Ramon Serrat i Fajula

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRamon Serrat i Fajula
Naixement 4 d'agost de 1883
Sant Joan de les Abadesses
Mort 2 de novembre de 1944 (61 anys)
Terrassa
Ocupació pedagog i compositor
Gènere sardana
Modifica dades a Wikidata

Ramon Serrat i Fajula (Sant Joan de les Abadesses, 4 d'agost de 1883Terrassa, 2 de novembre de 1944) va ser músic, compositor –especialment de sardanes– i professor de música.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva activitat musical començà a Sant Joan, on a edat ben jove va estudiar solfeig, piano i violí, i on es va incorporar a la Cobla Santjoanina. El 1908 vivia a Ribes de Freser, on dirigia el Cor Taga. L'any següent s'establí a Olot, on tocà de primer tible i violí a la cobla La Lira i a la Cobla la Principal d'Olot. D'Olot passà a Granollers, el 1910, com a músic de la Cobla Els Senders. L'any sobre, a Cassà de la Selva, s'incorporava a la cobla Unió Cassanenca. El 1913, juntament amb Pere Mercader i Pere Arpa, fundà la cobla Selvatana. L'any 1915 s'establí a Ripoll, on va ser fundador i director de l'Orfeó de Ripoll, director de l'Escola Municipal de Música de Ripoll i de les corals La Flor de Maig (de Ripoll) i La Sempreviva (de Campdevànol). L'any 1919 fundà la cobla-orquestra L'Aliança Ripollesa que dirigí, i on tocà de primer tenora, fins al 1925. En alguns moment d'aquests anys rebé classes d'harmonia i contrapunt d'Enric Morera i Viura i, en endavant, hi mantingué una llarga correspondència que contribuí a forjar l'estil compositiu de Ramon Serrat.

En obtenir per oposició la plaça de director de l'Escola de Música de Terrassa (1925), es traslladà a viure a aquesta població. El 1926 s'incorporà a la Cobla Orquestra Terrassa i formà la Banda municipal, que dirigí fins que va morir. També portà la coral Joventut Terrassenca (1928-1931 [1]) i l'orfeó del Círculo Tradicionalista. Ocasionalment va exercir de primer tenora a la cobla La Principal de Terrassa. La producció compositiva d'en Ramon Serrat va ser diversa: gènere simfònic, música de cambra, cançons, música religiosa i peces per a cobla, amb gran quantitat de sardanes.

La seva família estigué ben lligada a la música: Serrat era cosí d'Honorat Vilamanyà, la seva filla Núria Serrat va ser professora a l'Escola de Música de Terrassa i el seu gendre Pere Alegre i Puech va ser músic i compositor de sardanes.

Entre els diversos reconeixements que ha tingut en Ramon Serrat destaca la plaça i el monument que Terrassa li dedicà, així com la creació a Sant Joan de les Abadesses de l'Escola Municipal de Música Ramon Serrat. Altres compositors li han dedicat sardanes: A en Ramon Serrat, de Jaume Cristau, Honorant Ramon Serrat, de Tomàs Gil i Membrado, i La plaça del mestre Serrat, d'Elvira Bonhora i Artés.

El fons personal de Ramon Serrat es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Premi Ramon Serrat[modifica | modifica el codi]

A Terrassa es va convocar el Premi Ramon Serrat per a Joves Compositors de Cobla, organitzat per la ASERT amb la col·laboració dels ajuntaments de Terrassa i Sant Joan de les Abadesses. La seva finalitat era incentivar la composició de sardanes entre els autors joves, un camp que no estava cobert pels altres concursos. Se'n van fer tres edicions (1987, 1989 i 1992), que premiaren tres promeses que han esdevingut músics reputats en el món de la música per a cobla i les sardanes: Joan Josep Blay, Joan Jordi Beumala i Jordi Molina.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Evocació a la nit, quadret simfònic
  • El molí petit, suite
  • Poema simfònic, per a orquestra
  • El roser de Vallfogona, sarsuela amb lletra de Basil Puig i Aguilar
  • Dos quartets de corda
  • Una sonata per a piano
  • Una suite per a banda
  • Una col·lecció de lied per a cant i piano

Música per a cobla[modifica | modifica el codi]

  • Odissea, poema
  • Va fer l'adaptació per a cobla d'algunes de les músiques que es toquen en el Passant de les pabordesses i, juntament amb Narcís Oliveras, en les tradicionals serenates de la Festa major de Sant Joan de les Abadesses: Marxa de les pabordesses, Serenata americana, Ballet dels segadors, Xotis (Serenata) i Masurca (Serenata)

Sardanes[modifica | modifica el codi]

Va escriure unes 170 sardanes. Alguns títols en són:

  • Adalaisa
  • Antònia (1934)
  • Boirines
  • Camí de Núria, obligada de tenora
  • La cançó de l'esmolet, obligada de tible
  • El carrer de les parres (1949)
  • Dansaires egarencs
  • Delícies del bosc, obligada de flabiol
  • Dolç refilet, obligada de tible
  • Esbart d'ocells
  • La Fageda d'en Jordà
  • Fent-se clar
  • Festívola
  • La font del Cubilà (1909)
  • La font dels lledoners (1942)
  • La Gala de Campdevànol
  • Gentil Roser
  • La Gracieta de Rocaters (1932)
  • L'hereu Maraldes (1922)
  • La Moixina d'Olot
  • El meu vailet, dedicada al seu fill
  • Neu rodona (1923)
  • Nit de Reis (1916)
  • Nit serena (1922). En va fer una versió com a Sardana per a piano núm. 1
  • L'oreig entre els pins (1934)
  • El pantà de Xuriguera, dedicada a un pantà que subministrà aigua a Terrassa des del 1902, i que s'esfondrà el 1944 causant vuit morts
  • Pel fill que no vindrà (1921)
  • La plaça del meu poble (1943)
  • El pont de les mentides (1948)
  • Pregària (1944)
  • Record llunyà (1920), dedicada a la seva esposa
  • La ripollesa, revessa
  • El roser de Vallfogona, extret de la sarsuela
  • Sortint d'ofici
  • L'últim adéu (1921)
  • La verge vella

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R. Graner Civil. "Un dels quatre", Tarrasa (22 d'abril de 1929).
  • R. Graner Civil. "Una valor positiva", Crónica social (Terrassa, 26 d'abril de 1929).
  • M. Espinalt. "Ramon Serrat", El Dia, any XX (juny de 1937).
  • J. Estany Font. "Tributo de admiración y cariño al Maestro Serrat", [s.n.] (Terrassa, 7 de setembre de 1944).
  • Luis Puig Matas. "Ramón Serrat", [s.n.] (9 de setembre de 1944).
  • "El Homenaje al Mtro. Serrat en San Juan de las Abadesas", Tarrasa (Terrassa, 12 de setembre de 1944).
  • "El Mtro. Ramón Serrat ha muerto", Tarrasa, núm. 611, any VI (2 de novembre de 1944).
  • "Del próximo homenaje al Maestro Serrat", Tarrasa, núm. 692, any VII (1 de maig de 1945).
  • "El homenaje al maestro Serrat", Tarrasa, núm. 716, any VII (25 de juny de 1945).
  • "Ramón Serrat Fajula", Diario de Barcelona (1 d'octubre de 1947), p. 4.
  • Agustí Fabra i Bofill. "Suite pirenenca", Centre Excursionista de Terrassa, núm. 146 (abril-juny de 1972).
  • "Terrassa ret homenatge a Ramon Serrat", dins: [s.n.] (1 de novembre de 1981)
  • Centenari del naixement de Ramon Serrat i Fajula. Festa Major 1981, Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, 1981
  • Dolors Font. "Terrassa ret homenatge a Ramon Serrat", [s.n.] (1 de novembre de 1981).
  • Ramon Serrat, Ajuntament de Terrassa, 1982.
  • Xavi Portillo. "El mestre sardanista Serrat rep un homenatge als 50 anys de la seva mort", El 9 nou (28 d'octubre de 1994), p. 7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]