal destacar la fàbrica Cosme Toda de l'Hospitalet (1927), l'anomenat Gratacel de Collblanc (1931-33), el Teatre Joventut o el desaparegut Cine Romero. A Barcelona destaquen les cases Pidelaserra del carrer de Balmes, 180 (1932) i la casa Joaquima Vendrell del carrer de Vallhonrat, 22 (1935).

Torre Amat de Cardedeu

A Cardedeu va ser l'autor de l'Antic Casino i d'algunes cases d'estiueig, entre elles la Torre Amat de 1914.[4]

Actualment la ciutat de l’Hospitalet ha anomenat amb els seus cognoms l’Institut Escola Puig i Gairalt,[5] el Camp Municipal Futbol Puig i Gairalt[6] al barri de Can Serra, així com la plaça de Puig i Gairalt, al barri de Sant Josep.[7]

Biografia[modifica]

Va néixer al barri del Centre de l’Hospitalet de Llobregat el 1886, fou el fill gran del matrimoni entre Madrona Gairalt i Farrès, i Ramon Puig i Campreciós, de professió contractista d’obres.[2] El matrimoni, amb arrels documentades a l’Hospitalet, tingué un segon fill, l’Antoni (l’Hospitalet, 1888 - Barcelona, 1935) i una filla, la Maria (l’Hospitalet, 1896 - ?).[8]

Influenciat pel seu pare, constructor i contractista d’obres, el Ramon amb tan sols setze anys (1902), començà els estudis d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i obtingué el títol d’arquitecte l'any 1912,[9] però abans d’obtenir el títol, al 1909, projectà a l’Hospitalet la torre familiar que els seus pares es van construir a la rambla Just Oliveras, acabada d'urbanitzar, una torre d’estil modernista que s’anomenà Torre o Casa Puig.[2]

El mateix any que obtingué el títol d’arquitecte, fou nomenat arquitecte municipal de la seva ciutat natal, l’Hospitalet, primer com a interí (1912-1913) i posteriorment com a titular (1914-1937).[9] I tot seguit, es casà amb Teresa Vinyals; fou el padrí de casament el seu amic Lluís Domènech i Montaner.[2] Posteriorment, entre el 1914 i 1922 exercí com a professor a l’Escola del Treball, i a partir del 1924 participà en diferents comissions de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.[2]

Ramon, home inquiet i d'esperit obert, va viatjar per tot Europa amb la finalitat d’ampliar els seus coneixements. Residí a Viena durant un temps, interessat a conèixer l’obra d’arquitectes com Josef Hoffmann, Adolf Loos, Le Corbusier o Ludwig Mies Van der Rohe, els quals influirien en la seva concepció arquitectònica.[2]

El resultat d’aquests viatges es traduí en la publicació de nombrosos articles en revistes especialitzades, així com en la participació com a ponent en nombroses conferències i congressos.[2] De retorn del Congrés Internacional d’Arquitectura celebrat a Budapest el 1930, Ramon oferí una conferència per donar a conèixer les tendències europees en arquitectura, on s’introdueixen nous materials de construcció com el formigó armat, l’acer, l’alumini, el vidre en gran format o el fibrociment.[10] Participà de forma activa en el 1er i 2n Congrés d’Arquitectura de Llengua Catalana,[2] organitzats per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. Al primer congrés (Barcelona, juliol del 1932) presentà una ponència sobre barriades obreres i al segon (Tarragona, octubre del 1935) la seva ponència versà sobre possibles solucions a la crisi del ram de la construcció.[11] Durant la Segona República Espanyola representà Espanya en el Congrés Mundial d’Arquitectes que se celebrà a Àustria.[1][9]

Fou un excel·lent dibuixant, i tingué com a mestre el pintor Francesc d'Assís Galí i Fabra (1880-1965) que tenia la seva pròpia acadèmia d’art, també fou un bon pianista que estudià al Conservatori del Liceu.[2]

Puig i Gairalt va ser considerat l’arquitecte més representatiu del grup de renovadors catalans del seu temps no estrictament avantguardistes, i va ocupar diversos càrrecs de rellevància dins de la comunitat artística catalana de la seva època: vocal del comitè directiu d’Amics de l’Art Vell (1929), soci numerari del GATCPAC (1931) i vicepresident del Cercle Artístic de Barcelona (1931), així com directiu del Col·legi d’Arquitectes (1932) i soci de mèrit de l’Associació d’Amics dels Museus de Catalunya (1935).[1][9]

Va col·laborar en diverses publicacions arquitectòniques i urbanístiques, com els articles publicats a la revista del Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Cataluña y Baleares CAU (Construcción, Arquitectura y Urbanismo).[1]

Morí a Barcelona el 12 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil, i fou enterrat en un nínxol de la via de Sant Vicenç del cementiri de l’Hospitalet.[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ramon Puig i Gairalt» (en català). enciclopedia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 juny 2023].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Marcé i Sanabra, Francesc. Hospitalencs d'ahir. 1994. L'Hospitalet de Llobregat: Ateneu de Cultura Popular L'Hospitalet de Llobregat, p. 400-413. ISBN 84-604-9519-1. 
  3. ↑ Martin, Helena; Mària, Magdalena. Guia d'Arquitectura de l'Hospitalet: L'Obra dels germans Puig Gairalt. 2004. Barcelona: Enginyeria i Arquitectura La Salle Universitat Ramon Llull. ISBN 84-931351-5-1. 
  4. ↑ Cuspinera i Clusellas, 1995, p. 149.
  5. ↑ L'Hospitalet, Ajuntament de. «Detall del directori | Ajuntament de L’Hospitalet». [Consulta: 11 juny 2023].
  6. ↑ L'Hospitalet, Ajuntament de. «Detall del directori | Ajuntament de L’Hospitalet». [Consulta: 11 juny 2023].
  7. ↑ «Plaça de Puig i Gairalt». Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 11 juny 2023].
  8. ↑ Suàrez, Alícia; Vidal, Mercè. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt: noucentisme i modernitat. Barcelona: Curial ed. catalanes Publ. de l'Abadia de Montserrat, 1993. ISBN 978-84-7826-484-1. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Ramon Puig Gairalt». Arquitectura Catalana .Cat. [Consulta: 11 juny 2023].
  10. ↑ Marcé i Sanabra, Francesc. 25 imágenes de la historia de l’Hospitalet (en castellà). l'Hospitalet de Llobregat: Publicació del Museu de Historia de la Ciutat. Ajuntament de l'Hospkitalet de LLobregat, 1980, p. 98-10q1. ISBN 84-500-3.356-X. 
  11. ↑ «Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana». enciclopedia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 juny 2023].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Puig i Gairalt
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Puig_i_Gairalt&oldid=33335026»