Ramon Soliva Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Soliva Vidal
Biografia
Naixement1912 Modifica el valor a Wikidata
la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata

Ramón Soliva Vidal (La Torre de Cabdella, 1912 - Barcelona, 21 de febrer de 1973) va ser un polític comunista i militar català.

Biografia[modifica]

Va néixer en La Torre de Cabdella el 29 de maig de 1912,[1] en el si d'una família de classe treballadora. Obrer electricista de professió, en la seva joventut va treballar per a la companyia Riegos y Fuerza del Ebro, de la qual seria acomiadat per la seva activitat sindical. El 23 de juliol de 1936, poc després de l'esclat de la Guerra civil, va ingressar en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).[2] Es va unir a les milícies del PSUC, combatent en el front d'Aragó. Posteriorment manaria la 124a Brigada Mixta[3] i la 45a Divisió,[4] tenint una actuació destacada en la batalla de l'Ebre.[5] Després del final de la guerra va marxar a l'exili, instal·lant-se a la Unió Soviètica.[6]

Va cursar estudis a l'Acadèmia Militar Frunze, incorporant-se també a l'Exèrcit Roig amb el rang de major.[7] Després de lluitar al Front Oriental, el 1945 fou enviat a França com a home de confiança de Dolores Ibarruri per formar part del Comitè Central del PSUC. Encarregat del partit a l'interior, el 1948 fou acusat de l'anomenada "caiguda dels 80" que suposà el desmantellament de l'Agrupació Guerrillera de Catalunya (AGC), i de sostraure diners. Fou enviat novament a l'URSS, on treballaria com a obrer electricista. Durant la dècada de 1960 va estar destinat a Cuba com a assessor militar, on va tenir un paper notable en l'organització de les Forces Armades Revolucionàries de Cuba.[7] En aquesta etapa utilitzà el nom fals de «Roberto Roca».[8] Segons Gregorio Morán, Soliva habria actuat d'enllaç entre el PCE, el PCUS i el PCC.[9]

Va tornar a Espanya al començament de la dècada de 1970. Va morir en 1973, víctima d'un càncer de pròstata.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alted Vigil, Alicia. Los niños de la guerra de España en la Unión Soviética. Fundación Largo Caballero, 1999. 
  • Cabrera Castillo, Francisco. Del Ebro a Gandesa. La batalla del Ebro, julio-noviembre 1938. Almena, 2002. 
  • Domingo Cuadriello, Jorge. El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI de España, 2009. 
  • Morán, Gregorio. Miseria y grandeza del Partido Comunista de España: 1939-1985. Barcelona: Planeta, 1986. ISBN 84-320-5852-1. 
  • Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976. 
  • Yasells Ferrer, Eduardo. Sencillamente anónimos. Casa Editorial Verde Olivo, 2008.