Vés al contingut

Ramon Subirats i Coral

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRamon Subirats i Coral
Biografia
Naixement4 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 2008 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Sant Andreu Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaIndependentisme català i anarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ramon Subirats i Coral (Barcelona, 4 d'agost de 1941-Canet de Mar, 11 de gener de 2008) va ser un activista polític anarquista i independentista català, militant d'un grup autònom del Front Nacional de Catalunya (FNC) i posteriorment de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) i el Moviment de Defensa de la Terra (MDT).[1]

Trajectòria

[modifica]

Nascut el 4 d'agost de 1941 a la ciutat de Barcelona (el Barcelonès) com a fill únic d'una família vinculada a la Confederació Nacional del Treball (CNT), va créixer en un escenari de miseria fruit del context de postguerra. El seu pare, Ramon Subirats i Matamoros, nascut a Godall (el Montsià), primer va treballar com a fuster i després com a barber, en ambdós casos en un negoci que havia obert sota de casa seva. Amb l'esclat de la guerra del 36, va ser empresonat per raons polítiques i enviat a la Universitat de Deusto a Bilbao, reconvertit pels franquistes en camp de concentració. Un cop en va sortir, va continuar la seva activitat laboral com a comercial. La seva mare, Cecília Coral i Llorens, va néixer a Barcelona, i va ser en aquesta localitat on la parella va establir la seva residència, concretament, al carrer de París, 109.[2]

Si bé va començar la seva trajectòria política seguint l'estela llibertària del seu pare,[2] poc abans de complir vint anys va acostar-se a l'entorn del Front Nacional de Catalunya (FNC), gràcies al vincle amb Joan Cornudella i Feixa, tot i que mai va arribar a pagar quota ni tenir carnet.[3] L'any 1959, juntament amb Robert Bargalló, Lluís Morera i altres militants, va constituir una cèl·lula d'agitació, anomenada informalment com «els Franctiradors», dedicada a escampar fulletons, fer pintades reivindicatives i desplegar senyeres catalanes.[4] Una de les primeres accions va consistir, aquell mateix any, en el llançament de fulletons volanders a dins i a fora del mercat de Santa Caterina de Barcelona per denunciar la crueltat de la dictadura franquista.[5] L'operació no va poder finalitzar sense incidents ja que un grup de quatre o cinc individus els va escridassar, empaitar i encerclar amb voluntat d'agredir-los fins que Bargalló va plantar cara al capitost i,[1] per sorpresa dels presents, va fer-los desistir.[6] Aquell incident va fer replantejar-se els esquemes i va dedicar més temps a formar-se sobre les condicions del terreny per si calia refugiar o exilar-se, –en definitiva, recopilar més informació sobre mapes, rutes, punts de subministrament i mitjans de supervivència– complementades en tot moment per formació política i històrica impartida pel militant del FNC Pere Pérez.[6] Una altra acció destacada es va realitzar el 5 de gener de 1963, en ocasió de la cavalcada dels Reis d'Orient a Barcelona, quan es va despenjar una senyera catalana al pas de la comitiva.[7] Amb aquest propòsit, des del terrat de l'edifici del carrer de Balmes, 2, es va col·locar un dispositiu automàtic al cable que creuava perpendicularment fins al centre del carrer de Pelai.[7] La gesta no va comportar cap mena de conseqüències pels activistes a excepció d'una petita discussió amb el porter de l'immoble quan es va assabentar del desplegament i, enfurismat, els hi va recriminar.[7]

Ara bé, l'acció de major volada es va originar l'any 1962 per la visita del dictador Francisco Franco a Catalunya a causa de la riuada que va desbordar els trams baixos dels rius Llobregat i Besòs i va causar més de sis-cents morts i moltíssims desperfectes en infraestructures.[8] La declaració pública de Franco va ser que tornaria l'any següent per comprovar, tot garantint, que els desperfectes s'haguessin resolt.[8] Va ser així, doncs, que l'escamot autònom del FNC al qual pertanyia Subirats va començar a preparar l'«Operació Oreneta», tot parafrasejant el vers del poeta Gustavo Adolfo Bécquer Volverán las oscuras golondrinas, en tu balcón.[8] Un any després, al juny, la visita de Franco a Barcelona va comportar la crema de desenes de banderes espanyoles, que els comerciants estaven obligats a penjar a la façana dels seus locals, un d'elles a la Casa de l'Ardiaca. Addicionalment, com estava previst que Franco assistís a la cerimònia del tedèum i sortís sota pal·li de la catedral de Barcelona, es van llançar diversos gasos lacrimògens a les tropes i simpatitzants que l'acompanyaven provocant un ambient d'angoixa i desbandada generalitzada.[9]

El 15 de novembre de 1964 es va casar amb la també militant antifeixista Rosa Naval (1947-2018)[10] i van celebrar l'enllaç al restaurant i saló de festes Caribe de Barcelona. D'aquella unió va néixer el seu fill Ramon i la seva filla Rosa. Tanmateix, el seu activisme no es va aturar i aquell mateix any van participar del llançament d'un petard gegant, compost de pólvora i clorat potàssic encès per una metxa lenta d'un minut, contra la Prefectura del Movimiento Nacional, situat al Palau Montaner,[11] davant mateix de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona.[12] El bon resultat de l'acció els va fer escalar de nivell i van començar a preparar explosius més potents o pràctics, com ara còctels Molotov sense necessitat d'encendre'ls, munició, armes curtes i armes llargues.[12]

Al poc temps, i amb tot aquest coneixement militar, va passar a formar part de la secció del Baix Llobregat de l'Exèrcit Popular Català (ÈPOCA).[13] El 15 d'octubre de 1980 va ser detingut i empresonat amb Rosa Naval i vuit companys més, acusats de pertànyer a ÈPOCA, i el 6 de gener de 1981 va sortir de la presó Model de Barcelona després de pagar una fiança de cinquanta mil pessetes. Amb la creació del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) l'any 1984 va decidir reprendre el seu activisme polític amb la posada en funcionament d'un taller de serigrafia per elaborar material independentista per a l'organització. Va morir l'11 de gener de 2008 a a Canet de Mar (el Maresme), als seixanta-sis anys d'edat.[14]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «La memòria independentista: Ramon Subirats i Coral». Llibertat.cat, 11-07-2008. [Consulta: 9 gener 2025].
  2. 1 2 Juvillà, 2024, p. 12.
  3. ↑ Juvillà, 2024, p. 18.
  4. ↑ Juvillà, 2024, p. 20.
  5. ↑ Juvillà, 2024, p. 20-21.
  6. 1 2 Juvillà, 2024, p. 21.
  7. 1 2 3 Juvillà, 2024, p. 21-22.
  8. 1 2 3 Juvillà, 2024, p. 26.
  9. ↑ Juvillà, 2024, p. 27.
  10. ↑ «Ha mort Rosa Naval, lluitadora independentista represaliada el 1980». Llibertat.cat, 02-04-2018. [Consulta: 13 gener 2026].
  11. ↑ Alcázar, Marta. «La mansió impresa». ''El Periódico, 25-10-2016. [Consulta: 12 gener 2026].
  12. 1 2 Juvillà, 2024, p. 30.
  13. ↑ «1964. Els franctiradors i el principi d'ÈPOCA». Llibertat.cat. [Consulta: 11 gener 2026].
  14. ↑ «Ramon Subirats i Coral (Barcelona, 1941-Canet de Mar, 2008)». Fundació Reeixida. [Consulta: 11 gener 2026].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Subirats_i_Coral&oldid=38859773»